La principal barrera amb què ha topat el Darío és la del desconeixement: “Hi ha una visió molt negativa del que significa anar en cadira de rodes, es dóna per fet que som persones amb poques capacitats perquè la gent creu que la discapacitat ve marcada per unes pautes i tots som iguals, quan tot depèn de la lesió de cadascú”. En el seu cas, va tenir un accident fent snowboard que li va causar una tetraplegia incompleta. 

Una de les seves principals batalles és contradir la idea d’“infelicitat” i “necessitar ajuda per a tot” que té la gent en general. “Amb l’accident es perden algunes capacitats, però la gent te’n treu moltes més, tendeixen a anul·lar-te”, denuncia. 

Tot i que és conscient que no tothom és igual, Darío explica que ell intenta continuar fent-ho tot per si mateix. “Quantes coses pots aprendre als 30 o 40 anys que pensaves que no podries aprendre? Per exemple, fa dos anys que m’estic deixant els cabells llargs i fins fa 3 setmanes no vaig trobar la manera de poder-me fer una cua jo sol”, exposa. Per aquest motiu, agraeix quan algú li ofereix ajuda, però anima les persones a reflexionar i “evitar que la cadira passi per davant de tot”. “Quan m’ignoren m’encanta perquè vol dir que he passat desapercebut”, exclama.