La discapacitat és una realitat multidimensional que han abordat diferents disciplines. És habitual pensar-la com un objecte d'intervenció mèdica —què podem fer per a “retornar” aquest cos a la normalitat en la mesura que sigui possible?—, psicològica —què podem fer perquè els qui han adquirit una discapacitat “s'ajustin” a la seva nova situació?—, educativa —què fem amb els qui no segueixen el “ritme” de la classe?— o del treball social i els serveis socials —què podem fer per a sostenir les vides de les persones amb discapacitat quan tornin a la seva casa després de passar per l'hospital?—

El Primer Informe PARTICIPA llança dades reveladores sobre les dificultats a les quals s'enfronten les persones amb discapacitat per a participar plenament en la societat. Entre molts altres resultats, l'informe conclou que les persones que participen més sovint en la societat tenen una menor percepció de barreres en el seu entorn, i que l'autonomia, la capacitat de prendre decisions sobre el projecte vital i la satisfacció amb la participació en la societat estan vinculades a una millor qualitat de vida i benestar emocional.

La conclusió principal de l'estudi és que el nivell de vida independent, l'autodeterminació i la satisfacció amb la participació són aspectes fonamentals per promoure una alta qualitat de vida i benestar emocional de les persones amb discapacitat. Aquestes troballes tenen implicacions significatives per als serveis socials i de salut, així com per a les directrius de les polítiques públiques, i destaquen la necessitat de prioritzar l'apoderament i l'autodeterminació en totes les intervencions dissenyades per a les persones amb discapacitat.

Les relacions interpersonals són fonamentals en la vida de qualsevol persona i estan estretament associades a una millor qualitat de vida i benestar emocional. El projecte PARTICIPA del Institut Guttmann (Cegarra i Saurí, 2021) analitza, entre altres qüestions, les barreres que experimenten les persones amb discapacitat quan es relacionen amb les persones del seu entorn.

El diagnòstic i la instauració d'un DCA representen una circumstància sobrevinguda que cursa sobtada i  intensament, modificant de manera radical totes les esferes de la vida quotidiana, tant de la persona que ho pateix com del seu entorn afectiu més pròxim. No sols hi ha persones supervivents, sinó famílies afectades per DCA.

Les relacions interpersonals són fonamentals en la vida de qualsevol persona i estan estretament associades a una millor qualitat de vida i benestar emocional. Entenem per relacions interpersonals els vincles establerts amb la família, amistats, veïns, companyes de feina, i altres persones amb qui ens relacionem en el nostre dia a dia. Els resultats del projecte PARTICIPA de l’Institut Guttmann evidencien que les persones amb discapacitat experimenten barreres per establir i mantenir relacions interpersonals.

La Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (2006) reconeix el dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions que la resta. Això inclou tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat (article 27).

Existeixen problemes de mobilitat per a les persones amb discapacitat? Els transports públics i privats són de fàcil accés? Tothom es pot desplaçar de forma autònoma? La mobilitat passa pel fet de no trobar obstacles (barreres) per anar d'un lloc a un altre, permetent una major autonomia diària de les persones amb discapacitat i l'accés a la participació dins de la societat.

En el present article s’aborda la figura d’assistent personal (AP), clau per començar a desenvolupar una vida independent per a les persones amb discapacitat. Per emmarcar l’AP, es presenten els diferents models de concepció de la discapacitat, identificant el model social com a model basat en els drets de les persones amb discapacitat. Més endavant, s’exposa en què consisteix aquesta figura i com accedir al servei, tenint en compte la legislació vigent. A més, es valoren els avantatges i desavantatges que aporta aquesta professió per a l’autonomia de les persones amb discapacitat i es reflexiona sobre quina és la situació actual i futura de l’assistència personal.

Bob Pop, ambaixador del projecte Participa del Institut Guttmann, parla sobre les barreres que condicionen el dia a dia de les persones amb discapacitat. A l'escriptor se li va diagnosticar esclerosi múltiple als 20 anys, i des de fa dos es desplaça en cadira de rodes.

El Institut Guttmann impulsa i dirigeix el projecte de recerca i innovació social sobre discapacitat PARTICIPA, una iniciativa compartida amb les entitats representades en el Consell Social i de Participació de la institució. PARTICIPA neix amb la finalitat de generar coneixement útil per al col·lectiu de persones amb discapacitat i les entitats socials, marcant-se per objectiu final la transformació social i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. L'estudi va dirigit a conèixer com promocionar la participació en la societat de les persones amb discapacitat al nostre país.

El Projecte PARTICIPA ha sortit a Social.cat. El diari digital de l'acció social a Catalunya.

Participar en la societat implica tenir l'oportunitat de formar part i involucrar-se en tots els àmbits socials: el mercat laboral, l'educació, els serveis, l'oci i la cultura, etc. Entenem la participació com l'oportunitat de ser part en els processos i la presa de decisions socials, comunitàries, polítiques, econòmiques, culturals, etc. Per tant, des del punt de vista de la justícia social, totes les persones han de tenir igualtat d'oportunitats per a participar en tots els àmbits socials. Concretament, en relació amb la cultura, l'accés i la participació en la vida cultural és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).

Sempre s'ha dit que les crisis són oportunitats. Generalment es parla en un sentit econòmic d'aquest fet, però en aquest cas la crisi de la pandèmia de la COVID-19 ha posat en relleu i ens ha enfrontat a una realitat que ha estat invisibilitzada durant molts anys, i que, segurament, assumíem com un mal menor o d'una gravetat relativa. I si no, responeu-me a una pregunta: Què vau trobar a faltar durant els mesos del primer confinament de la pandèmia? Sí, sí, aquests tres mesos entre març i juny de l'any passat.

Probablement en els últims mesos haurem escoltat en diverses ocasions l'expressió “el teletreball ha vingut per a quedar-se”. Però malgrat això i que tot apunta al fet que serà un canvi estructural imparable, quina certesa tenim d'això? Què entenem quan parlem de teletreball?, quins avantatges i inconvenients comporta?, tindrà implicacions per a les persones amb una discapacitat?

La prevalença de la discapacitat està augmentant en els últims anys a causa de l'envelliment de la població i als avanços cientificotècnics, entre altres motius. Amb la constatació que la discapacitat no és només un problema mèdic, durant els últims anys s'ha fet un esforç considerable per a tractar de comprendre i mesurar el seu impacte social.