El mercat immobiliari, vist des d’una cadira de rodes
Un habitatge accessible no és solament posar una rampa a l’entrada, sinó també tenir espai per poder entrar per la porta, arribar als interruptors, moure’s sense obstacles pel passadís, poder dutxar-se… que la persona faci la seva vida quotidiana sense trobar-se impediments. Són característiques importants, però malauradament difícils de trobar en un habitatge. L’última enquesta de l’INE indica que quasi un 70% dels joves amb discapacitat (25 – 29 anys) viu a casa dels pares, trobant-se en la situació de poder treballar, però no independitzar-se.
Els portals immobiliaris disposen de filtres, però no existeixen filtres específics per a pisos adaptats. Per aquest motiu, Aspaym ha posat en marxa pisosaccesibles.es, pàgina web que vol reunir els habitatges que siguin accessibles.
Una llei del desembre del 2017 estableix de compliment obligatori que hi hagi unes condicions bàsiques d’accessibilitat, però “la normativa només exigeix uns mínims”, indica Carmen Fernández (arquitecta i responsable d’Accessibilitat Universal a la Fundación ONCE). Segons un estudi realitzat per la Fundació Mutua de Propietaris (2018), només un 0,6% dels 9,8 milions d’edificis d’habitatge a Espanya són accessibles.
A més, segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), qualsevol persona amb discapacitat o major de 70 anys pot realitzar, amb una notificació prèvia, les obres que necessiti en el seu habitatge, però quan el retorni haurà d’estar en el seu estat original. Tot i així, com comenta Miriam González (persona que porta buscant habitatge de lloguer pel seu pare) molts propietaris es neguen a fer aquestes obres i com diu Anxo Queiruga, president de la Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE), condueix a una discriminació pel fet d’anar en cadira de rodes.
Anxo Queiruga de COCEMFE afirma: “No hem d’oblidar que l’accessibilitat no perjudica a ningú, sinó que beneficia a tot el món i què qualsevol persona en un moment puntual pot necessitar d’accessibilitat“.
Font: El País
