Notícies

Ambulàncies sense espai, rampes espatllades i altres “errors” que llastren l’accessibilitat en cadira de rodes

Cristina Chacón va haver de telefonar a una ambulància, però no va poder pujar-se a ella. Necessitava ser traslladada a l’hospital, però, quan va arribar l’ambulància, la cadira de rodes a motor que utilitza no cabia en el vehicle. Com explica ella: “No puc estar sense la meva cadira perquè són les meves cames” i, al final, va haver de demanar i pagar un taxi adaptat (d’anada a l’hospital i tornada a casa).

L’accessibilitat no consisteix només a posar rampes sinó a disposar el necessari per a una participació plena, amb la màxima llibertat, seguretat i autonomia possible. Margarita Cánovas, del col·lectiu de dones amb discapacitat FRYDAS, denúncia que: “Tenim una llei d’accessibilitat universal des de fa molts anys (des del 2013) i se suposa que és il·legal que un lloc públic sigui inaccessible, però continua ocorrent en comissaries, etc.”.

L’existència de problemes en el transport és habitual, com és el succeït amb Rafael Ibáñez, quan una aerolínia va perdre la seva cadira de rodes i va trigar 24 hores a recuperar-la. O la falta d’accessibilitat en Renfe, com apunta Ibáñez: “és indignant que només hi hagi dues places adaptades per a persones que viatgen amb cadira elèctrica als trens de Renfe, sobretot, quan sembla una cosa tècnicament fàcil de solucionar, com és habilitar més espai”.

Altres problemes identificats tenen a veure amb la falta d’accessibilitat de les estacions de metro i Rodalia, l’incompliment del 5% de taxis adaptats marcat per llei en moltes ciutats, la poca informació en les pàgines web per a conèixer si els llocs són accessibles (hotels, excursions, …), etc. Com assenyala Maite Blasco: “Hi ha allotjaments que m’han dit que són accessibles perquè no tenen cap graó i m’han donat una habitació amb banyera, també m’agradaria dutxar-me!”.

Com afirma Óscar Moral, del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) encara “anem amb molt de retard”, ja que la Llei d’Accessibilitat Universal va marcar el 2017 com a final de termini, però encara queda molta feina per fer.

Font: RTVE

Alina RibesAmbulàncies sense espai, rampes espatllades i altres “errors” que llastren l’accessibilitat en cadira de rodes
Llegeix més

Turisme accessible: pautes, recomanacions i bones pràctiques

El Centre Espanyol de Documentació i Recerca sobre Discapacitat (CEDID) va compartir el passat 27 de setembre, Dia Mundial del Turisme, una bibliografia temàtica actualitzada amb les publicacions més rellevants sobre turisme accessible.

En el seu web podeu trobar documentació relativa a pautes, recomanacions i bones pràctiques per a un turisme inclusiu.

Totes les seves publicacions les podeu recuperar aquí: https://www.cedid.es/es/documentacion/bibliografias/turismo-accesible-pautas-recomendaciones-y-buenas-practicas/53/

Alina RibesTurisme accessible: pautes, recomanacions i bones pràctiques
Llegeix més

Les cadires ‘joëlette’, l’aposta de Gran Canària per a fer accessibles les senderes per a persones amb mobilitat reduïda

El Cabildo de Gran Canària ha posat en marxa el programa “Connectats X Naturalesa” per a facilitar a les persones amb discapacitat física l’accés a les rutes, senders i racons de naturalesa de l’illa. El projecte s’ha presentat al Jardí Botànic Canari Veiés i Clavijo, amb l’objectiu d’avançar en la inclusió, accessibilitat i participació de les persones amb discapacitat en totes les dimensions de l’illa perquè puguin gaudir de la naturalesa i els seus senders.

El projecte comptarà amb 4 cadires “joëlette”, dues per a adults i altres dos per a nens/as i, amb el pas del temps, s’aniran ampliant aquests materials. A més, per a poder dur a terme el programa s’està formant al personal (amb una formació gratuïta de quatre hores) de diferents organismes insulars i col·lectius a l’ús de les cadires “joëlette” per al transport de les persones.

Font: Tododisca

 

Alina RibesLes cadires ‘joëlette’, l’aposta de Gran Canària per a fer accessibles les senderes per a persones amb mobilitat reduïda
Llegeix més

Les 7 aplicacions recomanades per a persones amb discapacitat

Els telèfons cada vegada formen més part del nostre dia a dia i poden ser de gran ajuda. Existeixen aplicacions orientades específicament a les persones amb discapacitat per a fer-los la vida més còmoda. Algunes d’aquestes aplicacions, que es troben tant en App Store com en Google Play Store, són:

Brailliac: Braille Tour. Està dirigida a persones amb discapacitat visual amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge de lectura i escriptura tàctil per a les persones. Amb aquesta app s’ofereix una guia que permet, a través d’una manera de traducció automàtica, la possibilitat d’aprendre el braille a poc a poc mitjançant una sèrie d’exercicis i desafiaments.

TUR4all. Aquesta aplicació és de gran ajuda a l’hora de planificar un viatge, per això, el seu cercador t’ofereix informació d’establiments i activitats i la seva accessibilitat. Per exemple, pots trobar hotels que tinguin una bona accessibilitat per a les persones en cadires de roda o transport adaptat. També és de gran ajuda per a trobar restaurants que tinguin la carta en braille.

iDentifi. Aquesta app va dirigida a persones amb discapacitat visual. Funciona enfocant la càmera del mòbil enfront d’un objecte i l’aplicació realitza una descripció d’àudio d’aquest objecte. La finalitat és que les persones amb discapacitat visual puguin saber el que tenen davant.

Dia a dia. L’aplicació està dissenyada per a persones amb autisme o problemes de comunicació i té la finalitat de què les persones puguin fer un seguiment de les tasques diàries de manera senzilla. Disposa d’un calendari per a guardar les activitats realitzades durant el dia, anticipar activitats o fomentar la comunicació.

Digues-ho amb senyals. Està dissenyada per a persones amb discapacitat auditiva i per a les persones que vulguin aprendre el llenguatge de signes a través del joc.

Disabled park. Aquesta aplicació permet a les persones amb discapacitat física localitzar a les ciutats els aparcaments que estan reservats per a elles mitjançant un mapa.

A més, també et permet afegir places d’aparcament i denunciar a aquells usuaris que estiguin utilitzant una plaça indegudament. És d’utilitat tant per a les persones amb discapacitat, com per als seus acompanyants i familiars.

HeadMouse. És un programa gratuït que permet substituir el ratolí de l’ordinador. El funcionament és mitjançant el control del cursor amb petits moviments de cap i realitzar les accions amb gestos facials a través d’una webcam.

Font: El debat

Alina RibesLes 7 aplicacions recomanades per a persones amb discapacitat
Llegeix més

El suïcidi obeeix a factors de risc multicausals i té major incidència entre les persones amb discapacitat

L’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, durant la presentació de Recerca. El suïcidi en les persones amb discapacitat a Espanya, ha revelat que el suïcidi obeeix a factors de risc multicausals, en diferents àmbits que actuen de manera combinada i acumulativa. Els col·lectius diferents a l’estàndard normatiu, minories, experimenten una major probabilitat conductes suïcides, per la seva major exposició a prejudicis/estigma, discriminació i exclusió social. En aquestes circumstàncies es troben les persones amb discapacitat i, de manera particular, les dones i nenes amb discapacitat.

Alina RibesEl suïcidi obeeix a factors de risc multicausals i té major incidència entre les persones amb discapacitat
Llegeix més

No poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom es renta les mans”

Guiu Serra, un jove que aquest setembre comença el Grau de Filosofia en la Universitat de Girona (UdG) ha expressat les dificultats que s’està trobant en el desplaçament fins a la facultat. Ell té 18 anys i és una persona amb discapacitat motriu de 65%, no pot arribar pel seu compte a l’edifici i les poques opcions de transport disponible no s’adapten al seu cas.

Arribar al campus de Barri Vell, situat en un lloc històric, és molt difícil per a una persona amb discapacitat. Guiu primer ha de desplaçar-se amb autobús de Banyoles a Girona i després agafar un altre autobús que el deixa en una estació que es troba massa lluny per a arribar caminant a la facultat. L’única opció que té és anar en taxi o bé que el portin els seus pares.

El jove explica que en els últims mesos ell i la seva família han contactat amb entitats socials, que contemplen opcions per a estudiants matriculats en centres especials per a persones amb discapacitat, però no per a arribar a la universitat. També han sol·licitat una beca de transport per a persones amb discapacitat, però no existeixen per a estudiants universitaris, només per als que van a centres de secundària o d’FP. De manera que no han trobat solució per part de cap entitat ni administració pública.

Arran d’aquesta situació, Serra ha optat per denunciar el seu cas en les xarxes socials i alguns estudiants li han ofert poder-lo portar, però com exclama la seva mare: “Ell ha de ser autònom i anar i tornar sense dependre de ningú. Fins ara, en l’ESO i en batxillerat anava i tornava només; per què ha de fer un pas enrere ara que vol anar a la universitat?”

Font: Ara.cat

Alina RibesNo poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom es renta les mans”
Llegeix més

La taxa d’atur de les persones amb discapacitat és d’un 30,5%, el doble que la de la resta de població

Segons les últimes dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAT-2020) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la taxa d’atur de les persones amb discapacitat es situa en un 30,5% enfront del 15,6% de la resta de la població.

A més, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és 40 punts percentuals menys que per a la resta de la població i la seva taxa d’ocupació (23,4%) representa aproximadament un terç de l’observada en la població general (62%).

Respecte a la forma de cerca d’ocupació de les persones que volen treballar i, segons l’estudi, el 64,1% utilitzen els contactes personals, mentre que el 40,5% recorren als serveis públics d’ocupació (SEPE).

El 38,5% de les persones amb discapacitat que tenen ocupació ho han trobat a través de contactes amb familiars i amics, mentre que en el 4,5% de casos ha estat mitjançant el SEPE.

Font: Europapress

Alina RibesLa taxa d’atur de les persones amb discapacitat és d’un 30,5%, el doble que la de la resta de població
Llegeix més

Què ha de garantir la nova Llei de Comunicació Audiovisual per a les persones sordes?

El Govern d’Espanya llançarà la nova Llei General de Comunicació Audiovisual (Llei 13/2022 de 7 de juliol). La Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) ho ha aplaudit i sol·licita mesures a favor de la qualitat de la llengua de signes i el subtitulat en la programació televisiva. La CNSE s’ofereix a donar assessorament amb la finalitat de fer més accessible la televisió per a les persones amb discapacitat, perquè com afirmen “actualment, el subtitulat de les televisions no garanteix l’accés als continguts de manera literal i està ple d’imprecisions”.

La nova norma obliga a subtitular el 90% de la programació, incorporant un mínim de 15 hores setmanals en llengua de signes en les televisions públiques, aconseguir un 80% de subtitulat i un mínim de 5 hores en les televisions privades. Un increment que no aconsegueix el 100% de programació accessible que reclama la CNSE.

Aquesta nova Llei també incidirà en què la llengua de signes i el subtitulat siguin emesos de manera prioritària en l’horari de màxima audiència, una cosa molt elogiada per la CNSE, així com que s’incorporin en espais informatius d’actualitat i en la programació infantil.

Malgrat els elogis, la Confederació considera que la legislació és massa laxa i insta l’Administració a l’establiment d’un règim sancionador efectiu que impedeixi que les cadenes incompleixin o ‘compleixin a mig fer’ imperatius legals que haurien d’estar més que assumits.

Font: Tododisca

Alina RibesQuè ha de garantir la nova Llei de Comunicació Audiovisual per a les persones sordes?
Llegeix més

Consells sobre ciberseguretat i banca digital per a persones amb dificultats de comprensió

Banc de Santander i Plena Inclusió han presentat una guia i dos vídeos relacionats amb la ciberseguretat i la banca en línia amb l’objectiu de facilitar les gestions amb diners (des de la web o el mòbil) a persones amb dificultats de comprensió.

Qualsevol persona pot utilitzar aquests materials relacionats amb les finances i, a més, es troben disponibles en lectura fàcil per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres persones amb dificultats de comprensió de documents.

Alguns dels consells que s’expliquen estan relacionats amb: usar l’aplicació mòbil del banc, fer bizums, compres directes amb el mòbil, etc.

Podeu accedir al document aquí: Guia

I podeu visualitzar els vídeos aquí: Materials vídeos

Font: Plena Inclusión

 

Alina RibesConsells sobre ciberseguretat i banca digital per a persones amb dificultats de comprensió
Llegeix més

Per a què serveix la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda?

La targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat és un document personal i intransferible de la persona titular d’aquesta targeta.

Cada comunitat autònoma d’Espanya és l’encarregada de validar, tramitar i resoldre aquesta targeta, podent-la usar en tot el territori de la Unió Europea (d’acord amb les normes nacionals dels Estats membres).

D’aquesta targeta sempre es parla del seu mal ús i dels molts casos en què es fa un ús fraudulent. No obstant això, és necessari ressaltar que és indispensable tenir reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% per a utilitzar-la, a més de presentar greus problemes de mobilitat reduïda. O bé complir unes certes circumstàncies com tenir reconeguda una deficiència visual que impliqui un grau de les limitacions en l’activitat igual o superior al 65% o ser menor de tres anys i presentar una discapacitat greu/molt greu.

La targeta d’aparcament permet:

  • Estacionar en zones reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Aparcar el vehicle gratuïtament i sense limitació de temps en les àrees verdes, blaves i zones de càrrega/descarrega, sempre que no afecti les limitacions de circulació i estacionament de les àrees per als vianants i en funció de les Ordenances de les Corporacions Locals.
  • Accedir a les places d’aparcament reservades i habilitades pels Ajuntaments per a vehicles que transporten a persones amb mobilitat reduïda i que són titulars de targeta d’aparcament.
  • Estacionar en les places d’aparcament públiques reservades per a persones amb discapacitat, distribuïdes en les zones considerades d’interès, en els nuclis urbans.
  • Aparcar en qualsevol lloc de la via pública, durant el temps imprescindible, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.

Font: Tododisca

Alina RibesPer a què serveix la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda?
Llegeix més