Les persones amb discapacitat física tenen reconeguts, per llei, els mateixos drets que la resta de la ciutadania, però encara avui existeixen vulneracions flagrants d’aquests drets. 

Segons l’informe Radar ECOM,  que recull i analitza les dades registrades per aquesta entitat al llarg del 2021 sobre les vulneracions de drets que han patit les persones que atenen, d’un total de 318 vulneracions detectades, el 60,7% les han patit dones amb discapacitat física. 

L’informe també menciona que el principal agent vulnerador ha estat l’administració pública (en el 65,4% dels casos), i el dret més vulnerat ha estat l’accessibilitat. 

Els drets que han estat més vulnerats són:  

• Dret a l’accessibilitat (18,6%): problemes en l’edificació general, barreres arquitectòniques als espais públics i problemes d’accessibilitat als habitatges. 

• Dret a un nivell de vida adequat i protecció social (17,4%): la reducció, el rebuig o la pèrdua de prestacions socials; i les traves burocràtiques i el temps d’espera per l’accés a ajuts i prestacions. Segons l’informe, un 16,4% de les persones amb discapacitat física es troba en risc d’exclusió social. 
• Dret a la mobilitat i el transport (18,6%): problemes d’accés al transport, transgressions sobre els aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda i vulneracions en els autobusos adaptats. 

Font: Social.cat 

La setmana passada va tenir lloc una trobada en línia on es van presentar dades de la nova enquesta EDAD 2020. Aquesta s’ha desenvolupat amb l’objectiu de conèixer les discriminacions existents cap a les persones amb discapacitat. Es tracta d’una macro-enquesta dirigida al conjunt de persones de 2 i més anys que resideix en habitatges familiars en tot el territori nacional.  

En els pròxims mesos es durà a terme el treball de camp per a poder recollir amb més profunditat les dades necessàries i, en el futur, s’aniran obrint més àrees temàtiques.  

Amb les dades obtingudes es traslladarà la informació a la societat per a la contínua sensibilització d’aquesta realitat, com també es farà arribar als governs i comunitats autònomes perquè coneguin els seus territoris i puguin elaborar noves polítiques socials.  

Podeu accedir a la informació recollida de l’enquesta des d’aquí: https://www.odismet.es/once-edad/  

En aquesta web es presenten els principals resultats de l’EDAD Llars 2020 d’una manera gràfica i interactiva, dirigit a facilitar la seva difusió i comprensió. 

Podeu recuperar el diàleg en el Youtube de Servimedia i també aquí: https://www.youtube.com/watch?v=o9Q4g1IeSg8 

Segons dades recents publicades per Dincat, actualment encara existeixen moltes barreres a causa de la falta d’accessibilitat cognitiva en molts àmbits: cultura, salut, justícia, política, …). Aquestes barreres dificulten la participació social de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Destaca que “més del 70% del col·lectiu considera que la informació de l’administració pública no és accessible; el 40% no entén les pautes mèdiques; el 80% no té eines per comprendre les lleis i més del 50% afirma que hi ha pocs llibres adaptats a lectura fàcil”.

Carles Campuzano, director de Dincat, exposa que: “Ens cal, per tant, un món més fàcil d’entendre perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre d’altres persones”. Campuzano recorda que “l’accessibilitat cognitiva és un dret que tenen totes les persones i que beneficia de manera especial persones amb dificultats de comprensió com les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”.

Font: Diari de la Discapacitat

El Comitè Espanyol de Representants de Persones con Discapacitat (CERMI) saluda que Espanya finalment compti amb un marc normatiu general d’igualtat de tracte i no discriminació, dispositiu legal imprescindible per a combatre conductes discriminatòries.

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar fa uns dies la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació i la Llei orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementaria de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, disposicions legals que cobreixen una llacuna de l’ordenament jurídic espanyol i que l’alienen amb les exigències en la matèria de la Unió Europea.

En aquesta nova legislació queda recollida la discapacitat com a situació protegida de màxim nivell, sense que això impedeixi que segueixi regint el marc específic de no discriminació por raó de discapacitat establert en la Llei General de Drets de les Persones con Discapacitat i de la seva Inclusió Social.

Font: CERMI

La Comissió Europea ha publicat el marc de seguiment de l’Estratègia pels Drets de les Persones amb Discapacitat 2021 – 2030, que permet comprovar els progressos realitzats en cadascuna de les 64 accions.

De les 7 iniciatives, ja s’han implementat dues:

• Establir la Plataforma de Discapacitat, en què els Estats membres de la UE, la societat civil i les institucions treballen conjuntament per aconseguir els objectius de l’Estratègia.
• Una Estratègia renovada de Recursos Humans per la Comissió Europea, amb accions que promoguin la diversitat i la inclusió de les persones amb discapacitat.

En el propers mesos i anys s’aniran establint altres iniciatives emblemàtiques com: un paquet per millorar la inclusió en el mercat laboral de les persones amb discapacitat; un centre de recursos europeu ‘AccessibleEU’ per a la millora de l’accessibilitat en tots els sectors; una proposta de Targeta Europea de Discapacitat per viatjar amb els suports necessaris; una guia de recomanacions per afavorir la vida independent i la inclusió en la comunitat i un ‘Marc de Serveis Socials d’Excel·lència’ per millorar la qualitat dels serveis comunitaris per a persones amb discapacitat; entre d’altres accions.

Font: Diari de la Discapacitat