L’article 19 de la Convenció Internacional dels Drets Humans de les persones amb discapacitat de l’ONU (ratificada per Espanya en 2008) diu, sobre el dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat, que els Estats han de prendre mesures efectives per a assegurar que “les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure conformement a un sistema de vida específic”.

És aquest un dret sobre el qual mostra la seva preocupació anys més tard (2017) el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU en la seva Observació núm. 5, ja que, tot i que considera que és d’obligació immediata per ser un dret civil i polític, reconeix que no sol ser efectiu per falta d’alternatives: ja sigui perquè no es disposa de suport fora de les institucions, perquè el suport no professional de la família és l’única opció existent (una cosa molt freqüent per l’empenta que encara necessita l’assistència personal) o perquè l’habitatge és inaccessible.

Llegeix l’article complet a la revista Sobre Ruedas:

https://siidon.guttmann.com/files/sr_101_vidaindependiente_mgracia.pdf