Ocupació

“No penso tirar la tovallola”: així s’obren pas els joves amb discapacitat en el mercat laboral

A Espanya hi ha més de 145.000 joves amb alguna discapacitat d’entre 16 i 29 anys que volen aconseguir una ocupació en igualtat de condicions que la resta de població. Tenir una ocupació significa tenir independència econòmica i poder participar en tots els àmbits de la vida. Com comenta Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, els joves amb discapacitat són conscients del seu potencial per a aportar talent a les organitzacions, i afegeix: “Ja no consideren l’ocupació com una almoina, sinó com un dret adquirit amb el qual contribuir a la societat amb les seves capacitats”.

La realitat és que, segons una enquesta de Fundació Adecco, si l’any passat, la meitat dels menors de 30 anys amb discapacitat buscava un ús del que sorgís, actualment un 86% vol treballar en una posició concreta.

No obstant això, els joves amb discapacitat han d’abordar un panorama laboral costa amunt. La Fundació Once demostra que han de bregar amb una baixíssima taxa d’ocupació (17%) i un nivell d’atur insostenible (49%). A més, els qui aconsegueixen una ocupació a penes aconsegueixen un salari brut anual de 13.657 euros, fins a gairebé 7.000 euros menys que la mitjana de les persones amb discapacitat de totes les edats (ja de per si mateix un 16% més baix que el dels empleats sense discapacitat).

Malgrat les dificultats, el mercat laboral reflecteix que la inclusió de les persones amb discapacitat està tenint èxit. En 2021, el nombre de contractes del col·lectiu va augmentar un 24% respecte a l’any anterior, segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). I és precisament entre els menors de 25 anys on més s’ha percebut aquest increment (33%), encara que sumen menys d’un 8% de la contractació total. Del total de persones contractades a Espanya en 2021, només el 2% tenien alguna discapacitat, quan el col·lectiu representa més del 6% de la població en edat laboral (de 16 a 64 anys). “Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre el camí que queda per recórrer perquè les empreses siguin realment un reflex de la societat”, diu Sabina Lobato, directora de formació i ocupació de la Fundació Once.

Eliminar l’estigma encara és una batalla oberta, tal com apunta Maika Hidalgo (educadora social de 24 anys): “Sovint es fixen només en el teu grau de discapacitat i ni et criden per a comprovar les limitacions reals que tens per a desenvolupar el treball”.

Font: El País

Alina Ribes“No penso tirar la tovallola”: així s’obren pas els joves amb discapacitat en el mercat laboral
Llegeix més

El suïcidi obeeix a factors de risc multicausals i té major incidència entre les persones amb discapacitat

L’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, durant la presentació de Recerca. El suïcidi en les persones amb discapacitat a Espanya, ha revelat que el suïcidi obeeix a factors de risc multicausals, en diferents àmbits que actuen de manera combinada i acumulativa. Els col·lectius diferents a l’estàndard normatiu, minories, experimenten una major probabilitat conductes suïcides, per la seva major exposició a prejudicis/estigma, discriminació i exclusió social. En aquestes circumstàncies es troben les persones amb discapacitat i, de manera particular, les dones i nenes amb discapacitat.

Alina RibesEl suïcidi obeeix a factors de risc multicausals i té major incidència entre les persones amb discapacitat
Llegeix més

No poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom es renta les mans”

Guiu Serra, un jove que aquest setembre comença el Grau de Filosofia en la Universitat de Girona (UdG) ha expressat les dificultats que s’està trobant en el desplaçament fins a la facultat. Ell té 18 anys i és una persona amb discapacitat motriu de 65%, no pot arribar pel seu compte a l’edifici i les poques opcions de transport disponible no s’adapten al seu cas.

Arribar al campus de Barri Vell, situat en un lloc històric, és molt difícil per a una persona amb discapacitat. Guiu primer ha de desplaçar-se amb autobús de Banyoles a Girona i després agafar un altre autobús que el deixa en una estació que es troba massa lluny per a arribar caminant a la facultat. L’única opció que té és anar en taxi o bé que el portin els seus pares.

El jove explica que en els últims mesos ell i la seva família han contactat amb entitats socials, que contemplen opcions per a estudiants matriculats en centres especials per a persones amb discapacitat, però no per a arribar a la universitat. També han sol·licitat una beca de transport per a persones amb discapacitat, però no existeixen per a estudiants universitaris, només per als que van a centres de secundària o d’FP. De manera que no han trobat solució per part de cap entitat ni administració pública.

Arran d’aquesta situació, Serra ha optat per denunciar el seu cas en les xarxes socials i alguns estudiants li han ofert poder-lo portar, però com exclama la seva mare: “Ell ha de ser autònom i anar i tornar sense dependre de ningú. Fins ara, en l’ESO i en batxillerat anava i tornava només; per què ha de fer un pas enrere ara que vol anar a la universitat?”

Font: Ara.cat

Alina RibesNo poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom es renta les mans”
Llegeix més

La taxa d’atur de les persones amb discapacitat és d’un 30,5%, el doble que la de la resta de població

Segons les últimes dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAT-2020) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la taxa d’atur de les persones amb discapacitat es situa en un 30,5% enfront del 15,6% de la resta de la població.

A més, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat és 40 punts percentuals menys que per a la resta de la població i la seva taxa d’ocupació (23,4%) representa aproximadament un terç de l’observada en la població general (62%).

Respecte a la forma de cerca d’ocupació de les persones que volen treballar i, segons l’estudi, el 64,1% utilitzen els contactes personals, mentre que el 40,5% recorren als serveis públics d’ocupació (SEPE).

El 38,5% de les persones amb discapacitat que tenen ocupació ho han trobat a través de contactes amb familiars i amics, mentre que en el 4,5% de casos ha estat mitjançant el SEPE.

Font: Europapress

Alina RibesLa taxa d’atur de les persones amb discapacitat és d’un 30,5%, el doble que la de la resta de població
Llegeix més

Consells sobre ciberseguretat i banca digital per a persones amb dificultats de comprensió

Banc de Santander i Plena Inclusió han presentat una guia i dos vídeos relacionats amb la ciberseguretat i la banca en línia amb l’objectiu de facilitar les gestions amb diners (des de la web o el mòbil) a persones amb dificultats de comprensió.

Qualsevol persona pot utilitzar aquests materials relacionats amb les finances i, a més, es troben disponibles en lectura fàcil per a persones amb discapacitat intel·lectual i altres persones amb dificultats de comprensió de documents.

Alguns dels consells que s’expliquen estan relacionats amb: usar l’aplicació mòbil del banc, fer bizums, compres directes amb el mòbil, etc.

Podeu accedir al document aquí: Guia

I podeu visualitzar els vídeos aquí: Materials vídeos

Font: Plena Inclusión

 

Alina RibesConsells sobre ciberseguretat i banca digital per a persones amb dificultats de comprensió
Llegeix més

El treballador amb discapacitat té dret a indemnització si l’empresari no elimina les barreres arquitectòniques

El Govern basc ha de compensar amb 40.000 euros a una professora per discriminació.

La justícia ha donat un important suport a la igualtat en l’exercici dels drets laborals de les persones amb discapacitat gràcies a la sentència d’un jutjat social de Bilbao que ha condemnat al Govern basc a indemnitzar amb 40.000 euros a una professora per no realitzar les obres d’accessibilitat en el col·legi on treballava.

La mestra del col·legi d’ensenyament primari va aconseguir algunes millores d’accessibilitat, però insuficients. El govern basc es va negar a eliminar les barreres arquitectòniques que dificultaven l’accés a persones amb discapacitat física al col·legi, per la qual cosa la professora va demandar al Departament d’Educació per incompliment de les obligacions legals i convencionals en matèria de prevenció de riscos laborals i per vulnerar els seus drets fonamentals a la dignitat, integritat física i moral, igualtat de tracte i no discriminació, honor i seguretat en el treball.

En resposta a aquesta demanda, la titular del Jutjat social 5 de Bilbao considera que el Departament ha incomplert les obligacions sobre prevenció de riscos laborals i per discriminació indirecta a la treballadora.

La no realització d’obres d’accessibilitat en el col·legi “suposa clarament que la treballadora no pogués participar en circumstàncies d’igualtat en l’activitat docent per raó de la seva discapacitat, no podent acudir a excursions patint òbviament un sacrifici major” i, segons la jutgessa, “greu en el propi accés al centre” per a una persona amb discapacitat.

Cal destacar que el passat 13 de juliol s’ha publicat en el BOE la Llei 15/2022 Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que recorda que la Constitució reconeix el dret a la igualtat i a la no discriminació.

Font: El País

Alina RibesEl treballador amb discapacitat té dret a indemnització si l’empresari no elimina les barreres arquitectòniques
Llegeix més

L’administració pública és qui més vulnera els drets de les persones amb discapacitat física

Les persones amb discapacitat física tenen reconeguts, per llei, els mateixos drets que la resta de la ciutadania, però encara avui existeixen vulneracions flagrants d’aquests drets. 

Segons l’informe Radar ECOM,  que recull i analitza les dades registrades per aquesta entitat al llarg del 2021 sobre les vulneracions de drets que han patit les persones que atenen, d’un total de 318 vulneracions detectades, el 60,7% les han patit dones amb discapacitat física. 

L’informe també menciona que el principal agent vulnerador ha estat l’administració pública (en el 65,4% dels casos), i el dret més vulnerat ha estat l’accessibilitat. 

Els drets que han estat més vulnerats són:  

  • Dret a l’accessibilitat (18,6%): problemes en l’edificació general, barreres arquitectòniques als espais públics i problemes d’accessibilitat als habitatges. 
  • Dret a un nivell de vida adequat i protecció social (17,4%): la reducció, el rebuig o la pèrdua de prestacions socials; i les traves burocràtiques i el temps d’espera per l’accés a ajuts i prestacions. Segons l’informe, un 16,4% de les persones amb discapacitat física es troba en risc d’exclusió social. 
  • Dret a la mobilitat i el transport (18,6%): problemes d’accés al transport, transgressions sobre els aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda i vulneracions en els autobusos adaptats. 

Font: Social.cat 

Alina RibesL’administració pública és qui més vulnera els drets de les persones amb discapacitat física
Llegeix més

Diàleg sobre “La discriminació de les persones amb discapacitat”. Enquesta EDAD 2020

La setmana passada va tenir lloc una trobada en línia on es van presentar dades de la nova enquesta EDAD 2020. Aquesta s’ha desenvolupat amb l’objectiu de conèixer les discriminacions existents cap a les persones amb discapacitat. Es tracta d’una macro-enquesta dirigida al conjunt de persones de 2 i més anys que resideix en habitatges familiars en tot el territori nacional.  

En els pròxims mesos es durà a terme el treball de camp per a poder recollir amb més profunditat les dades necessàries i, en el futur, s’aniran obrint més àrees temàtiques.  

Amb les dades obtingudes es traslladarà la informació a la societat per a la contínua sensibilització d’aquesta realitat, com també es farà arribar als governs i comunitats autònomes perquè coneguin els seus territoris i puguin elaborar noves polítiques socials.  

Podeu accedir a la informació recollida de l’enquesta des d’aquí: https://www.odismet.es/once-edad/  

En aquesta web es presenten els principals resultats de l’EDAD Llars 2020 d’una manera gràfica i interactiva, dirigit a facilitar la seva difusió i comprensió. 

Podeu recuperar el diàleg en el Youtube de Servimedia i també aquí: https://www.youtube.com/watch?v=o9Q4g1IeSg8 

Alina RibesDiàleg sobre “La discriminació de les persones amb discapacitat”. Enquesta EDAD 2020
Llegeix més

Les persones amb discapacitat intel·lectual denuncien que les barreres d’accessibilitat cognitiva els dificulta la participació a la societat

Segons dades recents publicades per Dincat, actualment encara existeixen moltes barreres a causa de la falta d’accessibilitat cognitiva en molts àmbits: cultura, salut, justícia, política, …). Aquestes barreres dificulten la participació social de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Destaca que “més del 70% del col·lectiu considera que la informació de l’administració pública no és accessible; el 40% no entén les pautes mèdiques; el 80% no té eines per comprendre les lleis i més del 50% afirma que hi ha pocs llibres adaptats a lectura fàcil”.

Carles Campuzano, director de Dincat, exposa que: “Ens cal, per tant, un món més fàcil d’entendre perquè les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense haver de dependre d’altres persones”. Campuzano recorda que “l’accessibilitat cognitiva és un dret que tenen totes les persones i que beneficia de manera especial persones amb dificultats de comprensió com les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”.

Font: Diari de la Discapacitat

Alina RibesLes persones amb discapacitat intel·lectual denuncien que les barreres d’accessibilitat cognitiva els dificulta la participació a la societat
Llegeix més

El CERMI saluda que Espanya compta ja amb un marc general d’igualtat de tracte i no discriminació

El Comitè Espanyol de Representants de Persones con Discapacitat (CERMI) saluda que Espanya finalment compti amb un marc normatiu general d’igualtat de tracte i no discriminació, dispositiu legal imprescindible per a combatre conductes discriminatòries.

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar fa uns dies la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació i la Llei orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementaria de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, disposicions legals que cobreixen una llacuna de l’ordenament jurídic espanyol i que l’alienen amb les exigències en la matèria de la Unió Europea.

En aquesta nova legislació queda recollida la discapacitat com a situació protegida de màxim nivell, sense que això impedeixi que segueixi regint el marc específic de no discriminació por raó de discapacitat establert en la Llei General de Drets de les Persones con Discapacitat i de la seva Inclusió Social.

Font: CERMI

Alina RibesEl CERMI saluda que Espanya compta ja amb un marc general d’igualtat de tracte i no discriminació
Llegeix més