Testimoni del Sergio Esteban i la Cristina Yagüe 

“Em dic Sergio Esteban. L’edat…. no ho sé.

55.

55, d’acord.

Soc la Cristina Yagüe, tinc 51 anys, soc la dona del Sergio Esteban i vivim a Canet de Mar.

Un aneurisma a l’artèria basilar.

Un vessament cerebral.

Sí, es un vessament cerebral. L’artèria fa com si s’anés a rebentar i el que fa és com un globus. No va arribar a rebentar. Aleshores, vaig caure desplomat.

La memòria recent, jo no retinc. El que he esmorzat per exemple aquest matí ja no me’n recordo. Són pèrdues que desapareixen. Les veig, les visc i les passo.

És com un Alzheimer conscient perquè ell sap el que té, però es perd.

Quan hi ha un dany cerebral realment l’evidència no és com quan tens un dany físic  , que la gent es posa més a la teva pell, t’ajuda més, tens més comprensió,… Veus que reaccionen d’una manera molt diferent. Quan és neuronal, realment la gent no es posa en aquest tipus de pensament, de dir “passarà alguna cosa?”, sinó que ja sempre pensen en alguna cosa pitjor i et miren amb un rebuig bastant fort.

Tu vas pel carrer, veus les mirades de la gent, veus que realment pensen “aquest home va ebri”, “pobreta aquesta dona que l’ha d’agafar”. No es posen en situació, suposo que per ignorància, per por… no es posen en situació. Simplement la reacció de la gent és pensar en alguna cosa dolenta, no en què pot ser que tingui un problema.

Els facilitadors en aquest moment és que t’acceptin totalment. Que si no trobessis a gent així, de suport moral i d’enteniment, no podries tirar endavant.

Ens hem registrat al projecte de Guttmann, però com a persona de suport el Sergi hi haurà moltes coses que no recordo, per la qual cosa l’ajudaré a recordar o intentar que tingui la capacitat de poder pensar les respostes.

És el meu USB. La meva memòria externa.

A vegades crec que m’he de posar més capacitat.

Bé sí, et falten un parell de terabites. No estaria malament.

Escolta! Ja hi som…”