El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha presentat 56 denúncies documentades en el Defensor del Poble i l’Oficina d’Atenció a la Discapacitat (OADIS) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per la falta d’accessibilitat en dependències, entorns i serveis de l’Administració General de l’Estat (AGE) en els diferents territoris autonòmics.

El CERMI estatal ha elaborat un document global amb exemples representatius de serveis públics, dependents de la AGE i situats o prestats en les diferents comunitats i ciutats autònomes que incompleixen la normativa d’accessibilitat universal i vulneren els drets de les persones amb discapacitat.

D’aquestes 56 denúncies s’abasten àmbits com: edificació i urbanisme, mitjans audiovisuals, entorns digitals i atenció a la ciutadania, entre altres.

Font: Servimedia

Llei d’accessibilitat universal

L’accessibilitat és la qualitat de fàcil accés perquè totes les persones, fins i tot amb dificultats de mobilitat, de comunicació o de l’enteniment, puguin accedir a un lloc, objecte o servei.

L’accessibilitat universal és aquella que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, com també dels objectes o instruments, eines i dispositius perquè totes les persones el puguin utilitzar de la forma més autònoma i natural possible. La podem relacionar amb:

• Arquitectònica: referida a edificis públics com també privats.
• Urbanística: al mitjà urbà o físic.
• Transport: als mitjans de transport públics.
• Comunicació: a la informació individual i col·lectiva.
• Digital: facilitat d’accés a les TIC i als continguts d’Internet.

L’accessibilitat és un dret de tota persona i és important per a garantir l’empleno del principi d’igualtat. Com comenta Tododisca “Des del punt de vista poblacional, podem dir que l’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, per a un 40% és necessari i per al 100% és confortable”.

Font: Tododisca

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

En l’actualitat, ens trobem davant un repte en relació amb la qualificació professional de la figura laboral en l’assistència personal, que no encaixa en els processos en els quals es regulen altres figures professionals del sistema d’atenció a l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

L’Assistència Personal (AP) és un dret humà i l’objectiu principal és facilitar que la persona amb discapacitat exerceixi el seu dret a prendre decisions sobre la base de les seves emocions, sentiments i desitjos, per a poder dur a terme el seu projecte de vida i gestionar el seu propi servei.

Aquesta situació de falta de comprensió de la naturalesa de la figura d’AP i de buit normatiu ha forçat a les entitats i moviments activistes que promouen l’AP a defensar el desenvolupament del model i la gestió de la figura tal com és, i sobre la base dels principis fonamentals amb els quals es va crear.

Font: Institut Guttmann Revista Sobreruedas

El congrés aprova demà la reforma de la llei general de discapacitat per a regular l’accessibilitat cognitiva

La Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals per a la Discapacitat aprovarà la proposició de Llei de modificació del Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió.

Aquesta iniciativa modifica el text amb l’objectiu de recollir el dret de les persones amb discapacitat per a accedir a la informació i al coneixement del seu entorn, per a la seva màxima inclusió i participació en la societat.

Aquesta reforma suposarà un avanç en l’accessibilitat cognitiva dins de l’accessibilitat universal perquè: establirà els àmbits, condicions i terminis en els quals serà exigible; crearà el Centre de Referència Estatal d’Accessibilitat Cognitiva; inclourà aquesta dimensió en el Pla Nacional d’Accessibilitat i habilitarà al Govern per a abordar diferents desenvolupaments, entre altres.

Després de la seva aprovació demà, la iniciativa serà enviada directament al Senat, on després serà portada al tràmit per a la seva segona lectura.

Font: CERMI

Tretze anys després de la seva entrada en vigor, bona part dels mandats de la convenció de discapacitat s’incompleixen a Espanya

La Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat va entrar en vigor fa 13 anys i Espanya segueix encara lluny d’aplicar aquest tractat internacional de drets humans.

La Convenció ha servit per a reactivar l’agenda política i legislativa de la discapacitat a tot el món i és un marc de referència en drets humans. No obstant això, encara hi ha molts àmbits de reforma a Espanya: des de la desfasada terminologia de la Constitució Espanyola, la falta d’un model d’educació inclusiva, la permanència dels models socials institucionalizadores, fins a l’absència d’accessibilitat universal en entorns, béns, productes i serveis.

Malgrat que encara existeixin aquests desajustaments, com esmenta CERMI “la Convenció continua sent el major fet social, polític i jurídic que ha conegut la discapacitat i té encara un arsenal de mesures en favor de la inclusió, el benestar i els drets de les persones amb discapacitat pel que continua sent la millor eina que tenim per a fer que les persones amb discapacitat siguin presents, participin i dirigeixin les seves pròpies vides col·laborant i aportant a la millora col·lectiva”.

Font: CERMI

Dia Internacional dels Drets Humans

Avui, 10 de desembre, és el Dia Internacional dels Drets Humans.

La Declaració Universal de Drets Humans (1948) és un document històric que proclama els drets inalienables que corresponen a tota persona com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició, com la discapacitat.

Avui és un dia especialment important per a reivindicar la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, reflexionar sobre les desigualtats, l’exclusió social, i promocionar l’erradicació de qualsevol mena de discriminació i impulsar la participació i solidaritat.

En relació amb les persones amb discapacitat, actualment encara existeixen discriminacions i vulneració de drets que dificulten diàriament la seva participació en la societat en tots els àmbits: oci, habitatge, mobilitat, ocupació, relacions interpersonals, accés a serveis, etc. El projecte PARTICIPA, entre altres objectius, se suma a la tasca de visibilitzar i conscienciar a la societat sobre la necessitat de respectar la dignitat i els drets de totes les persones i avançar en el compliment del mandat de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) de les Nacions Unides.

La CDPD és un tractat internacional de drets humans de les Nacions Unides destinat a protegir els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

Font: Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat en Lectura Fàcil.