El Consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia estatal per a un nou de model de cures en la comunitat, el full de ruta que dibuixa cap a on han d’evolucionar les polítiques públiques entre 2024 i 2030 per a transitar des d’una cultura “assistencialista” fins a una mena de suports que s’adapti a les preferències i necessitats de cada persona i que els permeti continuar en el seu entorn.

El document es marca cinc grans eixos de treball (que van des de la prevenció fins a canvis normatius, passant per la participació de les persones), dividits al seu torn en objectius i línies d’actuació, que proposen diferents iniciatives. Serà en els plans operatius, que s’aprovaran cada dos anys, on es detallin quines accions concretes desenvoluparà cada ministeri o comunitat en aquest període i quin pressupost comporta, ja sigui aportat per l’Executiu o per les autonomies o entitats locals.

L’esperit que travessa tota l’estratègia és que les persones que requereixin suports puguin romandre a les seves cases tot el temps que sigui possible, i que, si són ateses en una institució, aquesta funcioni de manera semblant a una llar. Viure a casa o com a casa, amb suport dels poders públics i una millora de les condicions laborals, aquest és l’objectiu.

Per a això cal abandonar una cultura assistencialista, que segons es llegeix en el document consisteix en un “tracte uniforme i rigidesa en la rutina, accés genèric i no individualitzat als serveis, segregació i aïllament social, absència d’elecció i control, falta de presa de decisions sobre la pròpia vida”. I que es pot donar en diferents entorns, des d’una residència fins i tot el propi domicili.

Accedir més a la notícia aquí: El País

Un informe de la Fundació Mútua de Propietaris revela que el 87% dels edificis d’habitatges a Espanya requereixen adaptacions per a millorar la seva accessibilitat, la qual cosa suposaria un cost mitjà de 1.361€ per llar. A pesar que el 63% dels espanyols creuen que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, el 70% considera difícil aconseguir un acord entre veïns per a realitzar aquesta inversió.

Els espanyols puntuen l’accessibilitat dels seus edificis amb un 5,7 sobre 10. De fet, el 25% dels edificis té un graó en l’accés al portal, el 56% posseeix porters automàtics no accessibles i el 48% dels portals pesa massa. No obstant això, l’informe “Accessibilitat en l’edifici: despesa o inversió?” apunta a les barreres relacionades amb l’ascensor com les actuacions amb un major grau d’urgència. El 17% dels edificis no tenen ascensor i, dels quals sí que tenen, l’11% presenta un graó que dificulta l’accés fins ell.