La targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat és un document personal i intransferible de la persona titular d’aquesta targeta.

Cada comunitat autònoma d’Espanya és l’encarregada de validar, tramitar i resoldre aquesta targeta, podent-la usar en tot el territori de la Unió Europea (d’acord amb les normes nacionals dels Estats membres).

D’aquesta targeta sempre es parla del seu mal ús i dels molts casos en què es fa un ús fraudulent. No obstant això, és necessari ressaltar que és indispensable tenir reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% per a utilitzar-la, a més de presentar greus problemes de mobilitat reduïda. O bé complir unes certes circumstàncies com tenir reconeguda una deficiència visual que impliqui un grau de les limitacions en l’activitat igual o superior al 65% o ser menor de tres anys i presentar una discapacitat greu/molt greu.

La targeta d’aparcament permet:

• Estacionar en zones reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
• Aparcar el vehicle gratuïtament i sense limitació de temps en les àrees verdes, blaves i zones de càrrega/descarrega, sempre que no afecti les limitacions de circulació i estacionament de les àrees per als vianants i en funció de les Ordenances de les Corporacions Locals.
• Accedir a les places d’aparcament reservades i habilitades pels Ajuntaments per a vehicles que transporten a persones amb mobilitat reduïda i que són titulars de targeta d’aparcament.
• Estacionar en les places d’aparcament públiques reservades per a persones amb discapacitat, distribuïdes en les zones considerades d’interès, en els nuclis urbans.
• Aparcar en qualsevol lloc de la via pública, durant el temps imprescindible, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.

Font: Tododisca