Consells

Set de cada deu dones amb discapacitat s’han sentit discriminades per aquesta raó

Segons l’estudi de prevenció, identificació i detecció de situacions de violència cap a les dones i nenes amb discapacitat, el 71% de dones amb discapacitat s’ha sentit discriminada per tenir una discapacitat i ser dona. La Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat (Cemudis) ha realitzat un estudi amb 1.080 entrevistes i ha revelat que:

  • El 47% s’ha sentit discriminada “alguna vegada” en la seva vida; el 5% “de manera constant”, el 19% “amb freqüència” i només el 20% afirma que “mai” ha estat discriminada.
  • El 54% de les dones es van sentir discriminades en l’àmbit educatiu; un 59% en el seu entorn laboral i el 54,4% en espais d’oci i temps lliure.
  • El 79% de les dones va presentar alguna denúncia o queixa pels motius anteriors. El 20% ho va fer davant institucions estatals, l’11% en instàncies autonòmiques, el 12% en administracions locals, i el 20% es va remetre a entitats de persones amb discapacitat.

També s’ha analitzat la prevalença de la violència física, sexual, psicològica, obstètrica, econòmica i estructural, i el treball apunta que la prevalença és major en tots els casos respecte a la població femenina en general i que augmenta segons el tipus de discapacitat i el grau. En quant els que exerceixen aquesta violència, l’estudi conclou que:

  • El 26% de les víctimes de violència física assenyalen als seus cuidadors/as; el 22% a les seves parelles; el 20% als seus familiars; el 17% a persones desconegudes, i el 15% a professionals sanitaris.
  • Durant l’embaràs, el 26% de les enquestades va afirmar haver patit violència a les mans dels seus cuidadors, un 25% la va experimentar a les mans de la seva parella i el 14% per part dels professionals sanitaris.

Finalment, Laura Seara, exsecretària d’Estat d’Igualtat i experta en consultoria de gènere, va explicar que existeix “una demanda unànime de més formació sobre discapacitat i violència de gènere” entre els treballadors sociosanitaris.

Els treballadors sanitaris apunten també que el poc temps disponible, l’absència d’espais habilitats i la falta de personal de suport (intèrprets, assistents…) dificulten la detecció de casos de violència de gènere en dones i nenes amb discapacitat.

Font: Servimedia

Alina RibesSet de cada deu dones amb discapacitat s’han sentit discriminades per aquesta raó
Llegeix més

Això és el que diu sobre discapacitat l’Informe de Progrés de 2022

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha analitzat l’Informe de Progrés 2022 que s’emmarca en l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030. Aquest informe fa una anàlisi dels avanços i desafiaments en el compliment de l’Agenda 2030, incloent-hi els reptes que té Espanya en matèria de discapacitat. Els principals reptes per a caminar cap al desenvolupament inclusiu s’identifiquen en matèria de:

  • Pobresa i desigualtat
  • Emergència climàtica i ambiental
  • Desigualtat de gènere i discriminació
  • Ineficiències del sistema econòmic
  • Precarietat laboral
  • Serveis públics
  • Injustícia i amenaces als drets humans
  • Medi rural i repte demogràfic

L’informe també recorda l’aprovació de l’Estratègia Espanyola sobre Discapacitat 2022-2030. L’objectiu d’aquest pla és fer efectius els drets de les persones amb discapacitat i de les seves famílies.

Es detecten reptes pendents en matèria d’accessibilitat per a garantir els drets de les persones consumidores, i l’informe adverteix de la necessitat de superar les ineficiències d’un sistema econòmic excessivament concentrat i dependent que el fa vulnerable. El document recorda l’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, en matèria d’informació no financera i diversitat. Aquesta norma, entre altres punts, afavoreix la no discriminació i inclusió de les persones amb discapacitat i l’accessibilitat universal en aquest àmbit. A més, en l’informe es destaca els desafiaments de la situació salarial, la situació laboral i l’ocupació a Espanya.

L’informe també identifica la necessitat de revertir la crisi dels serveis públics, en àrees com a serveis socials, atenció a la dependència i discapacitat, sanitat, educació, entre altres.

Font: Tododisca

Alina RibesAixò és el que diu sobre discapacitat l’Informe de Progrés de 2022
Llegeix més

El 112 serà accessible per a més de 4 milions d’espanyols amb discapacitat

El Consell de Ministres ha donat llum verda al nou avantprojecte de Llei perquè el 112 sigui accessible per a totes les persones i es puguin beneficiar els 4,38 milions de persones amb discapacitat que resideixen a Espanya.

Aquest avantprojecte de Llei, impulsat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, exigeix requisits d’accessibilitat del 112, el comerç i els llibres electrònics i altres serveis a la disposició del públic. A més, recull la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva (UE) 2019/882 del Parlament Europeu. Aquesta normativa estableix els requisits d’accessibilitat de determinats productes i serveis.

Concretament, tindrà aplicació en productes informàtics com: ordinadors i programari; màquines de facturació; terminals d’autoservei interactives que facilitin informació, gestió de torn o lectors electrònics, entre altres.

D’altra banda, Drets Socials està ultimant un Reial decret llei d’accessibilitat que ampliarà serveis i productes que actualment no es troben recollits en aquesta directiva, segons informa el departament que dirigeix Ione Belarra.

Nacho Álvarez, secretari d’Estat de Drets Socials, ha expressat la necessitat de “eliminar qualsevol discriminació en les activitats quotidianes” com “anar a un concert, contactar amb els serveis d’atenció a la ciutadania o contractar una hipoteca” i és que en aquesta mena d’activitats és “on veritablement es mesura el grau d’inclusió i de progrés de qualsevol país”.

Font: Tododisca

Alina RibesEl 112 serà accessible per a més de 4 milions d’espanyols amb discapacitat
Llegeix més

Cap a l’educació inclusiva: un viatge sense marxa enrere

L’educació inclusiva és una prioritat marcada per la Convenció de les Nacions Unides per a les persones amb discapacitat.

Plena Inclusió porta anys promovent aquest dret i, per aquest motiu, el 28 d’octubre van presentar el document “Educació 2030: viatge cap a la inclusió”. En l’acte es va abordar un dels temes fonamentals: el paper dels centres d’educació especial en la transformació del sistema educatiu i en el document presentat es reflexiona sobre com impulsar aquesta transformació i s’expliquen experiències internacionals d’èxit.

Podeu accedir al document des d’aquí: Educació 2030. Viatge cap a la inclusió

Font: Plena Inclusió

Alina RibesCap a l’educació inclusiva: un viatge sense marxa enrere
Llegeix més

El Govern aprova el nou barem de reconeixement de la discapacitat amb un tràmit d’urgència per a persones amb ELA i altres malalties rares

El 18 d’octubre, el Consell de ministres i ministres va aprovar el Reial decret que estableix el reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat. Aquest nou barem substitueix el de 1999, adaptant-se al model social de la Convenció Internacional sobre Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides.

Amb aquest compliment es donarà resposta a una demanda de les persones amb discapacitat que porta bloquejada 10 anys, sent un col·lectiu de 4,38 milions de persones a Espanya. Ione Belarra, ministra de Drets Socials i Agenda 2030, afirma que, “per fi acabem amb aquesta situació aprovant un nou barem amb criteris més objectius, més precisos i humans, els tràmits seran més àgils i flexibles”.

El text aprovat estableix també: un tràmit d’urgència quan fos necessari per causes humanitàries o d’especial necessitat social, de salut o esperança de vida, i reducció de terminis a les dones víctimes de violència de gènere (ja que, segons l’última enquesta, el 17,5% tenen una discapacitat ocasionada per la violència). A més, aquest nou barem permetrà realitzar una valoració i qualificació més precisa de realitats que causen discapacitat com les discapacitats psicosocials, l’autisme o les malalties rares.

Ja s’està programant des de l’Administració una formació especialitzada a tot el personal en les noves eines, com una altra garantia d’equitat en la seva aplicació.

Font: Real Patronat sobre Discapacitat

Alina RibesEl Govern aprova el nou barem de reconeixement de la discapacitat amb un tràmit d’urgència per a persones amb ELA i altres malalties rares
Llegeix més

Prejudicis i formació, les barreres laborals per a les persones amb discapacitat: “Que treballin genera por entre moltes famílies”

Segons dades de l’INE, la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat a Espanya és del 34% (gairebé 42 punts per sota de les persones sense discapacitat) i la d’ocupació és encara inferior, de menys de 27%. Es tracta de xifres que, encara que van millorant a poc a poc, continuen sent molt baixes, sobretot si les comparem amb la mitjana de la Unió europea, on la taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat és del 40%, més de 13 punts per sobre del nostre país.

Álvaro Galán, Coordinador del projecte Aliances amb el Talent de l’ONCE, i Begoña Bravo, Coordinadora nacional d’Integració de la Fundació Adecco, apunten dues possibles causes del problema: “Els prejudicis a l’hora de contractar, de les pròpies famílies o la falta de formació”.

Poca formació i poc ajustada a la realitat

En relació amb la formació, existeix una falta de suports a les persones amb discapacitat que els impedeix poder desenvolupar tot el seu potencial, com diu Galà: “en tenir menys accés a la formació superior, tenen menys oportunitats per a trobar treball i la bretxa salarial augmenta”. Bravo afegeix que existeix un desajustament entre el que demana el mercat laboral i la formació que se’ls dona a les persones amb discapacitat. De manera que la solució passa per afavorir la formació d’aquestes persones i eliminar les barreres que els impedeixen accedir a estudis superiors o més especialitzats.

Prejudicis i sobreprotecció de les famílies

D’altra banda, continuen existint molts prejudicis entre els ocupadors, però també entre les famílies a causa de la sobreprotecció, generat que molts joves amb discapacitat no tinguin la seguretat ni la confiança per a abordar el repte de la cerca activa d’ocupació, segons assenyala Álvaro.

La possibilitat que treballin genera por entre les famílies, especialment en el cas de la discapacitat intel·lectual i els trastorns de salut mental. Respecte a les empreses, els prejudicis habituals són la falsa creença que s’agafaran moltes baixes laborals o que “donarà més treball, que hauran d’adaptar molt el lloc…”, apunta Begoña.

Per a poder eliminar aquestes barreres, s’han d’implicar tant els responsables de les empreses com els empleats, promovent que estiguin en contacte amb persones amb discapacitat per a trencar barreres, donar-los formació, promoure voluntariat, etc. Finalment, també es proposa que des de les administracions es fomenti la col·laboració públic-privada i es continuï treballant en els centres especials i en els centres ordinaris, per a aconseguir una inclusió completa. Com comenta Galà “les necessitats de les persones amb discapacitat no són especials, són les mateixes que la resta de la gent, són universals, l’única diferència és la manera de poder satisfer-les” i afegeix també la necessitat de “intervenir en els entorns perquè cada vegada les persones amb discapacitat intervinguin més en la societat, cal aportar-los seguretat i confiança que poden ser persones autònomes a interdependents, com qualsevol altra”.

Font: 20minutos

 

Alina RibesPrejudicis i formació, les barreres laborals per a les persones amb discapacitat: “Que treballin genera por entre moltes famílies”
Llegeix més

“Les persones majors amb discapacitat segons l’EDAT- Llars 2020” en la pàgina web de l’Observatori Estatal de la Discapacitat

L’Observatori Estatal de la Discapacitat va publicar, el passat 3 d’octubre, l’informe “Les persones majors amb discapacitat segons l’EDAT – Llars 2020” a partir dels resultats extrets de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència 2020 (EDAT – Llars 2020), realitzada entre agost de 2020 i octubre de 2021 per l’INE.

L’enquesta va ser dirigida a persones de 2 o més anys que estan residint en habitatges familiars del territori nacional, amb l’objectiu de conèixer la realitat, atendre la demanda d’informació i generar una base estadística per a poder planificar polítiques adequades.

Font: Observatori Estatal de la Discapacitat

Alina Ribes“Les persones majors amb discapacitat segons l’EDAT- Llars 2020” en la pàgina web de l’Observatori Estatal de la Discapacitat
Llegeix més

El CERMI publica un manual sobre els drets i les tècniques de defensa legal de les persones amb discapacitat

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) i la Fundació Dret i Discapacitat (FDyD) han publicat un manual sobre el marc de la protecció dels drets i de la defensa legal de les persones amb discapacitat a Espanya.

Sota el títol “Iniciació als Drets i a la Defensa Legal de les Persones amb Discapacitat”, aquesta publicació té per objectiu ser un manual bàsic dirigit als operadors jurídics no especialitzats en el Dret de la Discapacitat, i proporcionar una eina de fàcil i ràpida utilització quan estigui en joc la protecció jurídica de les persones amb discapacitat.

S’aborden temes com la concepció de la discapacitat com una qüestió de drets humans, la rellevància jurídica de la discapacitat, les polítiques públiques en la matèria, o la posició de la discapacitat en sectors de l’ordenament jurídic com el Dret Privat, el Dret Penal, el Dret del Treball, o el Dret Tributari, entre altres.

Podeu accedir a la publicació aquí: https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/colecciones/Iniciaci%C3%B3n%20a%20los%20derechos%20y%20a%20la%20defensa%20legal%20de%20las%20personas%20con%20discapacidad-ONU%2033_Accesible_0.pdf

Font: CERMI

Alina RibesEl CERMI publica un manual sobre els drets i les tècniques de defensa legal de les persones amb discapacitat
Llegeix més

“No penso tirar la tovallola”: així s’obren pas els joves amb discapacitat en el mercat laboral

A Espanya hi ha més de 145.000 joves amb alguna discapacitat d’entre 16 i 29 anys que volen aconseguir una ocupació en igualtat de condicions que la resta de població. Tenir una ocupació significa tenir independència econòmica i poder participar en tots els àmbits de la vida. Com comenta Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, els joves amb discapacitat són conscients del seu potencial per a aportar talent a les organitzacions, i afegeix: “Ja no consideren l’ocupació com una almoina, sinó com un dret adquirit amb el qual contribuir a la societat amb les seves capacitats”.

La realitat és que, segons una enquesta de Fundació Adecco, si l’any passat, la meitat dels menors de 30 anys amb discapacitat buscava un ús del que sorgís, actualment un 86% vol treballar en una posició concreta.

No obstant això, els joves amb discapacitat han d’abordar un panorama laboral costa amunt. La Fundació Once demostra que han de bregar amb una baixíssima taxa d’ocupació (17%) i un nivell d’atur insostenible (49%). A més, els qui aconsegueixen una ocupació a penes aconsegueixen un salari brut anual de 13.657 euros, fins a gairebé 7.000 euros menys que la mitjana de les persones amb discapacitat de totes les edats (ja de per si mateix un 16% més baix que el dels empleats sense discapacitat).

Malgrat les dificultats, el mercat laboral reflecteix que la inclusió de les persones amb discapacitat està tenint èxit. En 2021, el nombre de contractes del col·lectiu va augmentar un 24% respecte a l’any anterior, segons el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). I és precisament entre els menors de 25 anys on més s’ha percebut aquest increment (33%), encara que sumen menys d’un 8% de la contractació total. Del total de persones contractades a Espanya en 2021, només el 2% tenien alguna discapacitat, quan el col·lectiu representa més del 6% de la població en edat laboral (de 16 a 64 anys). “Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre el camí que queda per recórrer perquè les empreses siguin realment un reflex de la societat”, diu Sabina Lobato, directora de formació i ocupació de la Fundació Once.

Eliminar l’estigma encara és una batalla oberta, tal com apunta Maika Hidalgo (educadora social de 24 anys): “Sovint es fixen només en el teu grau de discapacitat i ni et criden per a comprovar les limitacions reals que tens per a desenvolupar el treball”.

Font: El País

Alina Ribes“No penso tirar la tovallola”: així s’obren pas els joves amb discapacitat en el mercat laboral
Llegeix més

Ambulàncies sense espai, rampes espatllades i altres “errors” que llastren l’accessibilitat en cadira de rodes

Cristina Chacón va haver de telefonar a una ambulància, però no va poder pujar-se a ella. Necessitava ser traslladada a l’hospital, però, quan va arribar l’ambulància, la cadira de rodes a motor que utilitza no cabia en el vehicle. Com explica ella: “No puc estar sense la meva cadira perquè són les meves cames” i, al final, va haver de demanar i pagar un taxi adaptat (d’anada a l’hospital i tornada a casa).

L’accessibilitat no consisteix només a posar rampes sinó a disposar el necessari per a una participació plena, amb la màxima llibertat, seguretat i autonomia possible. Margarita Cánovas, del col·lectiu de dones amb discapacitat FRYDAS, denúncia que: “Tenim una llei d’accessibilitat universal des de fa molts anys (des del 2013) i se suposa que és il·legal que un lloc públic sigui inaccessible, però continua ocorrent en comissaries, etc.”.

L’existència de problemes en el transport és habitual, com és el succeït amb Rafael Ibáñez, quan una aerolínia va perdre la seva cadira de rodes i va trigar 24 hores a recuperar-la. O la falta d’accessibilitat en Renfe, com apunta Ibáñez: “és indignant que només hi hagi dues places adaptades per a persones que viatgen amb cadira elèctrica als trens de Renfe, sobretot, quan sembla una cosa tècnicament fàcil de solucionar, com és habilitar més espai”.

Altres problemes identificats tenen a veure amb la falta d’accessibilitat de les estacions de metro i Rodalia, l’incompliment del 5% de taxis adaptats marcat per llei en moltes ciutats, la poca informació en les pàgines web per a conèixer si els llocs són accessibles (hotels, excursions, …), etc. Com assenyala Maite Blasco: “Hi ha allotjaments que m’han dit que són accessibles perquè no tenen cap graó i m’han donat una habitació amb banyera, també m’agradaria dutxar-me!”.

Com afirma Óscar Moral, del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) encara “anem amb molt de retard”, ja que la Llei d’Accessibilitat Universal va marcar el 2017 com a final de termini, però encara queda molta feina per fer.

Font: RTVE

Alina RibesAmbulàncies sense espai, rampes espatllades i altres “errors” que llastren l’accessibilitat en cadira de rodes
Llegeix més