Segons dades de l’INE, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat a Espanya és del 34% (gairebé 42 punts per sota de les persones sense discapacitat) i la d’ocupació és encara inferior, de menys de 27%. Es tracta de xifres que, encara que van millorant a poc a poc, continuen sent molt baixes, sobretot si les comparem amb la mitjana de la Unió europea, on la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat és del 40%, més de 13 punts per sobre del nostre país.

Álvaro Galán, Coordinador del projecte Aliances amb el Talent de l’ONCE, i Begoña Bravo, Coordinadora nacional d’Integració de la Fundació Adecco, apunten dues possibles causes del problema: “Els prejudicis a l’hora de contractar, de les pròpies famílies o la falta de formació”.

Poca formació i poc ajustada a la realitat

En relació amb la formació, existeix una falta de suports a les persones amb discapacitat que els impedeix poder desenvolupar tot el seu potencial, com diu Galà: “en tenir menys accés a la formació superior, tenen menys oportunitats per a trobar treball i la bretxa salarial augmenta”. Bravo afegeix que existeix un desajustament entre el que demana el mercat laboral i la formació que se’ls dona a les persones amb discapacitat. De manera que la solució passa per afavorir la formació d’aquestes persones i eliminar les barreres que els impedeixen accedir a estudis superiors o més especialitzats.

Prejudicis i sobreprotecció de les famílies

D’altra banda, continuen existint molts prejudicis entre els ocupadors, però també entre les famílies a causa de la sobreprotecció, generat que molts joves amb discapacitat no tinguin la seguretat ni la confiança per a abordar el repte de la cerca activa d’ocupació, segons assenyala Álvaro.

La possibilitat que treballin genera por entre les famílies, especialment en el cas de la discapacitat intel·lectual i els trastorns de salut mental. Respecte a les empreses, els prejudicis habituals són la falsa creença que s’agafaran moltes baixes laborals o que “donarà més treball, que hauran d’adaptar molt el lloc…”, apunta Begoña.

Per a poder eliminar aquestes barreres, s’han d’implicar tant els responsables de les empreses com els empleats, promovent que estiguin en contacte amb persones amb discapacitat per a trencar barreres, donar-los formació, promoure voluntariat, etc. Finalment, també es proposa que des de les administracions es fomenti la col·laboració públic-privada i es continuï treballant en els centres especials i en els centres ordinaris, per a aconseguir una inclusió completa. Com comenta Galà “les necessitats de les persones amb discapacitat no són especials, són les mateixes que la resta de la gent, són universals, l’única diferència és la manera de poder satisfer-les” i afegeix també la necessitat de “intervenir en els entorns perquè cada vegada les persones amb discapacitat intervinguin més en la societat, cal aportar-los seguretat i confiança que poden ser persones autònomes a interdependents, com qualsevol altra”.

Font: 20minutos