Com aconseguir que un bar, restaurant o cafeteria siguin accessibles

La Fundació ONCE, en col·laboració amb la Confederació Empresarial d’Hosteleria d’Espanya (CEHE) i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), han publicat una guia per aconseguir l’accessibilitat de bars i restaurants, titulada “¿Cómo gestionar la accesibilidad? Bares y restaurantes”.

La guia ajuda a entendre les dificultats i barreres que es troben les persones amb discapacitat per accedir al seu entorn i serveis i ofereix informació a nivell d’accessibilitat. El document recull recomanacions i consells pràctics perquè siguin accessibles per a tothom, incloent-hi les persones amb discapacitat i les possibles necessitats de les persones grans. A més, posa de relleu que l’accessibilitat no és solament la supressió de barreres físiques, sinó que també s’han de treballar els processos de comunicació i informació.

Entre d’altres, el document ofereix pautes per adaptar tot tipus d’establiments i resoldre dificultats arquitectòniques, saber utilitzar la tecnologia o formar els empleats en l’atenció al client amb discapacitat.

Font: CERMI Aragón

Els pacients amb discapacitat donen un aprovat just a l’accessibilitat dels serveis sanitaris

Els serveis sanitaris espanyols tenen encara per endavant un llarg recorregut perquè a què tota la ciutadania hi pugui accedir. La Fundación ONCE i ILUNION Tecnologia y Accesibilidad han realitzat un estudi per detectar-ne els problemes que es troben les persones amb discapacitat, buscar-ne solucions i millorar l’atenció a tots els pacients.

Les dues entitats van llançar al 2020 una enquesta online a més de mil persones, de les quals 798 eren pacients (amb i sense discapacitat) i 211 professionals de la salut.

Segons els resultats de l’enquesta, l’accessibilitat dels serveis sanitaris per a les persones amb discapacitat obté un 5,5 punts sobre 10, fet que remarca que queda molt treball per fer perquè sigui un entorn totalment accessible. Desglossant els serveis de menys accessibles a més accessibles les urgències obtenen 5 punts, la consulta mèdica telefònica 5,2 punts, la consulta mèdica online 5,3 punts, la hospitalització 5,6 punts, les proves diagnòstiques presencials 5,9 punts i la consulta mèdica presencial 6,1 punts.

Altres conclusions de l’estudi han estat les dificultats en accessibilitat física dintre de les instal·lacions, els problemes per interactuar amb les eines digitals de les consultes online (accés a informes i altres documents o que no estan en formats accessibles) i la necessitat de millora de les tecnologies de les aplicacions mòbils per accedir als serveis digitals de salut, entre d’altres.

Font: Discapnet

Organitzacions de discapacitat reclamen una assistència personal “sense exclusions” 

La Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF), el Comitè Espanyol de Representants de persones amb discapacitat (CERMI) i la Fundació ONCE han reclamat que l’assistència personal per dret estigui vinculat al projecte individual de cada persona i a no excloure a ningú per cap motiu, com per exemple l’edat, la situació laboral, el grau de dependència o la discapacitat).

L’assistència personal es troba recollida a la Llei de Dependència del 2006, però actualment encara no ha sigut desenvolupada. Per aquest motiu, Francisco Sárdon (president de PREDIF) ha reclamat al Govern que en el Pla de xoc en Dependència anunciat es pugui regular aquesta figura, tenint en compte també les aportacions del sector de la discapacitat.

Jesús Hernández, director d’Innovació i Accessibilitat de la Fundació ONCE menciona que l’actual Llei de la Dependència preveu que només hi poden accedir a aquesta prestació les persones amb treball, estiguin estudiant o realitzin algun tipus d’activisme social, excloent per exemple el dret a l’oci i a poder decidir un projecte vital, sense oblidar que en cada comunitat autònoma hi ha criteris diferents d’aplicació.

També Francisco Sardón afegeix que l’assistència personal és un dret per a totes les persones dependents, no hi ha d’haver exclusions i ha d’anar relacionat amb el projecte vital de cada persona, sent elles mateixes les qui decideixin si accedir i no ser el sistema qui els hi negui.

Font: Servimedia