Testimoni de la Maria Folgado, fundadora de B-Swim.
Actualitat
Sergio Esteban i Cristina Yagüe
Testimoni del Sergio Esteban i la Cristina Yagüe
Inés Rodríguez, nedadora i logopeda
Testimoni d’Inés Rodríguez, nedadora del Club Deportivo Enagracan (Canaries) i logopeda.
Manu Martínez, nedador
Testimoni del Manu Martínez, nedador del Club Esportiu Aquarium Alacant.
Més de 250 candidats aspiren a ser els primers parastronautes de la història
Més de 250 candidats aspiren a ser els primers parastronautes de la història.
L’Agència Espacial Europea (ESA) ha rebut més de 22.000 sol·licituds de persones per convertir-se en viatgers espacials. La convocatòria de l’ESA ha inclòs per primer cop una crida a persones amb discapacitat física. En total, s’han presentat 257 aspirants d’aquest col·lectiu, 13 dels quals es postulen des d’Espanya.
David Parker, director d’Exploració Humana i Robòtica de l’ESA, ha afirmat que “representar tots els sectors de la societat “és una preocupació que l’ESA es pren “molt seriosament”. “La diversitat a l’ESA no només s’ha d’aplicar a l’origen, edat, formació o gènere dels nostres astronautes, sinó també a les discapacitats físiques. Perquè aquest somni es faci realitat, a més del procés de reclutament d’astronautes, anem a llançar el Projecte de Viabilitat de Parastronautes, ja que ha arribat el moment d’apostar per aquesta innovació”, ha afegit.
La nova convocatòria es va anunciar al febrer i el procés va començar el 31 de març. A partir d’ara hi haurà sis fases de selecció que duraran un any, fins que s’escullin els candidats a la tardor del 2022. L’astronauta Samantha Cristoforetti que és la única dona en l’actual plantilla d’astronautes de l’ESA, formada per 7 persones, comenta: “Quan es tracta de viatges espacials, tots som discapacitats. No evolucionem per anar a l’espai”.
Font: El País
Francisco Sardón, President de PREDIF
Testimoni de Francisco Sardón, President de PREDIF
25 anys de la Llei d’Accessibilitat incomplerta reiteradament
Sempre s’ha dit que les crisis són oportunitats. Generalment es parla en un sentit econòmic d’aquest fet, però en aquest cas la crisi de la pandèmia de la COVID-19 ha posat en relleu i ens ha enfrontat a una realitat que ha estat invisibilitzada durant molts anys, i que, segurament, assumíem com un mal menor o d’una gravetat relativa. I si no, responeu-me a una pregunta: Què vau trobar a faltar durant els mesos del primer confinament de la pandèmia? Sí, sí, aquests tres mesos entre març i juny de l’any passat.
Neix LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya
Neix LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya
Dincat i Granés Fundació han impulsat conjuntament LabDincat, espai de recerca i laboratori d’idees del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya. Aquest espai té l’objectiu de dissenyar propostes transformadores i innovadores per millorar la qualitat de vida del col·lectiu.
Les dues entitats treballaran en l’Observatori de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya i en l’elaboració de l’Informe anual sobre la situació de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya. En aquest informe hi haurà l’anàlisi quantitativa i qualitativa sobre la realitat de les persones i de les seves famílies, com també d’elements en relació amb aspectes educatius, socials, salut, laborals i reconeixement de drets, entre d’altres. A partir d’aquí, LabDincat promourà propostes transformadores i innovadores, promocionarà la recerca en aquest camp, crearà debats i crearà un banc de bones pràctiques per recopilar experiències.
Font: Diari de la Discapacitat
Un inventari d’obstacles per fer visible la discapacitat
El Proyecte Participa al Diari Ara de Cataluña.
L’Institut Guttmann promou una campanya per identificar les barreres físiques i socials que fan la vida més difícil.
Podeu recuperar-lo aquí: Diari Ara
Espanya desterra la incapacitat legal de les persones amb discapacitat
Espanya desterra la incapacitat legal de les persones amb discapacitat
El Congrés ha aprovat una reforma de la legislació civil i processal que elimina el sistema paternalista i se centra en un model basat en suports, permetent que tinguin la capacitat jurídica plena.
Aquesta llei prové de l’article 12 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Amb aquest canvi les persones amb discapacitat intel·lectual podran decidir sobre la seva pròpia vida i s’eliminen les figures com la tutela o la pàtria potestat prorrogada, proposant un sistema de suports individualitzats i adaptats a les necessitats de cada persona.
Segons els grups en el Congrés, aquest canvi suposa un avanç en igualtat. La llei canvia de paradigma, passant d’una percepció en què les persones amb discapacitat intel·lectual no poden prendre les seves decisions, cap a una altra que no anul·la la voluntat de les persones sinó que permet que a partir de suports desenvolupin la seva autonomia.
Font: El Periódico