14 anys sense actualitzar les dades oficials sobre discapacitat

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha reclamat a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la conclusió i presentació immediata de la nova ‘Enquesta sobre Discapacitat, Autonomia Personal i situacions de Dependència’, perquè actualitzi les últimes dades de 2008, que ja es troben desfasades.

Disposar de dades actuals i fidels és necessari per a tenir un coneixement exacte i per a prendre decisions encertades de política pública i promoure legislacions adequades.

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides obliga a recopilar informació adequada (dades estadístiques i de recerca), però el CERMI denúncia que no s’està complint pel fet que la nova gran estadística sobre discapacitat hauria d’haver-se fet en 2018.

El projecte PARTICIPA del Institut Guttmann contribueix a la recopilació de dades quantitatives sobre la situació de les persones amb discapacitat a Espanya i Andorra.

Font: Somos pacientes

Un informe critica la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència per incomplir la Convenció de l’ONU sobre Discapacitat

Un informe de l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carles III de Madrid exposa que existeixen aspectes “anacrònics” i contraris als estàndards internacionals sobre els drets de les persones amb discapacitat en la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

Per a fer balanç dels 15 anys d’aplicació de la norma en el Dret Espanyol s’ha elaborat aquest informe per la Clínica Jurídica de Drets Humans a petició del CERMI (Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat).

L’informe conclou que la llei: disposa d’un enfocament que està allunyat del model social de la discapacitat, ocupant-se només de factors personals i no tenint en compte aspectes de l’entorn; s’allunya de la Convenció de Nacions Unides sobre Drets de les Persones amb discapacitat, perquè actualment el sistema de serveis i prestacions és “massa asistencialista”; manca d’una perspectiva de gènere adequada i a penes s’ocupa de les persones amb discapacitat que viuen en institucions. A més, la llei ha d’adaptar-se a la modificació del Codi Civil que va posar fi a la incapacitació jurídica al juny de 2021.

Font: CERMI

Què és l’accessibilitat cognitiva?

L’accessibilitat cognitiva és la propietat amb la qual compten els entorns, edificis, processos, béns, productes, serveis, objectes, eines, instruments, tecnologies i dispositius que són fàcils d’entendre. L’accessibilitat cognitiva pot beneficiar a totes les persones i, especialment, a aquelles que tenen majors dificultats de compressió, com a persones amb discapacitat intel·lectual, amb autisme, majors o que no entenen la llengua.

Alguns recursos i eines per a aconseguir aquest tipus d’accessibilitat són:

• Lectura fàcil
• Continguts digitals comprensibles i accessibles
• Suports per a la comunicació social
• Llenguatge clar
• Senyalització comprensible
• Criteris mediambientals

L’accessibilitat cognitiva és un dret recollit en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que s’inclou dins del concepte d’Accessibilitat i Disseny Universal, i es concreta en la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (normativa espanyola).

Font: Tododisca

El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha presentat 56 denúncies documentades en el Defensor del Poble i l’Oficina d’Atenció a la Discapacitat (OADIS) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per la falta d’accessibilitat en dependències, entorns i serveis de l’Administració General de l’Estat (AGE) en els diferents territoris autonòmics.

El CERMI estatal ha elaborat un document global amb exemples representatius de serveis públics, dependents de la AGE i situats o prestats en les diferents comunitats i ciutats autònomes que incompleixen la normativa d’accessibilitat universal i vulneren els drets de les persones amb discapacitat.

D’aquestes 56 denúncies s’abasten àmbits com: edificació i urbanisme, mitjans audiovisuals, entorns digitals i atenció a la ciutadania, entre altres.

Font: Servimedia

Llei d’accessibilitat universal

L’accessibilitat és la qualitat de fàcil accés perquè totes les persones, fins i tot amb dificultats de mobilitat, de comunicació o de l’enteniment, puguin accedir a un lloc, objecte o servei.

L’accessibilitat universal és aquella que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, com també dels objectes o instruments, eines i dispositius perquè totes les persones el puguin utilitzar de la forma més autònoma i natural possible. La podem relacionar amb:

• Arquitectònica: referida a edificis públics com també privats.
• Urbanística: al mitjà urbà o físic.
• Transport: als mitjans de transport públics.
• Comunicació: a la informació individual i col·lectiva.
• Digital: facilitat d’accés a les TIC i als continguts d’Internet.

L’accessibilitat és un dret de tota persona i és important per a garantir l’empleno del principi d’igualtat. Com comenta Tododisca “Des del punt de vista poblacional, podem dir que l’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, per a un 40% és necessari i per al 100% és confortable”.

Font: Tododisca

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

En l’actualitat, ens trobem davant un repte en relació amb la qualificació professional de la figura laboral en l’assistència personal, que no encaixa en els processos en els quals es regulen altres figures professionals del sistema d’atenció a l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

L’Assistència Personal (AP) és un dret humà i l’objectiu principal és facilitar que la persona amb discapacitat exerceixi el seu dret a prendre decisions sobre la base de les seves emocions, sentiments i desitjos, per a poder dur a terme el seu projecte de vida i gestionar el seu propi servei.

Aquesta situació de falta de comprensió de la naturalesa de la figura d’AP i de buit normatiu ha forçat a les entitats i moviments activistes que promouen l’AP a defensar el desenvolupament del model i la gestió de la figura tal com és, i sobre la base dels principis fonamentals amb els quals es va crear.

Font: Institut Guttmann Revista Sobreruedas

El congrés aprova demà la reforma de la llei general de discapacitat per a regular l’accessibilitat cognitiva

La Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals per a la Discapacitat aprovarà la proposició de Llei de modificació del Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió.

Aquesta iniciativa modifica el text amb l’objectiu de recollir el dret de les persones amb discapacitat per a accedir a la informació i al coneixement del seu entorn, per a la seva màxima inclusió i participació en la societat.

Aquesta reforma suposarà un avanç en l’accessibilitat cognitiva dins de l’accessibilitat universal perquè: establirà els àmbits, condicions i terminis en els quals serà exigible; crearà el Centre de Referència Estatal d’Accessibilitat Cognitiva; inclourà aquesta dimensió en el Pla Nacional d’Accessibilitat i habilitarà al Govern per a abordar diferents desenvolupaments, entre altres.

Després de la seva aprovació demà, la iniciativa serà enviada directament al Senat, on després serà portada al tràmit per a la seva segona lectura.

Font: CERMI