Fa 4 anys, el Josep va tenir una parada cardiorespiratòria que li va causar un dany cerebral. Com a conseqüència, avui té discapacitat visual, afectació en l’equilibri i problemes de mobilitat als braços i les mans. També li ha canviat el caràcter i admet que ara diu moltes coses “sense pensar-les abans”, però el seu discurs esdevé optimista quan recorda el moment en què va despertar, després de 15 dies en coma induït. “No veia, no caminava, no parlava; només sentia. De mica en mica vaig recuperar aquestes coses i vaig sortir caminant de l’hospital”, relata. 

Va sortir de l’hospital i va deixar d’estar “protegit”, això sí. La pitjor barrera amb què s’enfronta diàriament, explica, és l’actitud de la gent: “Recordo una vegada que estava traient diners d’un caixer i com que no veia bé trigava més del que és habitual. Vaig sentir algú darrere dient: ‘Mira el ximple aquest, com triga!”. Com que no coordina bé tots els moviments, la gent es creu que va borratxo quan el veuen caminar, i fins i tot li han arribat a negar l’entrada a discoteques per aquest motiu. 

Per situacions així, admet que quan es troba davant de persones desconegudes prefereix quedar-se callat, però alhora porta una vida molt activa: és voluntari cuidant animals, va al gimnàs, passa temps amb la seva dona, col·labora en una ràdio… “Si et quedes a casa, acabes no fent res”, diu.