“T’has plantejat mai els privilegis que comporta encaixar amb els cànons de bellesa?”. En Raúl llança la pregunta i el seu interlocutor es queda en silenci. La resposta que brolla al cap és “no”. 

En Raúl va néixer amb la Síndrome de Penttinen, una afectació genètica i poc freqüent, caracteritzada per una aparença envellida prematura. “Hi ha un seguit de cànons estètics que hem de complir i una falta d’interès en la societat a introspeccionar-hi”, explica. “Per això anem amb el discurs de ‘tots som iguals’ però després ens sorprenem quan algú que se surt de la norma aconsegueix una feina, i en canvi no ens sorprenem quan la feina l’obté el veí del cinquè. Per què? Perquè sabem que aquesta persona està destinada al fracàs. I això ho veiem però… què fem per evitar-ho?”, continua. 

Raúl és psicòleg i, per més que millori el seu currículum, sap que sempre es trobarà amb barreres a l’hora d’exercir la seva professió. Per exemple, el seu cap ha hagut d’intercedir en situacions en què pacients no volien tenir-lo com a psicòleg a causa del seu aspecte. O una vegada, rememora, que el van trucar d’un gabinet de Barcelona per a una entrevista de feina: “Vaig estar 10 minuts intentant convèncer a recepció que no anava a una cita amb un psicòleg, sinó a una entrevista laboral”, relata. 

La barrera que considera més insalvable és la de les relacions afectives. Almenys de moment. “La societat està banyada d’una hipocresia molt forta i es creen persones que diuen coses que no practiquen després. Estic acostumat a que em diguin que sóc un exemple i que sóc increïble, però això ho dius a la gent que t’agradaria imitar, i ningú no vol ser com jo”, conclou.