Ambaixadors

Raimon Jané, President Federació ACAPPS

Testimoni de Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS de famílies i persones amb sordesa.

“Hi ha molts estereotips i molts equívocs amb les persones amb discapacitat. Per exemple, les persones amb discapacitat auditiva normalment ja no són en un món de silenci perquè utilitzen pròtesis auditives. Es comuniquen oralment –el 98% de les persones sordes es comuniquen oralment–, però no obstant tenen molta dificultat per rebre el missatge comunicatiu.

Les coses que no es coneixen no es posen en valor i no és fàcil trobar-hi solucions.

Quines solucions tenim ara mateix? Que puguin fer bon ús de les pròtesis auditives, audiòfons i implants coclears, que puguin tenir els materials audiovisuals subtitulats. També per exemple la utilització als equipaments de bucles magnètics o emissors FM, que permeten que la persona que està parlant, explicant, participant en un acte o taula rodona, arribi l’audició directa a les pròtesis auditives d’aquestes persones.

Són mesures organitzatives senzilles perquè en molts casos ja es té el text i és només projectar-lo o incorporar-lo en un vídeo, però sovint s’oblida.

Garantir que estiguin assegurats aquests elements facilitadors perquè arribi el missatge amb ple contingut a les persones amb discapacitat auditiva és un dret, és simplement reconèixer que s’ha de posar en pràctica.

Des de la federació ACAPPS de famílies i persones amb sordesa us animem a participar intensament en aquest projecte. Serà una eina fantàstica per recollir les nostres demandes, necessitats, per trencar les barreres de comunicació i fer que l’accessibilitat universal a la comunicació sigui un fet acceptat, impulsat i prestigiat per tothom.”

Marc Navarro BerenguelRaimon Jané, President Federació ACAPPS
Llegeix més

Juan Carlos Unzué, ex-jugador i ex-entrenador de futbol

Testimoni de Juan Carlos Unzué, ex-jugador i ex-entrenador de futbol.

“Un dia la meva dona em va fer una reflexió interessant. Em va dir: “Juan Carlos, crec que t’estàs quedant massa temps a casa. Cal buscar la manera que encara surtis”. I, és clar, jo li dic: “Ostres, jo tinc la sensació que cada cop que sortim necessito la teva ajuda per poder caminar encara que sigui 10 o 15 metres”. I llavors em va dir: “Bé, jo crec que hauríem de buscar solucions”. I llavors és quan al meu cap va aparèixer la cadira elèctrica. La pregunta per a mi vital i crec que hauria de ser, si pot ser, l’única que ens féssim els afectats, és: “M’ajudarà la cadira de rodes a poder fer coses que d’una altra manera potser ja no podria fer?”. I la resposta va ser immediata: sí.

Crec que estem en una societat on de vegades i per a aquest tipus de coses pensem molt en què pensarà la resta de la gent. I jo crec que quan tenim aquesta por el que trobem en la gent és justament allò que no volem fer sentir, que és pena. No obstant això, jo el que he sentit és que quan tu ets el que decideixes, quan tu tires endavant i surts amb aquesta cadira de rodes a fer coses que no podries d’una altra manera, el que acabes trobant no és pena, és afecte, és força.” /vc_column_text]

Marc Navarro BerenguelJuan Carlos Unzué, ex-jugador i ex-entrenador de futbol
Llegeix més