Testimoni del Manu Martínez, nedador del Club Esportiu Aquarium Alacant.

“Jo vaig començar a nedar als 8 anys. Tinc 24, així que porto 16 anys nedant ja. Havia de desplaçar-me 3 dies a la setmana -jo vaig començar nedant 3 dies- 45 minuts des del meu poble fins a Alacant, que era on oferien aquest servei.

Fins que vaig tenir el carnet de cotxe, familiars i terceres persones que et vinguin, et portin, i al final sempre acabes depenent per H o ​​per B d’una tercera persona. Que és el que les persones amb discapacitat no volem. La major ambició de les persones amb discapacitat és portar una vida autònoma i ser independents.

L’esport és una eina empoderadora molt potent. Quan un està dins l’aigua, no pensa “tinc una discapacitat o no”. Simplement competeixes contra altres persones i es tracta de tocar la paret. I a sobre és un element que et convida a la superació i a millorar. A l’aigua em moc com vulgui i cap a on vulgui. Llavors aquesta sensació de llibertat la tinc a l’aigua però moltes vegades no la puc tenir fora.

Jo he anat a un Mundial i dos europeus. El gran somni de tot esportista és anar als Jocs Paralímpics. El més important per a mi no són les medalles. És el bé que em sento jo quan nedo i l’important que ha estat per a mi a nivell motriu. Jo quan era petit tenia molts problemes d’obesitat, de mobilitat. Era totalment dependent: no podia vestir-me, rentar-me, no podia fer moltes coses que gràcies a l’esport, entre altres coses, a dia d’avui puc fer. I el meu gran objectiu és portar una vida plena, ser independent i no dependre d’altres persones.

M’agradaria animar-vos a tots a registrar-vos en el projecte PARTICIPA. És molt important conèixer quines són les barreres i facilitadors amb els que ens trobem les persones amb discapacitat dia a dia. És hora d’aixecar la veu, fer-nos sentir i que ens animem. Hem de començar a veure com podem transformar la societat perquè cada vegada sigui més integradora i més inclusiva.”