Notícies

Els pacients amb discapacitat donen un aprovat just a l’accessibilitat dels serveis sanitaris 

Els pacients amb discapacitat donen un aprovat just a l’accessibilitat dels serveis sanitaris

Els serveis sanitaris espanyols tenen encara per endavant un llarg recorregut perquè a què tota la ciutadania hi pugui accedir. La Fundación ONCE i ILUNION Tecnologia y Accesibilidad han realitzat un estudi per detectar-ne els problemes que es troben les persones amb discapacitat, buscar-ne solucions i millorar l’atenció a tots els pacients.

Les dues entitats van llançar al 2020 una enquesta online a més de mil persones, de les quals 798 eren pacients (amb i sense discapacitat) i 211 professionals de la salut.

Segons els resultats de l’enquesta, l’accessibilitat dels serveis sanitaris per a les persones amb discapacitat obté un 5,5 punts sobre 10, fet que remarca que queda molt treball per fer perquè sigui un entorn totalment accessible. Desglossant els serveis de menys accessibles a més accessibles les urgències obtenen 5 punts, la consulta mèdica telefònica 5,2 punts, la consulta mèdica online 5,3 punts, la hospitalització 5,6 punts, les proves diagnòstiques presencials 5,9 punts i la consulta mèdica presencial 6,1 punts.

Altres conclusions de l’estudi han estat les dificultats en accessibilitat física dintre de les instal·lacions, els problemes per interactuar amb les eines digitals de les consultes online (accés a informes i altres documents o que no estan en formats accessibles) i la necessitat de millora de les tecnologies de les aplicacions mòbils per accedir als serveis digitals de salut, entre d’altres.

Font: Discapnet

Alina RibesEls pacients amb discapacitat donen un aprovat just a l’accessibilitat dels serveis sanitaris 
Llegeix més

Com fer que un esport sigui inclusiu?

Com fer que un esport sigui inclusiu?

L’esport inclusiu es defineix com un esport entre persones amb i sense discapacitat sota uns criteris i normes inclusives. La Fundación Sanitas ha desglossat alguns criteris per a que un esport sigui considerat inclusiu:

  • Formació específica: per tenir una dinàmica inclusiva, correcta pràctica i un procés d’entrenament adequat els responsables han d’estar formats.
  • Foment des de l’escola: inculcar l’esport inclusiu des de la infància permetrà assimilar millor els conceptes i la inclusió. Formar els professors dels centres educatius és un aspecte per fomentar l’esport inclusiu.
  • Treball en equip: en aquests esports el treball de grup és important, cada persona té el seu rol i és necessari en l’equip. La persona és un més sense que hi hagin barreres.
  • Graus de competició: és important que s’estableixin diferents classificacions a partir de les característiques de cada disciplina.
  • Competicions oficials: promoure els esports inclusius a nivells de campionat, reglats i oficials competint amb equitat de condicions, és important per al foment d’aquests tipus d’esport. Un altre punt important és fomentar l’augment d’esportistes i noves disciplines.

Font: Tododisca

Alina RibesCom fer que un esport sigui inclusiu?
Llegeix més

Explorant noves oportunitats laborals per a les persones amb diversitat funcional

Explorant noves oportunitats laborals per a les persones amb diversitat funcional

La Fundació Randstad i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han realitzat un estudi anomenat “Superacapacidades y diversidad funcional. Nuevas perspectivas para el empleo” per analitzar les supracapacitats desenvolupades i les seves aplicacions laborals. Aquest estudi té com a objectiu estudiar els diferents tipus de diversitat funcional i proposar possibles vies d’integració laboral.

La supracapacitat és un concepte que proposa replantejar-se les qüestions més negatives de la discapacitat, veient-se com un dels potencials de les persones amb diversitat funcional que s’han superat i adaptat com també són experts en resiliència.

L’estudi té la intenció de fomentar la ocupació de les persones amb discapacitat en igualtat d’oportunitats, generar coneixement al voltat de la diversitat funcional com també assenyalar la potencialitat actual del teletreball.

Per tant, les persones amb diversitat funcional poden aportat talents, competències i habilitats relacionades amb la superació, esforç i resiliència i les empreses no solament se’n beneficiaran sinó també contribuiran a la integració social i laboral.

Font: Social.cat

Alina RibesExplorant noves oportunitats laborals per a les persones amb diversitat funcional
Llegeix més

Organitzacions de discapacitat reclamen una assistència personal “sense exclusions”

Organitzacions de discapacitat reclamen una assistència personal “sense exclusions” 

La Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF), el Comitè Espanyol de Representants de persones amb discapacitat (CERMI) i la Fundació ONCE han reclamat que l’assistència personal per dret estigui vinculat al projecte individual de cada persona i a no excloure a ningú per cap motiu, com per exemple l’edat, la situació laboral, el grau de dependència o la discapacitat).

L’assistència personal es troba recollida a la Llei de Dependència del 2006, però actualment encara no ha sigut desenvolupada. Per aquest motiu, Francisco Sárdon (president de PREDIF) ha reclamat al Govern que en el Pla de xoc en Dependència anunciat es pugui regular aquesta figura, tenint en compte també les aportacions del sector de la discapacitat.

Jesús Hernández, director d’Innovació i Accessibilitat de la Fundació ONCE menciona que l’actual Llei de la Dependència preveu que només hi poden accedir a aquesta prestació les persones amb treball, estiguin estudiant o realitzin algun tipus d’activisme social, excloent per exemple el dret a l’oci i a poder decidir un projecte vital, sense oblidar que en cada comunitat autònoma hi ha criteris diferents d’aplicació.

També Francisco Sardón afegeix que l’assistència personal és un dret per a totes les persones dependents, no hi ha d’haver exclusions i ha d’anar relacionat amb el projecte vital de cada persona, sent elles mateixes les qui decideixin si accedir i no ser el sistema qui els hi negui.

Font: Servimedia

Alina RibesOrganitzacions de discapacitat reclamen una assistència personal “sense exclusions”
Llegeix més

Brussel·les llança l’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030

Brussel·les llança l’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030

La Comissió Europea ha presentat l’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030, per garantir la seva participació en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones.

“Les persones amb discapacitat tenen dret a participar en tots els àmbits de la vida. Encara que en les últimes dècades s’hagi avançat en l’accés a la sanitat, l’educació, l’ocupació, les activitats recreatives i la participació en la vida política, segueix havent nombrosos obstacles”, afirma la Comissió Europea. La comissària d’Igualtat, Helena Dalli, ha afirmat que les persones amb discapacitat encara troben obstacles en nombrosos àmbits, com és el cas de buscar un lloc de treball o utilitzar el transport públic.

L’estratègia treballarà al voltant de tres eixos principals:

  • Els drets a la UE: les persones amb discapacitat tenen el mateix dret que la resta de ciutadans comunitaris a poder-se traslladar a un altre país o participar en la vida política. A finals del 2023, la Comissió Europea proposarà una Targeta Europea de Discapacitat a tots els països de la UE i promourà que les persones amb discapacitat puguin gaudir del seu dret de lliure circulació. També es garantirà la participació en el procés electoral del 2023.
  • Vida independent i autonomia: les persones amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i poder elegir on i amb qui viuran, així com a ser incloses a la comunitat. En aquesta línia, s’elaboraran orientacions i es farà una iniciativa per millorar els serveis socials per a les persones amb discapacitat.
  • No discriminació i igualtat d’oportunitats: es posarà el focus en protegir davant de qualsevol discriminació i violència, garantint la igualtat d’oportunitats i l’accés en tots els àmbits.

Així mateix, la Comissió Europea posarà en marxa al 2022 un centre europeu de recursos anomenat  “AccesibleUE” on es crearà una base de coneixements pel que fa a accessibilitat.

Font: Servimedia

Alina RibesBrussel·les llança l’Estratègia sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030
Llegeix més

Castells anuncia que la nova Llei d’Universitats tindrà en compte la discapacitat per garantir la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu

Castells anuncia que la nova Llei d’Universitats tindrà en compte la discapacitat per garantir la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu

Manuel Castells, ministre d’Universitats, ha anunciat que la nova Llei d’Organització del Sistema Universitari (LOSU) tindrà en compte la discapacitat per garantir la igualtat d’oportunitats i la inclusió en el sistema educatiu.

Castells va fer aquestes declaracions  durant la presentació del llibre “Universidad y Dscapacitat” elaborada pel Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI).

El ministre va afegir que en aquesta llei s’inclourà la presència de la llengua de signes espanyola i l’ampliació del sistema de beques, reservant una part per donar cobertura a les necessitats de les persones més vulnerables durant la pandèmia. També es cobrirà el cost complet anual de les matrícules d’estudiants amb discapacitat de la UNED i es reservarà el 2% de les places d’investigadors per a persones amb discapacitat.

Altres mesures establiran que les universitats estiguin obligades a reservar un 5% de les places per a persones amb una discapacitat reconeguda del 33% i a estudiants amb necessitats educatives especials permanents, així com fomentar la participació de les persones amb menys oportunitats i els estudiants amb discapacitat en els programes de mobilitat internacional universitària.

Font: CERMI

Alina RibesCastells anuncia que la nova Llei d’Universitats tindrà en compte la discapacitat per garantir la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu
Llegeix més

El mercat immobiliari, vist des d’una cadira de rodes

El mercat immobiliari, vist des d’una cadira de rodes

Un habitatge accessible no és solament posar una rampa a l’entrada, sinó també tenir espai per poder entrar per la porta, arribar als interruptors, moure’s sense obstacles pel passadís, poder dutxar-se… que la persona faci la seva vida quotidiana sense trobar-se impediments. Són característiques importants, però malauradament difícils de trobar en un habitatge. L’última enquesta de l’INE indica que quasi un 70% dels joves amb discapacitat (25 – 29 anys) viu a casa dels pares, trobant-se en la situació de poder treballar, però no independitzar-se.

Els portals immobiliaris disposen de filtres, però no existeixen filtres específics per a  pisos adaptats. Per aquest motiu, Aspaym ha posat en marxa pisosaccesibles.es, pàgina web que vol reunir els habitatges que siguin accessibles.

Una llei del desembre del 2017 estableix de compliment obligatori que hi hagi unes condicions bàsiques d’accessibilitat, però “la normativa només exigeix uns mínims”, indica Carmen Fernández (arquitecta i responsable d’Accessibilitat Universal a la Fundación ONCE). Segons un estudi realitzat per la Fundació Mutua de Propietaris (2018), només un 0,6% dels 9,8 milions d’edificis d’habitatge a Espanya són accessibles.

A més, segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), qualsevol persona amb discapacitat o major de 70 anys pot realitzar, amb una notificació prèvia, les obres que necessiti en el seu habitatge, però quan el retorni haurà d’estar en el seu estat original. Tot i així, com comenta Miriam González (persona que porta buscant habitatge de lloguer pel seu pare) molts propietaris es neguen a fer aquestes obres i com diu Anxo Queiruga, president de la Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE), condueix a una discriminació pel fet d’anar en cadira de rodes.

Anxo Queiruga de COCEMFE afirma: “No hem d’oblidar que l’accessibilitat no perjudica a ningú, sinó que beneficia a tot el món i què qualsevol persona en un moment puntual pot necessitar d’accessibilitat“.

Font: El País

Alina RibesEl mercat immobiliari, vist des d’una cadira de rodes
Llegeix més

L’Agència Espacial Europea convoca per primera vegada places per a astronautes amb discapacitat física 

L’Agència Espacial Europea convoca per primera vegada places per astronautes amb discapacitat física 

L’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) ha iniciat un procés de selecció de viatgers espacials en el qual convoca, per primera vegada, places per a persones amb discapacitat física. 

Onze anys després del seu últim procés de selecció, l’ESA ha decidit apostar en aquesta ocasió per col·lectius tradicionalment infrarrepresentats a l’espai, en què també s’inclouen les dones. En el cas de les persones amb discapacitat, l’agència ha posat en marxa el projecte pilot Parastronaut, amb el qual buscarà a una o dues persones que estiguin psicològicament, cognitivament, tècnicament i professionalment qualificades per ser astronautes, però que tinguin una limitació física que normalment els impediria ser seleccionades a causa dels requisits del hardware espacial actual. 

Els seleccionats per Parastronaut formaran part del grup de reserva d’astronautes que no s’incorporaran de moment a la plantilla de l’ESA, sinó que seguiran en els seus llocs de treball i entrarien a l’ESA puntualment quan arribés la seva missió perquè l’agència encara de realitzar un treball d’adaptació que portarà cert temps. 

 

Els requisits 

Els candidats poden tenir alguna de les següents discapacitats: deficiències en les extremitats inferiors a causa de una amputació o deficiència congènita, deficiència d’un o dos peus per la zona de turmell amputació de Lisfranc, deficiència d’una o dues cames per sota del genoll, diferència en la longitud de les cames i persones que mesurin menys de 130 centímetres. 

Els convocats hauran de complir també els requisits generals per a tothom: tenir un màster universitari i almenys tres anys d’experiència professional en ciències naturals, medicina, enginyeria, matemàtiques o informàtica; pertànyer a estats membres de l’ESA o dels estats associats; tenir un nivell d’anglès fluid i coneixement d’altres idiomes i una edat màxima de 50 anys. 

Font: Agència SINC 

Alina RibesL’Agència Espacial Europea convoca per primera vegada places per a astronautes amb discapacitat física 
Llegeix més

La RAE esmena el terme “discapacitat” al diccionari

La RAE ha esmenat l’accepció del terme discapacitat, que passarà a ser definida a l’actualització del Diccionari de la Llengua Espanyola com la situació de la persona que per les seves condicions físiques o mentals duradores s’enfronta amb notables barreres d’accés a la seva participació social. 

Júlia BestardLa RAE esmena el terme “discapacitat” al diccionari
Llegeix més

Espanya prohibeix les esterilitzacions no consentides de dones amb discapacitat 

Espanya prohibeix les esterilitzacions no consentides de dones amb discapacitat 

El 18 de desembre va entrar en vigor la modificació del Codi Penal a Espanya que prohibeix les esterilitzacions forçoses de persones amb discapacitat incapacitades judicialment. Una pràctica que suposa una vulneració dels drets reproductius i que en l’última dècada ha afectat un miler de dones a Espanya. 

L’esterilització forçosa és contrària a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que Espanya va ratificar el 2008 i que reconeix el dret al fet que les persones amb discapacitatinclosos els nens i les nenes, mantinguin la seva fertilitat en igualtat de condicions que les altres. 

més, el Conveni d’Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones, en vigor a Espanya des del 2014, tipifica les esterilitzacions forçoses com a delicte. No obstant aixòs’han seguit realitzantNomés el 2016 es van dur a terme a Espanya 40 esterilitzacions no consentides, i en el període 2005-2013 hi va haver 865 intervencionssegons el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi). 

Segons la presidenta de la Confederació Espanyola de Persones amb discapacitat Física i Orgànica (Cocemfe) a Aragó, Marta València, les esterilitzacions no consentides de les persones amb discapacitat són un tipus de violència invisibilitzadaassumida i normalitzada, ja que moltes dones ni tan sols saben que les han esterilitzat o que estan en aquest procés quan, per exemplese’ls apliquen injeccions sense el seu consentiment. València afegeix que normalment es fan a petició de la família i amb intenció de prevenir o sobreprotegirperò que en realitat es tracta d’un abús de les dones amb discapacitat. 

  

Llegeix la notícia completa a: 

https://www.efeminista.com/esterilizaciones-forzosas-mujeres-discapacidad-violencia/  

Alina RibesEspanya prohibeix les esterilitzacions no consentides de dones amb discapacitat 
Llegeix més