Segons dades de l’INE, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat a Espanya \u00e9s del 34% (gaireb\u00e9 42 punts per sota de les persones sense discapacitat) i la d’ocupaci\u00f3 \u00e9s encara inferior, de menys de 27%. Es tracta de xifres que, encara que van millorant a poc a poc, continuen sent molt baixes, sobretot si les comparem amb la mitjana de la Uni\u00f3 europea, on la taxa d’ocupaci\u00f3 de les persones amb discapacitat \u00e9s del 40%, m\u00e9s de 13 punts per sobre del nostre pa\u00eds.<\/p>\n
\u00c1lvaro Gal\u00e1n, Coordinador del projecte Aliances amb el Talent de l’ONCE, i Bego\u00f1a Bravo, Coordinadora nacional d’Integraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Adecco, apunten dues possibles causes del problema: \u201cEls prejudicis a l’hora de contractar, de les pr\u00f2pies fam\u00edlies o la falta de formaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Poca formaci\u00f3 i poc ajustada a la realitat<\/strong><\/p>\n En relaci\u00f3 amb la formaci\u00f3, existeix una falta de suports a les persones amb discapacitat que els impedeix poder desenvolupar tot el seu potencial, com diu Gal\u00e0: \u201cen tenir menys acc\u00e9s a la formaci\u00f3 superior, tenen menys oportunitats per a trobar treball i la bretxa salarial augmenta\u201d. Bravo afegeix que existeix un desajustament entre el que demana el mercat laboral i la formaci\u00f3 que se’ls dona a les persones amb discapacitat. De manera que la soluci\u00f3 passa per afavorir la formaci\u00f3 d’aquestes persones i eliminar les barreres que els impedeixen accedir a estudis superiors o m\u00e9s especialitzats.<\/p>\n Prejudicis i sobreprotecci\u00f3 de les fam\u00edlies<\/strong><\/p>\n D’altra banda, continuen existint molts prejudicis entre els ocupadors, per\u00f2 tamb\u00e9 entre les fam\u00edlies a causa de la sobreprotecci\u00f3, generat que molts joves amb discapacitat no tinguin la seguretat ni la confian\u00e7a per a abordar el repte de la cerca activa d’ocupaci\u00f3, segons assenyala \u00c1lvaro.<\/p>\n La possibilitat que treballin genera por entre les fam\u00edlies, especialment en el cas de la discapacitat intel\u00b7lectual i els trastorns de salut mental. Respecte a les empreses, els prejudicis habituals s\u00f3n la falsa creen\u00e7a que s’agafaran moltes baixes laborals o que “donar\u00e0 m\u00e9s treball, que hauran d’adaptar molt el lloc\u2026”, apunta Bego\u00f1a.<\/p>\n Per a poder eliminar aquestes barreres, s’han d’implicar tant els responsables de les empreses com els empleats, promovent que estiguin en contacte amb persones amb discapacitat per a trencar barreres, donar-los formaci\u00f3, promoure voluntariat, etc. Finalment, tamb\u00e9 es proposa que des de les administracions es fomenti la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada i es continu\u00ef treballant en els centres especials i en els centres ordinaris, per a aconseguir una inclusi\u00f3 completa. Com comenta Gal\u00e0 \u201cles necessitats de les persones amb discapacitat no s\u00f3n especials, s\u00f3n les mateixes que la resta de la gent, s\u00f3n universals, l’\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s la manera de poder satisfer-les\u201d i afegeix tamb\u00e9 la necessitat de \u201cintervenir en els entorns perqu\u00e8 cada vegada les persones amb discapacitat intervinguin m\u00e9s en la societat, cal aportar-los seguretat i confian\u00e7a que poden ser persones aut\u00f2nomes a interdependents, com qualsevol altra\u201d.<\/p>\n