L’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, durant la presentació de Recerca. El suïcidi en les persones amb discapacitat a Espanya, ha revelat que el suïcidi obeeix a factors de risc multicausals, en diferents àmbits que actuen de manera combinada i acumulativa. Els col·lectius diferents a l’estàndard normatiu, minories, experimenten una major probabilitat conductes suïcides, per la seva major exposició a prejudicis/estigma, discriminació i exclusió social. En aquestes circumstàncies es troben les persones amb discapacitat i, de manera particular, les dones i nenes amb discapacitat.
Notícies
- Inici
- actualitat
- Notícies
No poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom es renta les mans”
Guiu Serra, un jove que aquest setembre comença el Grau de Filosofia en la Universitat de Girona (UdG) ha expressat les dificultats que s’està trobant en el desplaçament fins a la facultat. Ell té 18 anys i és una persona amb discapacitat motriu de 65%, no pot arribar pel seu compte a l’edifici i les poques opcions de transport disponible no s’adapten al seu cas.
Arribar al campus de Barri Vell, situat en un lloc històric, és molt difícil per a una persona amb discapacitat. Guiu primer ha de desplaçar-se amb autobús de Banyoles a Girona i després agafar un altre autobús que el deixa en una estació que es troba massa lluny per a arribar caminant a la facultat. L’única opció que té és anar en taxi o bé que el portin els seus pares.
El jove explica que en els últims mesos ell i la seva família han contactat amb entitats socials, que contemplen opcions per a estudiants matriculats en centres especials per a persones amb discapacitat, però no per a arribar a la universitat. També han sol·licitat una beca de transport per a persones amb discapacitat, però no existeixen per a estudiants universitaris, només per als que van a centres de secundària o d’FP. De manera que no han trobat solució per part de cap entitat ni administració pública.
Arran d’aquesta situació, Serra ha optat per denunciar el seu cas en les xarxes socials i alguns estudiants li han ofert poder-lo portar, però com exclama la seva mare: “Ell ha de ser autònom i anar i tornar sense dependre de ningú. Fins ara, en l’ESO i en batxillerat anava i tornava només; per què ha de fer un pas enrere ara que vol anar a la universitat?”
Font: Ara.cat
La taxa d’atur de les persones amb discapacitat és d’un 30,5%, el doble que la de la resta de població
Segons les últimes dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAT-2020) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la taxa d’atur de les persones amb discapacitat es situa en un 30,5% enfront del 15,6% de la resta de la població.
A més, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és 40 punts percentuals menys que per a la resta de la població i la seva taxa d’ocupació (23,4%) representa aproximadament un terç de l’observada en la població general (62%).
Respecte a la forma de cerca d’ocupació de les persones que volen treballar i, segons l’estudi, el 64,1% utilitzen els contactes personals, mentre que el 40,5% recorren als serveis públics d’ocupació (SEPE).
El 38,5% de les persones amb discapacitat que tenen ocupació ho han trobat a través de contactes amb familiars i amics, mentre que en el 4,5% de casos ha estat mitjançant el SEPE.
Font: Europapress
Què ha de garantir la nova Llei de Comunicació Audiovisual per a les persones sordes?
El Govern d’Espanya llançarà la nova Llei General de Comunicació Audiovisual (Llei 13/2022 de 7 de juliol). La Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) ho ha aplaudit i sol·licita mesures a favor de la qualitat de la llengua de signes i el subtitulat en la programació televisiva. La CNSE s’ofereix a donar assessorament amb la finalitat de fer més accessible la televisió per a les persones amb discapacitat, perquè com afirmen “actualment, el subtitulat de les televisions no garanteix l’accés als continguts de manera literal i està ple d’imprecisions”.
La nova norma obliga a subtitular el 90% de la programació, incorporant un mínim de 15 hores setmanals en llengua de signes en les televisions públiques, aconseguir un 80% de subtitulat i un mínim de 5 hores en les televisions privades. Un increment que no aconsegueix el 100% de programació accessible que reclama la CNSE.
Aquesta nova Llei també incidirà en què la llengua de signes i el subtitulat siguin emesos de manera prioritària en l’horari de màxima audiència, una cosa molt elogiada per la CNSE, així com que s’incorporin en espais informatius d’actualitat i en la programació infantil.
Malgrat els elogis, la Confederació considera que la legislació és massa laxa i insta l’Administració a l’establiment d’un règim sancionador efectiu que impedeixi que les cadenes incompleixin o ‘compleixin a mig fer’ imperatius legals que haurien d’estar més que assumits.
Font: Tododisca
Consells sobre ciberseguretat i banca digital per a persones amb dificultats de comprensió
Banc de Santander i Plena Inclusió han presentat una guia i dos vídeos relacionats amb la ciberseguretat i la banca en línia amb l’objectiu de facilitar les gestions amb diners (des de la web o el mòbil) a persones amb dificultats de comprensió.
Qualsevol persona pot utilitzar aquests materials relacionats amb les finances i, a més, es troben disponibles en lectura fàcil per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres persones amb dificultats de comprensió de documents.
Alguns dels consells que s’expliquen estan relacionats amb: usar l’aplicació mòbil del banc, fer bizums, compres directes amb el mòbil, etc.
Podeu accedir al document aquí: Guia
I podeu visualitzar els vídeos aquí: Materials vídeos
Font: Plena Inclusión
Per a què serveix la targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda?
La targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat és un document personal i intransferible de la persona titular d’aquesta targeta.
Cada comunitat autònoma d’Espanya és l’encarregada de validar, tramitar i resoldre aquesta targeta, podent-la usar en tot el territori de la Unió Europea (d’acord amb les normes nacionals dels Estats membres).
D’aquesta targeta sempre es parla del seu mal ús i dels molts casos en què es fa un ús fraudulent. No obstant això, és necessari ressaltar que és indispensable tenir reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% per a utilitzar-la, a més de presentar greus problemes de mobilitat reduïda. O bé complir unes certes circumstàncies com tenir reconeguda una deficiència visual que impliqui un grau de les limitacions en l’activitat igual o superior al 65% o ser menor de tres anys i presentar una discapacitat greu/molt greu.
La targeta d’aparcament permet:
- Estacionar en zones reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
- Aparcar el vehicle gratuïtament i sense limitació de temps en les àrees verdes, blaves i zones de càrrega/descarrega, sempre que no afecti les limitacions de circulació i estacionament de les àrees per als vianants i en funció de les Ordenances de les Corporacions Locals.
- Accedir a les places d’aparcament reservades i habilitades pels Ajuntaments per a vehicles que transporten a persones amb mobilitat reduïda i que són titulars de targeta d’aparcament.
- Estacionar en les places d’aparcament públiques reservades per a persones amb discapacitat, distribuïdes en les zones considerades d’interès, en els nuclis urbans.
- Aparcar en qualsevol lloc de la via pública, durant el temps imprescindible, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.
Font: Tododisca
El CERMI planteja a sanitat una prestació farmacèutica que tingui com a prioritat a les persones amb discapacitat
El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha plantejat a Sanitat una prestació farmacèutica que tingui com a prioritat a les persones amb discapacitat en un document d’aportacions a la consulta pública relativa a l’Avantprojecte de llei per la qual es modifica el Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, que aprova el Text refós de la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.
El CERMI recolza l’actualització del marc normatiu de la farmàcia a Espanya que proposa el Govern, posant el principal focus en la dimensió social perquè aquesta sigui “més cohesiva, equitativa i inclusiva”.
Algunes de les propostes destacades són:
- Mantenir, en tot cas, l’exempció o minoració de l’aportació de l’usuari (copagament) en l’adquisició de medicaments i productes sanitaris, i ampliar-los en tot el possible, atorgant consideració preferencial a la discapacitat, en quantia i univers exempt o minorat.
- En matèria de la regulació de la publicitat de medicaments, la nova legislació ha d’ampliar les mesures d’accessibilitat actualment vigents i incorporar així mateix la Llengua de Signes Espanyola.
- La creació d’una “farmàcia social” per a promoure relacions i interaccions amb els sectors cívics més interessats per la prestació farmacèutica i generar el major impacte social positiu.
Font: CERMI
El treballador amb discapacitat té dret a indemnització si l’empresari no elimina les barreres arquitectòniques
El Govern basc ha de compensar amb 40.000 euros a una professora per discriminació.
La justícia ha donat un important suport a la igualtat en l’exercici dels drets laborals de les persones amb discapacitat gràcies a la sentència d’un jutjat social de Bilbao que ha condemnat al Govern basc a indemnitzar amb 40.000 euros a una professora per no realitzar les obres d’accessibilitat en el col·legi on treballava.
La mestra del col·legi d’ensenyament primari va aconseguir algunes millores d’accessibilitat, però insuficients. El govern basc es va negar a eliminar les barreres arquitectòniques que dificultaven l’accés a persones amb discapacitat física al col·legi, per la qual cosa la professora va demandar al Departament d’Educació per incompliment de les obligacions legals i convencionals en matèria de prevenció de riscos laborals i per vulnerar els seus drets fonamentals a la dignitat, integritat física i moral, igualtat de tracte i no discriminació, honor i seguretat en el treball.
En resposta a aquesta demanda, la titular del Jutjat social 5 de Bilbao considera que el Departament ha incomplert les obligacions sobre prevenció de riscos laborals i per discriminació indirecta a la treballadora.
La no realització d’obres d’accessibilitat en el col·legi “suposa clarament que la treballadora no pogués participar en circumstàncies d’igualtat en l’activitat docent per raó de la seva discapacitat, no podent acudir a excursions patint òbviament un sacrifici major” i, segons la jutgessa, “greu en el propi accés al centre” per a una persona amb discapacitat.
Cal destacar que el passat 13 de juliol s’ha publicat en el BOE la Llei 15/2022 Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que recorda que la Constitució reconeix el dret a la igualtat i a la no discriminació.
Font: El País
L’administració pública és qui més vulnera els drets de les persones amb discapacitat física
Les persones amb discapacitat física tenen reconeguts, per llei, els mateixos drets que la resta de la ciutadania, però encara avui existeixen vulneracions flagrants d’aquests drets.
Segons l’informe Radar ECOM, que recull i analitza les dades registrades per aquesta entitat al llarg del 2021 sobre les vulneracions de drets que han patit les persones que atenen, d’un total de 318 vulneracions detectades, el 60,7% les han patit dones amb discapacitat física.
L’informe també menciona que el principal agent vulnerador ha estat l’administració pública (en el 65,4% dels casos), i el dret més vulnerat ha estat l’accessibilitat.
Els drets que han estat més vulnerats són:
- Dret a l’accessibilitat (18,6%): problemes en l’edificació general, barreres arquitectòniques als espais públics i problemes d’accessibilitat als habitatges.
- Dret a un nivell de vida adequat i protecció social (17,4%): la reducció, el rebuig o la pèrdua de prestacions socials; i les traves burocràtiques i el temps d’espera per l’accés a ajuts i prestacions. Segons l’informe, un 16,4% de les persones amb discapacitat física es troba en risc d’exclusió social.
- Dret a la mobilitat i el transport (18,6%): problemes d’accés al transport, transgressions sobre els aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda i vulneracions en els autobusos adaptats.
Font: Social.cat
Diàleg sobre “La discriminació de les persones amb discapacitat”. Enquesta EDAD 2020
La setmana passada va tenir lloc una trobada en línia on es van presentar dades de la nova enquesta EDAD 2020. Aquesta s’ha desenvolupat amb l’objectiu de conèixer les discriminacions existents cap a les persones amb discapacitat. Es tracta d’una macro-enquesta dirigida al conjunt de persones de 2 i més anys que resideix en habitatges familiars en tot el territori nacional.
En els pròxims mesos es durà a terme el treball de camp per a poder recollir amb més profunditat les dades necessàries i, en el futur, s’aniran obrint més àrees temàtiques.
Amb les dades obtingudes es traslladarà la informació a la societat per a la contínua sensibilització d’aquesta realitat, com també es farà arribar als governs i comunitats autònomes perquè coneguin els seus territoris i puguin elaborar noves polítiques socials.
Podeu accedir a la informació recollida de l’enquesta des d’aquí: https://www.odismet.es/once-edad/
En aquesta web es presenten els principals resultats de l’EDAD Llars 2020 d’una manera gràfica i interactiva, dirigit a facilitar la seva difusió i comprensió.
Podeu recuperar el diàleg en el Youtube de Servimedia i també aquí: https://www.youtube.com/watch?v=o9Q4g1IeSg8