L’Institut Guttmann i la Universitat de València (UV) han signat un conveni en el marc del projecte Participa que obre múltiples possibilitats de col·laboració per avançar en la investigació en el camp de l’activitat física en les persones amb discapacitat.
Les persones amb discapacitat tenen dret a triar on i amb qui viure, tal com estableix l’article 19 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (2006). Tanmateix, l’accés a l’habitatge accessible i assequible per a les persones amb discapacitat continua sent un repte que cal afrontar en la nostra societat.
La Fundació ONCE convida les persones amb discapacitat a participar en l’enquesta del Projecte GEM (Global Entrepreneurship Monitor), en el qual participen 100 països, sent així el major estudi en curs de la dinàmica emprenedora al món. Aquest estudi, realitzat per l’Observatori de l’Emprenedoria d’Espanya, se centra a conèixer en profunditat el fenomen emprenedor en la població amb discapacitat.
Des de la Fundació ONCE han sol·licitat a l’Observatori que introduís la perspectiva de la discapacitat, de manera que han incorporat algunes preguntes per identificar adequadament els respondre amb discapacitat.
És crucial ara la implicació del moviment associatiu perquè el major nombre de persones amb discapacitat pugui respondre a aquesta enquesta, independentment que tinguin actitud o iniciativa emprenedora, o no s’ho hagin plantejat mai, o la seva discapacitat els ho dificulti; però el fet que la contesti qualsevol persona amb discapacitat permetrà conèixer, entre altres, la taxa d’activitat emprenedora de les persones amb discapacitat, per oferir després una comparativa completa davant la població sense discapacitat.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts 23 de juliol la reforma de l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors, eliminant l’acomiadament automàtic per discapacitat sobrevinguda que causi incapacitat permanent. La vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, ha destacat que aquesta mesura suposa la “erradicació d’una discriminació històrica a Espanya”.
La reforma modifica l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors, eliminant la referència a l’extinció automàtica per “gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta del treballador”, deixant únicament l’extinció per “mort de la persona treballadora”.
El Real Patronat sobre Discapacitat ha elaborat el document Guies per elaborar materials educatius accessibles on es recullen les bones pràctiques i claus per a la creació de continguts educatius accessibles utilitzant programes i formats com PDF, Word, Excel, PowerPoint i LaTex. A més, inclou pautes per a l’edició de vídeos amb serveis d’accessibilitat com subtitulat, interpretació en llengua de signes i audiodescripció, dirigits a estudiants amb discapacitats auditives i visuals.
Aquestes guies proporcionen eines per assegurar, millorar i potenciar l’accés a l’educació de l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a la discapacitat. Són excepcionals per ser pràctiques i visuals, dissenyades per ser fàcils de seguir fins i tot per a usuaris amb un nivell bàsic d’informàtica.
Podeu accedir a les guies aquí (en castellà): Guies per elaborar materials educatius accessibles
El Baròmetre de la Solitud no Desitjada a Espanya 2024, elaborat per Fundació ONCE i Fundació AXA, revela que el 20% dels adults a Espanya se senten sols en aquest moment, i el 13,5% pateix solitud crònica. A més, entre les persones amb discapacitat, la prevalença de solitud no desitjada és 30 punts superior a la d’aquelles sense discapacitat, arribant al 50,6%. Així mateix, les dones amb discapacitat afirmen patir solitud no desitjada en major proporció que els homes (54,3% davant del 45,7%).
Aquest estudi va ser presentat en un acte conduït per José Manuel González Huesa, director general de Servimedia, i va comptar amb la participació del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. L’encarregat d’exposar els principals resultats va ser Raúl Ruiz, director de l’estudi.
L’informe es basa en 2.000 entrevistes telefòniques i actualitza dades dels estudis presentats el 2015 i el 2022. En aquest context, es demostra que la solitud s’experimenta amb més virulència entre joves d’entorns rurals i persones grans d’entorns urbans, i que les dones se senten més soles (21,8%) que els homes (18%).
L’informe té com a objectiu identificar la incidència de la solitud no desitjada, investigar-ne les possibles causes o correlacions i conèixer l’opinió de la població sobre el fenomen de l’aïllament involuntari. Conclou que l’aïllament involuntari és un problema persistent, ja que el 67,7% de les persones en aquesta situació porten convivint-hi més de dos anys i el 59% més de tres.
La discapacitat és una realitat multidimensional que han abordat diferents disciplines. És habitual pensar-la com un objecte d’intervenció mèdica —què podem fer per a “retornar” aquest cos a la normalitat en la mesura que sigui possible?—, psicològica —què podem fer perquè els qui han adquirit una discapacitat “s’ajustin” a la seva nova situació?—, educativa —què fem amb els qui no segueixen el “ritme” de la classe?— o del treball social i els serveis socials —què podem fer per a sostenir les vides de les persones amb discapacitat quan tornin a la seva casa després de passar per l’hospital?—
El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) advoca per la integració ètica i responsable de la Intel·ligència Artificial en l’àmbit de l’ocupació de les persones amb discapacitat, per a protegir els seus drets i accés al treball.
En un acte virtual per a presentar l’obra “Per una governança inclusiva de la intel·ligència artificial en les empreses i organitzacions per a un millor i major ocupació de les persones amb discapacitat”, Gregorio Saravia, delegat de Drets Humans i per a la Convenció del CERMI estatal, va destacar la qualitat de l’estudi que analitza els beneficis i riscos de la IA en el sector laboral de la discapacitat.
El Consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia estatal per a un nou de model de cures en la comunitat, el full de ruta que dibuixa cap a on han d’evolucionar les polítiques públiques entre 2024 i 2030 per a transitar des d’una cultura “assistencialista” fins a una mena de suports que s’adapti a les preferències i necessitats de cada persona i que els permeti continuar en el seu entorn.
El document es marca cinc grans eixos de treball (que van des de la prevenció fins a canvis normatius, passant per la participació de les persones), dividits al seu torn en objectius i línies d’actuació, que proposen diferents iniciatives. Serà en els plans operatius, que s’aprovaran cada dos anys, on es detallin quines accions concretes desenvoluparà cada ministeri o comunitat en aquest període i quin pressupost comporta, ja sigui aportat per l’Executiu o per les autonomies o entitats locals.
L’esperit que travessa tota l’estratègia és que les persones que requereixin suports puguin romandre a les seves cases tot el temps que sigui possible, i que, si són ateses en una institució, aquesta funcioni de manera semblant a una llar. Viure a casa o com a casa, amb suport dels poders públics i una millora de les condicions laborals, aquest és l’objectiu.
Per a això cal abandonar una cultura assistencialista, que segons es llegeix en el document consisteix en un “tracte uniforme i rigidesa en la rutina, accés genèric i no individualitzat als serveis, segregació i aïllament social, absència d’elecció i control, falta de presa de decisions sobre la pròpia vida”. I que es pot donar en diferents entorns, des d’una residència fins i tot el propi domicili.
Accedir més a la notícia aquí: El País
Un informe de la Fundació Mútua de Propietaris revela que el 87% dels edificis d’habitatges a Espanya requereixen adaptacions per a millorar la seva accessibilitat, la qual cosa suposaria un cost mitjà de 1.361€ per llar. A pesar que el 63% dels espanyols creuen que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, el 70% considera difícil aconseguir un acord entre veïns per a realitzar aquesta inversió.
Els espanyols puntuen l’accessibilitat dels seus edificis amb un 5,7 sobre 10. De fet, el 25% dels edificis té un graó en l’accés al portal, el 56% posseeix porters automàtics no accessibles i el 48% dels portals pesa massa. No obstant això, l’informe “Accessibilitat en l’edifici: despesa o inversió?” apunta a les barreres relacionades amb l’ascensor com les actuacions amb un major grau d’urgència. El 17% dels edificis no tenen ascensor i, dels quals sí que tenen, l’11% presenta un graó que dificulta l’accés fins ell.
