Ester Velasco va treballar en un institut p\u00fablic de Badia del Vall\u00e8s (Vall\u00e8s Occidental) fa m\u00e9s de 30 anys. S’hauria jubilat en aquest centro en 2021, per\u00f2 el Departament d’Educaci\u00f3 i l’Ajuntament de Badia del Vall\u00e8s van decidir reorganitzar el mapa escolar i convertir l’institut en un centro en el que s’impartiran solament cicles de Formaci\u00f3 Professional, eliminant l’ESO i el Batxillerat, etapes on treballava Ester com a professora de F\u00edsica i Qu\u00edmica.<\/p>\n
Ester es despla\u00e7a en cadira de rodes i la realitat dels centres educatius \u00e9s que, almenys en 250 escoles i instituts, existeixen barreres arquitect\u00f2niques. El centre on treballava estava totalment adaptat, per\u00f2 cap dels altres de Badia ho est\u00e0, aix\u00ed que Ester va optar per realitzar un concurs de trasllats per a sol\u00b7licitar instituts prop de la seva casa a Barcelona (sense necessitat de despla\u00e7ament amb transport) i que sabia que estaven adaptats, per\u00f2 no ha entrat en cap dels tres. En quedar-se sense pla\u00e7a va presentar una reclamaci\u00f3, tal com argumenta: “Jo no puc concursar a tots els centres de la ciutat; si haig d’anar amb cotxe, qu\u00e8 faig amb el cotxe? Necessitava un centre al qual pogu\u00e9s anar amb la cadira el\u00e8ctrica”. Actualment, fins i tot no ha obtingut cap resposta.<\/p>\n
La seva situaci\u00f3 personal posa en evid\u00e8ncia la quantitat de barreres arquitect\u00f2niques que existeixen en els centres educatius, que no sols afecta als alumnes, sin\u00f3 tamb\u00e9 a docents. “Nom\u00e9s a Barcelona hi ha m\u00e9s de 30 centres inaccessibles, comptats aquesta mateixa setmana per mi mateixa, perqu\u00e8 en el decret del concurs de trasllat surt el grau d’adaptaci\u00f3 marcat amb un n\u00famero, i hi ha m\u00e9s de 30 que no ho estan; que no tenen cap n\u00famero”, afegeix la professora.<\/p>\n
El canvi s’acosta i encara no han fet res. Per a finalitzar, tal com afirma Velasco “quan un equipament es fa accessible, es beneficia tota la comunitat, no sols les persones que anem en cadira de rodes.”<\/p>\n