Poder tenir una vida independent en la comunitat i poder prendre decisions sobre la teva vida és una situació que sembla evident per a tothom, però per a les persones amb discapacitat la realitat no és tan fàcil quan solen dependre de recursos residencials, centres de dies, cuidadors per hores, etc.

La Llei d’Autonomia Personal i Dependència del 2006 contempla la figura poc desenvolupada de l’Assistent Personal, una persona contractada el treball de la qual és ser els peus, les mans, i els ulls de la persona en situació de dependència perquè aquesta pugui fer tot el que necessiti i prendre decisions i control sobre la seva pròpia vida.

Malgrat l’existència de la prestació, tan sols arriba a un 0,07% de persones en el sistema de dependència. Myriam Arnáiz, directora tècnica de l’àrea d’Autonomia Personal i Vida Independent en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (Predif), compte que quan li van concedir l’assistent personal va descobrir per primera vegada que, amb els suports necessaris, “podia portar una vida totalment independent i el més semblant possible a la qual tenien els meus amics i amigues.”

No obstant això, Arnáiz assegura que hi ha un ampli desconeixement de l’existència d’aquesta figura: “Gairebé ningú la coneix, començant per molts treballadors socials que no li parlen d’això a les persones” i afirma que “hem de dir molt més alt que aquesta figura existeix i que es pot demanar”.

Poder tenir una vida independent és un dret reconegut per a les persones amb discapacitat segons l’article 19 de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Arnáiz acaba contant que aquesta prestació és la més desitjada pel col·lectiu, però la menys demandada, a raó de tres aspectes principals: el gran desconeixement sobre l’existència d’aquesta figura, la gran desigualtat territorial que existeix a l’hora d’accedir a la prestació i el buit legal en la formació dels assistents personals.

Font: Levante. El mercantil valenciano

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/05/15/asistente-personal-derecho-vida-independiente-66107010.html

Segons l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Dany Cerebral (DC) es consolida com a causa de discapacitat emergent a Espanya. La xifra de persones amb DC ha ascendit a més de 435.400, augmentant en relació amb l’última enquesta de l’any 2008 (amb 420.064 casos).

La principal causa del DC són els accidents cerebrovasculars (84% dels casos). A Espanya, 361.500 persones tenen Dany Cerebral arran d’un ictus. I la segona causa són els traumatismes cranioencefàlics.

Aquestes dades són parcials i en els pròxims dies es donarà més detall per Comunitat Autònoma. No obstant això, són dades suficients per a consolidar al Dany Cerebral com una discapacitat emergent al nostre país, la qual canvia de manera sobtada i inesperada la vida de gairebé mig milió de persones i les seves famílies.

Font: FEDACE

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat els principals resultats de la nova Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i Situacions de Dependència (EDAT). Una enquesta que no s’havia realitzat donis del 2008 i és important per a poder conèixer la realitat que viuen les persones amb alguna discapacitat.

D’acord amb els resultats principals: Un total de 4,38 milions de persones (94,9 de cada mil habitants) van afirmar tenir algun tipus de discapacitat i els problemes de mobilitat van ser el tipus de discapacitat més freqüent.

Podeu accedir als resultats en aquest enllaç: https://www.ine.es/prensa/edad_2020_p.pdf

La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) va presentar el “Llibre blanc de la discapacitat orgànica. Estudi sobre la situació de les persones amb discapacitat orgànica”, en un esdeveniment en línia i on es va posar de manifest la importància de disposar de coneixement científic entorn d’aquesta mena de discapacitat a Espanya.

Aquesta recerca, iniciativa conjunta del Moviment Associatiu de COCEMFE i les pròpies persones amb discapacitat, aporta un marc conceptual, resultats quantitatius i qualitatius sobre la situació de les persones amb aquesta discapacitat donis d’un enfocament multidimensional, i identifica necessitats i demandes.

Les principals demandes i reivindicacions en el marc d’aquest estudi van ser: l’àmbit sociosanitari i la necessitat d’un desenvolupament efectiu, integral i real d’un espai sociosanitari inclusiu i el reconeixement de la discapacitat orgànica a nivell social i oficial. María Georgina Granero, investigadora de l’estudi, va comentar que “el 60% de les persones enquestades va indicar necessitar d’assistència rehabilitadora” i va agregar que el 15% la té totalment coberta, però el 85% no rep tota la cobertura d’assistència rehabilitadora que necessita.

A més, també s’han evidenciat situacions com abandonar el treball per no adequar-se a la situació (57%), por de perdre-ho (57%) o no estar adaptat a les seves necessitats (53,18%), entre altres barreres.

Podeu accedir al “Llibre blanc de la discapacitat orgànica. Estudi sobre la situació de les persones amb discapacitat orgànica” en aquest enllaç: https://www.cocemfe.es/wp-content/uploads/2022/04/libro-blanco-discapacidad-organica.pdf

I també podeu recuperar la presentació del llibre aquí: Presentació del Llibre blanc de la discapacitat orgànica

Font: COCEMFE

La Fundació CERMI Mujeres (FCM) ha denunciat la falta de visibilitat de les dones amb discapacitat en les dades estadístiques públiques i oficials, informació important per a poder desenvolupar polítiques públiques que defensin i protegeixin els seus drets.

Durant la conferència sobre el futur d’Europa, esdeveniment virtual coordinat i presidit per la FCM en col·laboració amb el Fòrum Europeu de la Discapacitat (EDF) i el Cermi, es van abordar temes sobre el futur de les dones i nenes amb discapacitat i els seus drets.

Amb aquest projecte persegueix debatre i contribuir a la presa de consciència social sobre qüestions d’interès per a l’agenda europea. Com va comentar Yannis Vardakastanis, president del EDF, “hi ha més de 60 milions de dones i nenes amb discapacitat a Europa que moltes ocasions queden excloses del debat públic i no s’aborden les seves necessitats en lleis, polítiques i iniciatives a nivell internacional com a europeu i nacional”.

També, entre altres temes, es va parlar de: analitzar la situació actual i els problemes que tenen les dones i nenes amb discapacitat a Europa; es va reflexionar sobre la inclusió; i la necessitat de comptar amb dades oficials per a realitzar polítiques públiques idònies, entre altres aspectes.

Font: Servimedia