El primer que va envair el Marc va ser el pessimisme: “Ja pots deixar de perseguir el teu somni perquè: qui necessita un actor amb cadira de rodes?”. Per sort, s’equivocava. Es va apuntar a un curs de teatre inclusiu, dirigit a persones amb discapacitat i sense, i gràcies a això va conèixer Emili Corral, dramaturg i director teatral que li va oferir un paper. “I així vaig poder pujar a un escenari com a actor professional”, explica amb orgull.

Actualment està treballant com a ajudant de direcció, i en un futur li agradaria estudiar Direcció i Dramatúrgia. “Hem d’adoptar el paper de creadors”, argumenta. “No cal que el fet de tenir una discapacitat sigui definitori per al personatge. La naturalesa del teatre ho permet: de la mateixa manera que un escenari buit amb llum radiant i gent en banyador pot evocar una platja, una persona amb cadira de rodes pot ser advocada o salvar el món”. I per aquest motiu defensa la utilitat d’entitats com la companyia Diversitat Teatral o la iniciativa Liant la Troca, que treballen per donar visibilitat a actors i actrius amb discapacitat.

Fora del món laboral, el sorprèn que a la gent li sembli transgressora la imatge d’una persona en cadira de rodes en una discoteca: “Hauria de ser el més normal del món, però hi ha una idea preconcebuda que les persones amb discapacitat es tanquen a casa”. Com solucionar-ho? “Precisament sortint de festa”, somriu.