El Baròmetre de la Solitud no Desitjada a Espanya 2024, elaborat per Fundació ONCE i Fundació AXA, revela que el 20% dels adults a Espanya se senten sols en aquest moment, i el 13,5% pateix solitud crònica. A més, entre les persones amb discapacitat, la prevalença de solitud no desitjada és 30 punts superior a la d’aquelles sense discapacitat, arribant al 50,6%. Així mateix, les dones amb discapacitat afirmen patir solitud no desitjada en major proporció que els homes (54,3% davant del 45,7%).
Aquest estudi va ser presentat en un acte conduït per José Manuel González Huesa, director general de Servimedia, i va comptar amb la participació del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. L’encarregat d’exposar els principals resultats va ser Raúl Ruiz, director de l’estudi.
L’informe es basa en 2.000 entrevistes telefòniques i actualitza dades dels estudis presentats el 2015 i el 2022. En aquest context, es demostra que la solitud s’experimenta amb més virulència entre joves d’entorns rurals i persones grans d’entorns urbans, i que les dones se senten més soles (21,8%) que els homes (18%).
L’informe té com a objectiu identificar la incidència de la solitud no desitjada, investigar-ne les possibles causes o correlacions i conèixer l’opinió de la població sobre el fenomen de l’aïllament involuntari. Conclou que l’aïllament involuntari és un problema persistent, ja que el 67,7% de les persones en aquesta situació porten convivint-hi més de dos anys i el 59% més de tres.
D’altra banda, Ruiz va explicar que fins i tot les persones que no se senten soles actualment han experimentat solitud en algun moment (63%). Això indica que set de cada deu persones han patit solitud no desitjada en alguna etapa de les seves vides. I gairebé la meitat de la població (49,3%) pateix solitud no desitjada en el present o ha patit solitud de manera intensa en el passat.
La prevalença de l’aïllament involuntari és molt més elevada entre persones amb dificultats en àrees com la salut, l’economia, la desocupació o la discapacitat. És a dir, hi ha factors que augmenten la probabilitat de patir la solitud no desitjada, com tenir dificultats econòmiques, ser d’origen estranger, viure amb un problema de salut mental, ser jove o estar en desocupació tenint entre 30 i 54 anys.
Finalment, el 57,9% de la població considera que les ONG són les entitats que posen més esforços per combatre la solitud no desitjada, mentre que el 47% creu que combatre-la és responsabilitat, en primer lloc, del Govern central.
Matilde Fernández, presidenta de l’Observatori Estatal de la Solitud No Desitjada, defensa que els municipis liderin iniciatives comunitàries per combatre aquest problema i suggereix millorar l’Estat del Benestar per abordar les causes subjacents de l’exclusió i l’aïllament.
