Amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat 2019, que es va celebrar el dia 3 de desembre, el CERMI va fer públic un manifest titulat SOS SOLEDAT, JO TAMBÉ COMPTO en què va destacar que la soledat no desitjada és una de les xacres de les societats anomenades a si mateixes avançades. Les dones i homes amb discapacitat s’enfronten en el seu dia a dia a situacions d’aïllament social, de separació de la vida en comunitat, que provoquen més dosis de soledat forçosa.
Les causes d’aquesta soledat són moltes i acumulatives:
- La falta d’accesibilitat dels entorns, productes i serveis.
- La imposibilitat o la dificultat extrema d’exercir els drets fonamentals.
- La inactivitat obligada.
- L’absència estesa de suports per a una autonomia personal efectiva.
- Residir en mitjans amb escassetat de recursos per la deficient i no equitativa distribució dels mateixos, com és el rural.
- La pervivència en l’imaginari social d’actituds reticents i negatives sobre el valor de les persones amb discapacitat.
En definitiva, l’exclusió i la discriminació estructurals cap a aquest grup ciutadà intensifiquen la soledat forçosa.
La soledat no volguda en aquest grup social no és uniforme. Les persones amb discapacitat en major risc d’exclusió són els que més exposades estan a la soledat no desitjada: gent gran, infància víctima de violència, persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, o amb problemes de salut mental, amb discapacitats sobrevingudes en la vida adulta o en l’edat avançada; i en general aquelles amb grans necessitats de suport per a la seva autonomia. Factors com el gènere, l’edat, el tipus de discapacitat, la procedència i el lloc de residència, entre d’altres, provoquen més soledat. Tot l’anterior es multiplica si es tracta de dones amb discapacitat, considerades des de qualsevol perspectiva interseccional, la soledat no desitjada té rostre preferent de dona.
Accedeix a la versió completa del manifest a través del següent enllaç:
