Actualitat

Desinstitucionalització i vida en comunitat de les persones amb discapacitat

Les Nacions Unides va realitzar en 2022 una nova guia que pretén recollir directrius i recomanacions per a la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat, per a reformar el sector en forma d’organitzacions comunitàries, i per a avançar en el dret de viure de manera autònoma i amb llibertat per a prendre les pròpies decisions.

El document, Guidelines on deinstitutionalization, including in emergencies (CRPD/C/27/3), emmarcat en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides (2006), estableix els principis per a avançar en els processos de desinstitucionalització:

  • La institucionalització contradiu el dret de les persones amb discapacitat a ser incloses en la comunitat.
  • Cal abolir totes les formes d’institucionalització i deixar d’invertir en institucions.
  • Les institucions mai han de ser considerades com una forma de protecció de les persones amb discapacitats ni com una lliure elecció.

El document també aporta informació sobre els trets definitoris per a entendre què és una institució:

  • Obligatorietat de compartir assistència amb altres persones sense cap llibertat d’elecció sobre qui proporciona aquesta assistència.
  • Aïllament i segregació de la vida independent en la comunitat.
  • Manca de control sobre les decisions del dia a dia.
  • Manca d’elecció de les persones amb els qui es conviu.
  • Etc.

No existeix cap justificació per a perpetuar la institucionalització de les persones amb discapacitat. Segons la guia de Nacions Unides, els processos de desinstitucionalització han de revertir la pràctica injusta de la institucionalització. Totes les persones tenen dret a iniciar-ho quan ho desitgin i a rebre assistència per a completar els requeriments.

El document indica les següents directrius per a avançar en aquest camí:

  • Respectar el dret de la persona a prendre decisions en tots els aspectes de deixar una institució, oferint-li suport si ho necessita.
  • Donar temps i oportunitats suficients per a preparar-se física i emocionalment per a la vida en comunitat. Les administracions haurien de garantir que les persones tinguin un pla individualitzat segons les seves preferències en deixar la institució.
  • Respectar a les persones institucionalitzades com a supervivents als qui se’ls deu una compensació, i proporcionar-los informació i oportunitats per a participar plenament en el pla i la implementació de la desinstitucionalització.
  • Oferir a les persones un marge ampli d’experiències en la comunitat com a preparació per a deixar la institució; ajudar-les a guanyar experiència, fortalesa i habilitats socials i quotidianes i a vèncer les pors que puguin tenir de la vida independent.
  • Proporcionar a les persones informació sobre les opcions d’habitatge, transport i ocupació, a més de rendes individualitzades i altres mesures necessàries per a garantir la seva qualitat de vida.

Font: Fundació iSocial Innovació en l’acció social

Alina RibesDesinstitucionalització i vida en comunitat de les persones amb discapacitat