Testimoni d’Àlex Roca, esportista i conferenciant

“Quan tenia 18 anys, el meu somni, el somni de qualsevol persona, era tenir el carnet de cotxe. Anava a totes les autoescoles i em deien que jo no era apta perquè no hi havia un cotxe adaptat a les meves condicions. Però per sort vàrem trobar una autoescola que em va permetre, amb un cotxe automàtic i amb una bola al volant, poder fer com qualsevol altra persona, exactament el mateix però d’una forma diferent. Actualment, per mi un gran facilitador al cotxe és la bola al volant. És clau per mi perquè em permet realitzar moviments en concret i a l’hora d’aparcar genera que pugui moure’m de forma molt adequada i em sento completament igual que tota la resta.

Una persona segurament no podrà fer moltes coses encara que no tingui una diversitat funcional. Per aquesta raó, necessitarà sempre d’un entorn, no? L’entorn és un facilitador, el treball en equip és un altre facilitador. Per tant, amb això vull dir que totes i cadascuna de les persones es rodegen de facilitadors.

Hem d’intentar trencar prejudicis, trencar barreres i cada dia avançar una mica més, perquè diuen que d’un gra de sorra se’n pot fer una gran muntanya, no?”