Habitatge

Una dona en cadira de rodes supera la inundació de la DANA a Picanya: “Almenys segueixo amb vida i tinc una casa”

Una setmana després de les pluges provocades per la DANA (amb més de 200 morts i pèrdues materials incalculables), la Comunitat Valenciana continua en estat d’emergència i recuperació. A més dels morts, el temporal va arrasar habitatges, negocis i cultius, deixant moltes persones en situació de precarietat. L’únic consol dels supervivents és haver aconseguit sortir amb vida.

Montse Alabarta, veïna de Picanya i usuària de cadira de rodes, va viure moments d’angoixa quan una tromba d’aigua va inundar la planta baixa del seu habitatge adaptat a les seves necessitats de mobilitat. Aferrada a la seva cadira, Montse explica com l’aigua va arribar a l’altura de la finestra, convertint la seva llar en una “presó” de la qual només va poder escapar gràcies a l’ajuda dels seus fills. “Si la tromba d’aigua m’hagués enxampat sola, m’hauria posat a plorar i el pitjor és que no hauria pogut sortir”, comenta Montse.

Diego Caballero, resident d’Algemesí i president de l’Associació d’Esclerosi Múltiple de la zona, també va ser una de les persones “afortunades”. A causa de la seva malaltia, estava en procés de trasllat a un habitatge adaptat en una planta baixa, però les pluges el van sorprendre abans de traslladar-s’hi. Si ja hagués estat al seu nou habitatge, probablement ho hauria perdut tot, confessa. Encara que l’ascensor del seu edifici va quedar inutilitzat per les inundacions, Diego agraeix que, a la seva actual segona planta, va evitar danys majors.

Alina RibesUna dona en cadira de rodes supera la inundació de la DANA a Picanya: “Almenys segueixo amb vida i tinc una casa”
Llegeix més

Les persones amb discapacitat continuen suportant un risc de pobresa i/o exclusió més elevat que aquelles que no tenen discapacitat

El 17 d’octubre, en commemoració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, es van donar a conèixer les dades de l’últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES) sobre l’Estat de la Pobresa. Des de 2018, l’informe inclou una anàlisi específica de les condicions de vida de les persones amb discapacitat, mostrant un risc notablement superior de pobresa i exclusió en comparació amb la població sense discapacitat. L’any 2023, el 31% de les persones amb discapacitat a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social, mentre que per a les persones sense discapacitat aquesta xifra va ser del 22,7% (una diferència de 8,3 punts menys), subratllant una bretxa profunda que afecta aquelles persones amb més barreres.

Tanmateix, l’EAPN-ES també destaca l’augment en la taxa de risc de pobresa i exclusió (taxa AROPE) en persones amb discapacitat entre 2015 i 2018 (experimentant uns 4 punts percentuals). Tot i que es va observar un descens després de la pandèmia, la xifra va tornar a incrementar-se l’any 2023, reflectint la vulnerabilitat sostinguda del col·lectiu.

L’informe de 2023 posa en relleu altres elements crítics importants:

  • Les dones amb discapacitat presenten una taxa AROPE (risc de pobresa i/o exclusió) del 32%, més de dos punts percentuals superior a la dels homes amb discapacitat, la qual és del 29,7%.
  • El 12,8% de les persones amb discapacitat ocupades són pobres, fet que indica que l’ocupació no sempre garanteix evitar la pobresa en aquest grup. Entre les persones desocupades, la taxa de pobresa arriba al 43,2%.
  • Un 7,5% de les persones amb discapacitat afronta pobresa severa.
  • El 27,8% de les persones amb discapacitat afronta serioses dificultats per arribar a final de mes, una diferència de gairebé nou punts respecte a aquelles sense discapacitat (19%).

Aquest informe subratlla la necessitat urgent de realitzar intervencions específiques per mitigar aquestes bretxes, reduir aquestes desigualtats i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat al país.

Font: Observatori Estatal de la Discapacitat

Alina RibesLes persones amb discapacitat continuen suportant un risc de pobresa i/o exclusió més elevat que aquelles que no tenen discapacitat
Llegeix més

El Govern planteja crear habitatges amb suports per a persones dependents i millorar les inspeccionis

El Consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia estatal per a un nou de model de cures en la comunitat, el full de ruta que dibuixa cap a on han d’evolucionar les polítiques públiques entre 2024 i 2030 per a transitar des d’una cultura “assistencialista” fins a una mena de suports que s’adapti a les preferències i necessitats de cada persona i que els permeti continuar en el seu entorn.

El document es marca cinc grans eixos de treball (que van des de la prevenció fins a canvis normatius, passant per la participació de les persones), dividits al seu torn en objectius i línies d’actuació, que proposen diferents iniciatives. Serà en els plans operatius, que s’aprovaran cada dos anys, on es detallin quines accions concretes desenvoluparà cada ministeri o comunitat en aquest període i quin pressupost comporta, ja sigui aportat per l’Executiu o per les autonomies o entitats locals.

L’esperit que travessa tota l’estratègia és que les persones que requereixin suports puguin romandre a les seves cases tot el temps que sigui possible, i que, si són ateses en una institució, aquesta funcioni de manera semblant a una llar. Viure a casa o com a casa, amb suport dels poders públics i una millora de les condicions laborals, aquest és l’objectiu.

Per a això cal abandonar una cultura assistencialista, que segons es llegeix en el document consisteix en un “tracte uniforme i rigidesa en la rutina, accés genèric i no individualitzat als serveis, segregació i aïllament social, absència d’elecció i control, falta de presa de decisions sobre la pròpia vida”. I que es pot donar en diferents entorns, des d’una residència fins i tot el propi domicili.

Accedir més a la notícia aquí: El País

Alina RibesEl Govern planteja crear habitatges amb suports per a persones dependents i millorar les inspeccionis
Llegeix més

El 87% dels edificis d’habitatges necessiten realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat

Un informe de la Fundació Mútua de Propietaris revela que el 87% dels edificis d’habitatges a Espanya requereixen adaptacions per a millorar la seva accessibilitat, la qual cosa suposaria un cost mitjà de 1.361€ per llar. A pesar que el 63% dels espanyols creuen que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, el 70% considera difícil aconseguir un acord entre veïns per a realitzar aquesta inversió.

Els espanyols puntuen l’accessibilitat dels seus edificis amb un 5,7 sobre 10. De fet, el 25% dels edificis té un graó en l’accés al portal, el 56% posseeix porters automàtics no accessibles i el 48% dels portals pesa massa. No obstant això, l’informe “Accessibilitat en l’edifici: despesa o inversió?” apunta a les barreres relacionades amb l’ascensor com les actuacions amb un major grau d’urgència. El 17% dels edificis no tenen ascensor i, dels quals sí que tenen, l’11% presenta un graó que dificulta l’accés fins ell.

Alina RibesEl 87% dels edificis d’habitatges necessiten realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat
Llegeix més

Bustinduy anuncia que la reforma de les lleis de Discapacitat i de Dependència s’aprovarà aquest estiu

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2023, Pablo Bustinduy, ha anunciat que aquest estiu s’aprovarà la reforma de les lleis de Discapacitat i de Dependència. Aquesta reforma s’aprovarà a través d’un avantprojecte de llei que posarà en el centre l’autonomia personal de persones amb discapacitat i/o en situació de dependència.

Quant a la discapacitat, Bustinduy ha destacat que la reforma legislativa ajustarà la llei al mandat del nou article 49 de la Constitució Espanyola, que estableix que les persones amb discapacitat han d’exercir els seus drets amb llibertat i igualtat. Segons el ministre, les noves mesures que actualitzarà la llei s’estan dissenyant des d’un enfocament d’inclusió, accessibilitat universal i autonomia.

Alina RibesBustinduy anuncia que la reforma de les lleis de Discapacitat i de Dependència s’aprovarà aquest estiu
Llegeix més

Nacions Unides pren Support-Girona com a referent en el suport a les persones amb discapacitat

El darrer informe de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides (ACNUDH) destaca Support-Girona  (entitat catalana) com a referent internacional en bones pràctiques dels sistemes de suport per a la inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat.

Què és el suport a la presa de decisions?

El suport a la presa de decisions fa referència a pràctiques, acords, relacions i ajustaments dissenyats per a què les persones amb discapacitat puguin prendre les seves pròpies decisions sobre el seu trajecte de vida, incloent-hi la manera en com aquestes decisions es comuniquen i es porten a la pràctica. Tot i que fa més de dos anys que va entrar en vigor la reforma de llei de la capacitat jurídica (llei estatal 8/2021 i decret llei català 19/2021), les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial encara veuen restringit el seu dret a la capacitat jurídica i, en conseqüència, el dret a prendre decisions que afecten algunes àrees de la seva vida, per no comptar amb l’entorn o el suport adequat.

Alina RibesNacions Unides pren Support-Girona com a referent en el suport a les persones amb discapacitat
Llegeix més

100.000 persones amb mobilitat reduïda viuen confinades per falta d’accessibilitat

La Fundació Mútua de Propietaris ha publicat un estudi sobre la falta d’accessibilitat que afronten diàriament les persones amb mobilitat reduïda a Espanya. La recerca assenyala que més de 100.000 individus es veuen obligats a quedar-se a casa a causa d’aquest motiu.

L’estudi revela que en àrees urbanes, el 79% de les persones amb discapacitat han de fer front a obstacles significatius per a accedir a la seva comunitat, i que la situació és encara més preocupant en les zones rurals, on el percentatge s’eleva fins al 86% i fins al 90% de les persones amb discapacitat troba obstacles per a participar en activitats d’oci. Aquestes dades subratllen la importància d’abordar no sols l’accessibilitat física, sinó també la inclusió en la vida social i cultural. Com explica Beatriz Coleto, Coordinadora del Centre Especial d’Ús de Vivofácil, «la definició de l’ONU sobre discapacitat ens recorda que es tracta d’una condició que, en interacció amb diverses barreres socials, pot obstaculitzar la participació plena i efectiva de les persones en la societat. Això no és un assumpte individual, sinó un reflex de la pròpia societat i de la necessitat d’un canvi».

Alina Ribes100.000 persones amb mobilitat reduïda viuen confinades per falta d’accessibilitat
Llegeix més

El BOE ja recull el canvi de l’article 49: persones amb discapacitat en lloc de ‘disminuït’

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha oficialitzat la modificació de l’article 49 de la Constitució Espanyola, en el qual s’utilitzava el terme “disminuïts” per a referir-se a les persones amb discapacitat. La reforma va ser aprovada fa un mes pel Senat, després d’un intens debat que es va resoldre amb 254 vots a favor i 3 en contra, dels senadors de Vox.

Alina RibesEl BOE ja recull el canvi de l’article 49: persones amb discapacitat en lloc de ‘disminuït’
Llegeix més

Bandejar el terme “disminuïts” de la Constitució: una lluita de gairebé 20 anys entelada pel soroll polític

Al llarg de gairebé dues dècades, els col·lectius de persones amb discapacitat han liderat una batalla per a aconseguir una reforma constitucional que elimini el terme “disminuïts” de l’article 49 de la Constitució Espanyola. Malgrat múltiples negociacions i promeses, la modificació encara no s’ha concretat.

L’article 49 actual estableix que els poders públics han de realitzar polítiques per a la previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones “disminuïdes” físiques, sensorials i psíquiques. Els defensors de la reforma consideren que aquesta expressió, present des de 1978, resulta desfasada i despectiva.

Alina RibesBandejar el terme “disminuïts” de la Constitució: una lluita de gairebé 20 anys entelada pel soroll polític
Llegeix més

75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

En el marc de la commemoració dels 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, Rafael de Asís, reconegut activista en temes de discapacitat, reflexiona sobre l’evolució del concepte d’inclusió i el seu impacte més enllà de les persones amb discapacitat, com també la necessitat també de considerar la inclusió d’altres grups vulnerables: persones majors, dones víctimes de violència de gènere i joves en situació de vulnerabilitat.

Alina Ribes75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
Llegeix més