El 80% de les dones amb discapacitat han patit algun tipus de violència masclista. Aquestes dades es van posar sobre la taula durant la jornada “Violència en la dona amb especial vulnerabilitat. Realitat i abordatge”, organitzada per la Fundació Hospitalàries amb el suport del Ministeri d’Igualtat.
Els tipus de violència més comuns varien segons el col·lectiu: en el cas de les dones amb discapacitat intel·lectual, predomina la violència física i sexual, mentre que entre les dones amb trastorn mental greu, la més habitual és la violència psicològica. En aquests darrers casos, les agressions solen produir-se dins del nucli familiar o de la parella, mentre que en les dones amb discapacitat intel·lectual acostumen a provenir de l’entorn social o proper a la família.
Els experts han insistit en la importància de capacitar l’entorn per identificar i acompanyar les víctimes, i han alertat sobre la perillosa tendència a qüestionar la seva credibilitat, fet que sovint dificulta l’accés a la justícia. “Són els propis agressors qui les fan creure que ningú les creurà perquè tenen un trastorn mental”, va explicar Belén Gall, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat de Catalunya.
Segons Conchita Peña, directora de la línia social de la Fundació Hospitalàries a Catalunya, és important estar atents a senyals com:
- Canvis de comportament o hàbits, especialment en dones amb discapacitat intel·lectual.
- Situacions d’aïllament o por que trenquen amb les seves rutines habituals.
- En dones amb trastorn mental greu, desestabilització de la seva patologia, conductes submises o limitació en la presa de decisions.
Els experts reclamen més formació, sensibilització i recursos per protegir aquestes dones i garantir els seus drets davant les dificultats per denunciar i l’estigma social que sovint pateixen.
Font: Social.cat