Les relacions interpersonals són una de les dimensions fonamentals de la qualitat de vida, primordials per al desenvolupament humà i la satisfacció vital. El projecte PARTICIPA de l’Institut Guttmann, que té com a objectiu identificar les barreres i facilitadores que determinen el dia a dia de les persones amb discapacitat, ha estudiat aquest factor en una cohort de més de 2.000 persones amb discapacitat de tot Espanya. Els resultats indiquen que el 15,8% dels enquestats se senten “aïllats d’altres persones” i un 17,3% percep que “les persones són al seu entorn, però no amb ell o ella”. Les dades han estat publicades a la Revista Española de Discapacidad. 

Alguns dels indicadors que determinen la qualitat de les relacions interpersonals són les relacions socials, tenir amics clarament identificats, relacions familiars, contactes socials positius i relacions de parella i sexualitat. Tots aquests factors es relacionen estretament amb la promoció de la participació a la societat. “No obstant, les persones amb discapacitat sovint experimenten barreres socials, conseqüència de la manera com entenem i tractem la discapacitat; és a dir, de la nostra mirada i les nostres actituds”, exposa Blanca Cegarra, investigadora del PARTICIPA i primera autora de l’article. Mirades fixes per part de desconeguts, bromes sobre la discapacitat, comentaris desagradables o evitació del contacte són algunes d’aquestes barreres socials, “molt menys visibles que les arquitectòniques, però igual de determinants”, assenyala Cegarra. 

Aquest tipus de situacions, apunten els investigadors, es poden veure agreujades quan les persones amb discapacitat són també víctimes de discriminació racial o per qüestions d’identitat sexual, per exemple. O pel fet de no tenir un cos normatiu que s’ajusti a un determinat estàndard estètic. Els participants del projecte assenyalen que les persones més guapes ho tenen “més fàcil” en determinades situacions; però en d’altres, la discapacitat es converteix en un fet “encara més tràgic per a les persones que accedeixen al privilegi de la bellesa”, assenyala l’article. En aquest sentit, una voluntària destaca al Fòrum una frase recurrent en la seva vida: “Pobreta, tan guapa que és”. 

Discapacitisme estructural 

L’article també aborda el fenomen del “discapacitisme estructural”, que engloba les barreres que actuen des de l’exterior de l’individu –com són els llocs inaccessibles– causant una exclusió tant física com social de la persona amb discapacitat. Alina Ribes, investigadora del PARTICIPA, explica que al Fòrum del projecte, on els voluntaris/es comparteixen les seves experiències personals, queda palès que “els espais no accessibles poden fer sentir a la persona amb discapacitat que és ‘una càrrega’. Haver de comprar les entrades per a un concert de manera separada a la resta del grup, entrar al recinte per un altre accés i veure l’espectacle des d’un espai reservat, allunyat dels acompanyants, és una forma de discriminació social que aïlla”. 

Els investigadors defensen que l’accessibilitat universal és un dret, però també una oportunitat. “La diversitat aporta noves mirades i, per tant, més creativitat per dissenyar espais de participació que a la llarga beneficiaran no només les persones amb discapacitat, sinó altres col·lectius, com persones grans o famílies”, apunta Cegarra.