Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les persones amb discapacitat tenen menys accés als serveis d’assistència sanitària. La manca d’accés a serveis públics i privats de tot tipus és una de les restriccions a la participació que experimenten aquestes persones a la nostra societat.

Segons l’OMS, les principals barreres d’accés als serveis sanitaris són: els elevats costos econòmics, l’oferta limitada de serveis, obstacles o barreres físiques i aptituds o coneixements inadequats del personal sanitari.​

La Convenció de les Nacions Unides estableix que, a fi que les persones amb discapacitat puguin viure independentment i participar plenament en tots els aspectes de la vida, cal adoptar mesures pertinents per assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com en rurals (art. 9).