La vida de la Jana va fer un gir de 180 graus l’any 2017, quan una caiguda li va provocar una lesió medul·lar. “El fet d’haver viscut abans sense una discapacitat va fer el canvi molt traumàtic, no només pel fet de veure’m diferent a com era fins ara, sinó perquè de sobte vius en un món que no et permet fer el que feies abans”, resumeix. 

Explica que abans agafava el transport públic cada dia i ara no ho pot fer mai perquè no sap què trobarà en arribar a l’estació o parada. “He d’anar amb cotxe a tot arreu, que és més car i menys sostenible”, es lamenta. Pel que fa al mercat laboral, destaca que cal canviar la mirada de les empreses. “El treball és una eina empoderadora que et permet progressar i ser independent, i no pot ser que se’ns ofereixin només feines no qualificades o que es pensi en nosaltres només com a opció de contractació ‘barata’. Un cop em van oferir un lloc d’administrativa, que no és la meva especialitat, explicant-me que ho estaven oferint a totes les persones en cadira de rodes que coneixien”, denuncia. 

Tot això converteix el seu dia a dia en una carrera d’obstacles, però renega de l’etiqueta d’heroïna que li atribueixen sovint: “L’únic que faig és adaptar-me al món que m’he trobat i que no hauria de ser així. No sóc una superheroïna, sóc una supervivent”.