La Comissió Europea ha publicat el marc de seguiment de l’Estratègia pels Drets de les Persones amb Discapacitat 2021 – 2030, que permet comprovar els progressos realitzats en cadascuna de les 64 accions.

De les 7 iniciatives, ja s’han implementat dues:

• Establir la Plataforma de Discapacitat, en què els Estats membres de la UE, la societat civil i les institucions treballen conjuntament per aconseguir els objectius de l’Estratègia.
• Una Estratègia renovada de Recursos Humans per la Comissió Europea, amb accions que promoguin la diversitat i la inclusió de les persones amb discapacitat.

En el propers mesos i anys s’aniran establint altres iniciatives emblemàtiques com: un paquet per millorar la inclusió en el mercat laboral de les persones amb discapacitat; un centre de recursos europeu ‘AccessibleEU’ per a la millora de l’accessibilitat en tots els sectors; una proposta de Targeta Europea de Discapacitat per viatjar amb els suports necessaris; una guia de recomanacions per afavorir la vida independent i la inclusió en la comunitat i un ‘Marc de Serveis Socials d’Excel·lència’ per millorar la qualitat dels serveis comunitaris per a persones amb discapacitat; entre d’altres accions.

Font: Diari de la Discapacitat

Segons la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, el Govern aprovarà el nou barem de reconeixement, declaració i qualificació dels graus de discapacitat abans del mes d’agost per a modificar l’actual sistema i donar resposta a una demanda del col·lectiu pendent des de 2012. Segons la ministra: “Aquest nou barem trobarà millores en el procediment, possibilitant una major agilitat en la gestió i introduint una tramitació d’emergència per a situacions que, per esperança de vida, precisin d’escurçar els tràmits d’expedició del certificat del grau de discapacitat”.

Fa a penes un mes, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) es congregava enfront dels edificis públics com el de Sanitat o el de Drets Socials, per a protestar contra la “desesperant” i “intolerable” espera que afronten els milers de persones que demanen que la seva discapacitat sigui reconeguda i, per tant, els seus drets; arribant fins als 36 mesos per a aconseguir la valoració.

També Belarra ha apel·lat al “sentit d’Estat” per a donar llum verda al nou acord per a millorar la qualitat de les residències i del sistema de dependència. La ministra creu que aquest és “un dels aspectes més importants de la legislatura” en el qual continuaran treballant per a arribar a un acord en el mes vinent. Algunes de les modificacions contemplades són l’augment de ràtios de personal, eliminar les subjeccions, prioritzar l’atenció en domicili o reduir les unitats de convivència a un màxim de 15 persones.

Font: 20minutos

La Fundació “la Caixa”, la Fundació Aequitas i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat han elaborat la guia jurídica Més de 100 preguntes sobre la Discapacitat, que pretén resoldre qüestions en matèria de drets civils en relació amb les persones amb discapacitat i les seves famílies i els professionals d’aquest àmbit.

La guia està elaborada segons la legislació espanyola i inclou també una actualització segons la legislació catalana.

Accés a la Guia Jurídica aquí: https://fundacionlacaixa.org/documents/10280/2266077/mas-100-preguntas-acerca-discapacidad-legislacion-espanola.pdf/48907458-94dd-6fe5-5fb1-6932306a7b69?t=1655907997214

Accés a la Guia Jurídica adaptada a lectura fàcil aquí: https://fundacionlacaixa.org/documents/10280/2266077/mas-100-preguntas-acerca-discapacidad-legislacion-espanola-lectura-facil.pdf/aff5a5ee-03d6-cce3-0212-fc5fb8b82cda?t=1655907998683

Font: Fundació “la Caixa”

Plena Inclusió ha elaborat un banc digital de pictogrames per a millorar l’orientació en espais.

El banc agrupa 181 pictogrames d’ús lliure que han estat agrupats en 21 col·leccions temàtiques, com per exemple administració, allotjaments, centres comercials, oficines, sanitat, transport o turisme. Per a elaborar-ho, han col·laborat i cedit pictogrames Fundació ONCE, Ceapat, Cermi Madrid, el Grup de Treball Andalús d’Accessibilitat Cognitiva de la Junta d’Andalusia i el Projecte Parlem Junts de SEGD.

El banc també disposa d’una secció amb enllaços a normativa, manuals i articles per a promoure un coneixement sobre normes i bones pràctiques quant al disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil.

Font: Servimedia

L’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso), adscrit al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, té previst millorar la “capacitat d’explotació” de la ‘Base de dades de persones amb discapacitat’, amb l’objectiu d’aconseguir un millor accés a la informació i poder desenvolupar estudis i recerques molt més complets i detallats.  

Luis Alberto Barriga, director general del Imserso, va traslladar a Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), que en la pròxima ‘Base estatal de persones amb discapacitat del 2021’ (es publicarà en l’últim trimestre d’enguany) s’incorporin ja aquestes microdades que millorin la informació que conté.  

Font: Servimedia 

Aquesta nova publicació té l’objectiu d’acostar el coneixement a la societat del contingut de les Observacions Generals del Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat. Les Observacions Generals són el resultat del patrimoni d’experiència del Comitè després d’analitzar la implementació de la Convenció en els Estats parteix d’aquesta.

A través d’elles, el Comitè desenvolupa directrius de com han d’interpretar-se i implementar-se les disposicions de la Convenció d’una manera que sigui compatible amb l’enfocament de drets humans de les persones amb discapacitat, que col·loca a aquestes, com a subjectes de dret, en el centre de tot quefer relacionat amb el gaudi dels seus drets.

La publicació ofereix un resum de cadascuna de les Observacions Generals, acompanyat de comentaris i explicacions per a ajudar a comprendre l’estat dels temes que aborden les Observacions Generals del Comitè de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat en l’ordenament jurídic espanyol. D’aquesta manera, els i les lectores podran tenir un panorama del que Espanya ha avançat en la implementació de la Convenció, així com de les àrees que fins i tot requereixen progressos.

Podeu descarregar la publicació aquí: Centre Espanyol de Documentació i Recerca sobre Discapacitat

Poder tenir una vida independent en la comunitat i poder prendre decisions sobre la teva vida és una situació que sembla evident per a tothom, però per a les persones amb discapacitat la realitat no és tan fàcil quan solen dependre de recursos residencials, centres de dies, cuidadors per hores, etc.

La Llei d’Autonomia Personal i Dependència del 2006 contempla la figura poc desenvolupada de l’Assistent Personal, una persona contractada el treball de la qual és ser els peus, les mans, i els ulls de la persona en situació de dependència perquè aquesta pugui fer tot el que necessiti i prendre decisions i control sobre la seva pròpia vida.

Malgrat l’existència de la prestació, tan sols arriba a un 0,07% de persones en el sistema de dependència. Myriam Arnáiz, directora tècnica de l’àrea d’Autonomia Personal i Vida Independent en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (Predif), compte que quan li van concedir l’assistent personal va descobrir per primera vegada que, amb els suports necessaris, “podia portar una vida totalment independent i el més semblant possible a la qual tenien els meus amics i amigues.”

No obstant això, Arnáiz assegura que hi ha un ampli desconeixement de l’existència d’aquesta figura: “Gairebé ningú la coneix, començant per molts treballadors socials que no li parlen d’això a les persones” i afirma que “hem de dir molt més alt que aquesta figura existeix i que es pot demanar”.

Poder tenir una vida independent és un dret reconegut per a les persones amb discapacitat segons l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Arnáiz acaba contant que aquesta prestació és la més desitjada pel col·lectiu, però la menys demandada, a raó de tres aspectes principals: el gran desconeixement sobre l’existència d’aquesta figura, la gran desigualtat territorial que existeix a l’hora d’accedir a la prestació i el buit legal en la formació dels assistents personals.

Font: Levante. El mercantil valenciano

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/05/15/asistente-personal-derecho-vida-independiente-66107010.html