El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, un ambiciós acord que té com a objectiu garantir una atenció transversal i integral a aquest col·lectiu, assegurant la seva plena inclusió social i l’exercici efectiu dels seus drets en igualtat de condicions.

Segons ha explicat l’Executiu català, el pacte pretén adaptar les polítiques públiques als principis de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, canviant l’enfocament tradicional centrat en les limitacions individuals per posar el focus en les barreres socials i ambientals que dificulten la participació plena d’aquestes persones en la comunitat.

El 80% de les dones amb discapacitat han patit algun tipus de violència masclista. Aquestes dades es van posar sobre la taula durant la jornada “Violència en la dona amb especial vulnerabilitat. Realitat i abordatge”, organitzada per la Fundació Hospitalàries amb el suport del Ministeri d’Igualtat.

Els tipus de violència més comuns varien segons el col·lectiu: en el cas de les dones amb discapacitat intel·lectual, predomina la violència física i sexual, mentre que entre les dones amb trastorn mental greu, la més habitual és la violència psicològica. En aquests darrers casos, les agressions solen produir-se dins del nucli familiar o de la parella, mentre que en les dones amb discapacitat intel·lectual acostumen a provenir de l’entorn social o proper a la família.

Els experts han insistit en la importància de capacitar l’entorn per identificar i acompanyar les víctimes, i han alertat sobre la perillosa tendència a qüestionar la seva credibilitat, fet que sovint dificulta l’accés a la justícia. “Són els propis agressors qui les fan creure que ningú les creurà perquè tenen un trastorn mental”, va explicar Belén Gall, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat de Catalunya.

Segons Conchita Peña, directora de la línia social de la Fundació Hospitalàries a Catalunya, és important estar atents a senyals com:

• Canvis de comportament o hàbits, especialment en dones amb discapacitat intel·lectual.
• Situacions d’aïllament o por que trenquen amb les seves rutines habituals.
• En dones amb trastorn mental greu, desestabilització de la seva patologia, conductes submises o limitació en la presa de decisions.

Els experts reclamen més formació, sensibilització i recursos per protegir aquestes dones i garantir els seus drets davant les dificultats per denunciar i l’estigma social que sovint pateixen.

Font: Social.cat

La Generalitat catalana ha aprovat el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, un document que busca adaptar les polítiques públiques a les necessitats del col·lectiu en compliment de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Durant l’acte d’aprovació, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que el pacte fa de Catalunya un país “més humà, més digne i més solidari” i ha subratllat que “no és un punt d’arribada, sinó un punt de partida”, cridant a complir-lo. Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, ha assenyalat que el document reforça el compromís institucional per garantir drets i avançar cap al ple compliment de la convenció de l’ONU.

El 17 d’octubre, en commemoració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, es van donar a conèixer les dades de l’últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES) sobre l’Estat de la Pobresa. Des de 2018, l’informe inclou una anàlisi específica de les condicions de vida de les persones amb discapacitat, mostrant un risc notablement superior de pobresa i exclusió en comparació amb la població sense discapacitat. L’any 2023, el 31% de les persones amb discapacitat a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social, mentre que per a les persones sense discapacitat aquesta xifra va ser del 22,7% (una diferència de 8,3 punts menys), subratllant una bretxa profunda que afecta aquelles persones amb més barreres.

Tanmateix, l’EAPN-ES també destaca l’augment en la taxa de risc de pobresa i exclusió (taxa AROPE) en persones amb discapacitat entre 2015 i 2018 (experimentant uns 4 punts percentuals). Tot i que es va observar un descens després de la pandèmia, la xifra va tornar a incrementar-se l’any 2023, reflectint la vulnerabilitat sostinguda del col·lectiu.

L’informe de 2023 posa en relleu altres elements crítics importants:

• Les dones amb discapacitat presenten una taxa AROPE (risc de pobresa i/o exclusió) del 32%, més de dos punts percentuals superior a la dels homes amb discapacitat, la qual és del 29,7%.
• El 12,8% de les persones amb discapacitat ocupades són pobres, fet que indica que l’ocupació no sempre garanteix evitar la pobresa en aquest grup. Entre les persones desocupades, la taxa de pobresa arriba al 43,2%.
• Un 7,5% de les persones amb discapacitat afronta pobresa severa.
• El 27,8% de les persones amb discapacitat afronta serioses dificultats per arribar a final de mes, una diferència de gairebé nou punts respecte a aquelles sense discapacitat (19%).

Aquest informe subratlla la necessitat urgent de realitzar intervencions específiques per mitigar aquestes bretxes, reduir aquestes desigualtats i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat al país.

Font: Observatori Estatal de la Discapacitat

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha oficialitzat la modificació de l’article 49 de la Constitució Espanyola, en el qual s’utilitzava el terme “disminuïts” per a referir-se a les persones amb discapacitat. La reforma va ser aprovada fa un mes pel Senat, després d’un intens debat que es va resoldre amb 254 vots a favor i 3 en contra, dels senadors de Vox.

Al llarg de gairebé dues dècades, els col·lectius de persones amb discapacitat han liderat una batalla per a aconseguir una reforma constitucional que elimini el terme “disminuïts” de l’article 49 de la Constitució Espanyola. Malgrat múltiples negociacions i promeses, la modificació encara no s’ha concretat.

L’article 49 actual estableix que els poders públics han de realitzar polítiques per a la previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones “disminuïdes” físiques, sensorials i psíquiques. Els defensors de la reforma consideren que aquesta expressió, present des de 1978, resulta desfasada i despectiva.