Consells

Un Guggenheim que es pot tocar per acostar l’art a persones cegues

Un Guggenheim que es pot tocar per acostar l’art a persones cegues

Per primera vegada, des que Mari Carmen García va perdre la vista completament, ha pogut percebre les obres del Museu Guggenheim de Bilbao gràcies al tacte: “M’ha emocionat poder tocar l’obra de l’aranya perquè la recordo perfectament, tinc fotografies d’ella de quan veia. Per a nosaltres, les mans són els ulls”, compte després de poder tocar l’obra de Louise Bourgeois.

Ara com ara hi ha cinc maquetes, quatre d’obres i una del propi edifici del museu. Les cinc maquetes estan situades en l’espai educatiu del museu, acompanyades de cartells i textos en braille amb descripcions de cada obra.

Per a fer-ho possible, s’ha establert una col·laboració entre el Museu Guggenheim de Bilbao i l’ONCE. A més de les maquetes, també s’han elaborat materials en braille sobre les obres i es realitzen visites guiades adaptades a persones amb discapacitat.

Rafael Ledesma, president del Consell Territorial de l’ONCE, ha comentat que: “És una experiència que hauria de gaudir qualsevol persona, independentment de si pot veure o no”. Per a crear les maquetes, s’ha utilitzat el mateix material que quan van ser elaborades i així s’acosten més a l’obra original.

Font: El Diario.es

Alina RibesUn Guggenheim que es pot tocar per acostar l’art a persones cegues
Llegeix més

Què és l’accessibilitat cognitiva?

Què és l’accessibilitat cognitiva?

L’accessibilitat cognitiva és la propietat amb la qual compten els entorns, edificis, processos, béns, productes, serveis, objectes, eines, instruments, tecnologies i dispositius que són fàcils d’entendre. L’accessibilitat cognitiva pot beneficiar a totes les persones i, especialment, a aquelles que tenen majors dificultats de compressió, com a persones amb discapacitat intel·lectual, amb autisme, majors o que no entenen la llengua.

Alguns recursos i eines per a aconseguir aquest tipus d’accessibilitat són:

  • Lectura fàcil
  • Continguts digitals comprensibles i accessibles
  • Suports per a la comunicació social
  • Llenguatge clar
  • Senyalització comprensible
  • Criteris mediambientals

L’accessibilitat cognitiva és un dret recollit en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que s’inclou dins del concepte d’Accessibilitat i Disseny Universal, i es concreta en la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (normativa espanyola).

Font: Tododisca

 

Alina RibesQuè és l’accessibilitat cognitiva?
Llegeix més

El CERMI planteja al Congrés que la nova Llei Audiovisual elevi les obligacions d’accessibilitat als continguts televisius

El CERMI planteja al Congrés que la nova Llei Audiovisual elevi les obligacions d’accessibilitat als continguts televisius

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha plantejat que la nova Llei General de Comunicació Audiovisual elevi significativament les obligacions d’accessibilitat dels operadors televisius. En el document d’esmenes de millora presentat als grups parlamentaris, demanen millores d’accessibilitat especialment en matèria d’interpretació en llengua de signes i audiodescripció, a més de millorar les quotes legals de subtitulació.

El CERMI considera que les exigències legals actuals a propòsit de la interpretació en llengua de signes i l’audiodescripció són ínfimes, i han de ser incrementades de forma molt notable per a assegurar que cap persona amb discapacitat sensorial quedi fora dels continguts audiovisuals.

Font: CERMI

Alina RibesEl CERMI planteja al Congrés que la nova Llei Audiovisual elevi les obligacions d’accessibilitat als continguts televisius
Llegeix més

Així han de ser els sectors de jocs infantils i d’exercicis amb la nova normativa d’accessibilitat

Així han de ser els sectors de jocs infantils i d’exercicis amb la nova normativa d’accessibilitat

Des del 2 de gener de 2022 va entrar en vigor la nova normativa d’accessibilitat a Espanya, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat no siguin discriminades en els espais públics urbanitzats i puguin participar en igualtat de condicions que la resta.

L’informe tècnic publicat en el Butlletí Oficial de l‘Estat (BOE) detalla les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació, basades en els principis d’autonomia individual, accessibilitat universal i disseny per a totes les persones.

Concretament, en l’article 8 es recullen una sèrie de característiques que han de complir els espais de jocs infantils i d’exercici perquè siguin accessibles: en primer lloc, un de cada cinc elements de cada sector comptarà amb criteris d’accessibilitat universal, per exemple, en els jocs infantils, 1 haurà de ser de tipus dinàmic o que generi moviment en introduir-se en el seu interior. Per a garantir l’accés als sectors de joc és necessari comptar amb un itinerari per als vianants accessible, així mateix s’introduiran contrastos cromàtics i textures entre els elements de joc i d’exercici, i l’entorn amb l’objectiu d’afavorir l’orientació espacial i la percepció de les persones usuàries. Segons la normativa, també es preveuran espais lliures d’obstacles on pugui inscriure’s un cercle de 1,50 m de diàmetre mínim.

Font: Tododisca

Alina RibesAixí han de ser els sectors de jocs infantils i d’exercicis amb la nova normativa d’accessibilitat
Llegeix més

Tan sols el 17,5% de les persones amb discapacitat en edat de treballar té estudis superiors

Tan sols el 17,5% de les persones amb discapacitat en edat de treballar té estudis superiors

Segons dades ofert per Odismet (l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball de Fundació ONCE) a partir de l’actualització publicada per l’INE al desembre, tan sols el 17,5% de persones amb discapacitat en edat activa disposa d’estudis superiors enfront del 37,4% de la resta de la població sense discapacitat. Segons Odismet, el 21,2% de les persones amb discapacitat en edat laboral no supera els estudis primaris i són les dones les que eleven la mitjana de la formació superior de les persones amb discapacitat, amb un 20,9% de llicenciades, 6,1 punts més que en el cas dels homes (fet que també ocorre entre la població sense discapacitat).

En relació a la taxa d’accés a l’educació superior per tipus de discapacitat, és més alta entre les persones amb discapacitat física amb un 21,8%, seguida de la discapacitat visual amb un 20,3% i de la discapacitat auditiva amb un 18,2%. També es redueix el nombre de persones amb estudis superiors a mesura que augmenta el grau de discapacitat.

És important ressaltar que el 4,5% de persones amb discapacitat en edat activa (83.000 persones) no disposen de formació, sent la taxa analfabetisme de persones amb discapacitat 11 vegades superior a la de les persones sense discapacitat (0,4% de persones sense formació).

Font: elEconomista.es

Alina RibesTan sols el 17,5% de les persones amb discapacitat en edat de treballar té estudis superiors
Llegeix més

El Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria

El Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha demanat a les companyies asseguradores espanyoles que es proporcionin vehicles adaptats als conductors amb discapacitat en cas de substitució del vehicle per sinistre o avaria.

Moltes asseguradores tenen establert oferir, sense cap cost, un vehicle de substitució, però l’oferta de vehicles de substitució són generalment automòbils estàndard, sense adaptacions o condicionaments específics per a persones amb discapacitat, provocant així una discriminació als conductors i posicionant-los en situació de desavantatge, ja que es veu afectat el dret a la mobilitat.

Font: CERMI

Alina RibesEl Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria
Llegeix més

El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha presentat 56 denúncies documentades en el Defensor del Poble i l’Oficina d’Atenció a la Discapacitat (OADIS) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per la falta d’accessibilitat en dependències, entorns i serveis de l’Administració General de l’Estat (AGE) en els diferents territoris autonòmics.

El CERMI estatal ha elaborat un document global amb exemples representatius de serveis públics, dependents de la AGE i situats o prestats en les diferents comunitats i ciutats autònomes que incompleixen la normativa d’accessibilitat universal i vulneren els drets de les persones amb discapacitat.

D’aquestes 56 denúncies s’abasten àmbits com: edificació i urbanisme, mitjans audiovisuals, entorns digitals i atenció a la ciutadania, entre altres.

Font: Servimedia

Alina RibesEl Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes
Llegeix més

Les persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19

Les persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19

Segons l’estudi de GAD3 per a Servimedia “Vacunació contra la covid-19 en persones amb discapacitat”, la majoria de les persones amb discapacitat volen estar informades sobre la pandèmia, però se senten “saturades i sobrepassades” amb la gran quantitat d’informació que obtenen. Aquesta sobrecàrrega i desinformació suposa un risc atès que uns certs col·lectius no diferencien la informació veraç de la qual no ho és; i això comporta l’augment de la desconfiança en la vacuna, així com incertesa, dubtes i inseguretats en la població.

Aquest estudi qualitatiu es basa en opinions de persones amb discapacitat i analitza la percepció que tenen sobre les vacunes i com s’informen. Els participants sostenen que no es coneixen campanyes de conscienciació per a la vacunació i demanden més informació per a combatre faules i notícies falses.

Font: Servimedia

Alina RibesLes persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19
Llegeix més

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Aquest 2022 ja s’ha posat en marxa la nova normativa d’accessibilitat a Espanya, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat no siguin discriminades a l’hora d’utilitzar els espais públics urbanitzats.

La nova normativa d’accessibilitat considera itineraris per als vianants accessibles aquells que “garanteixen l’ús i la circulació de manera segura, còmoda, autònoma i contínua de totes les persones. Sempre que existeixi més d’un itinerari possible entre dos punts, i en l’eventualitat que no tots puguin ser accessibles, s’habilitaran les mesures necessàries perquè el recorregut de l’itinerari per als vianants accessible no resulti en cap cas discriminatori. Ni per la seva longitud, ni per transcórrer fora de les àrees de major afluència de persones”.

Els itineraris per als vianants accessibles hauran de complir els requisits:

  1. Discorrerà de manera confrontant a la línia de façana o referència edificada a nivell del sòl. No obstant això, quan les característiques i l’ús de l’espai recomanin una altra disposició de l’itinerari per als vianants accessible o quan aquest manqui d’aquesta línia de façana o referència edificada, es facilitarà l’orientació i l’encaminament mitjançant una franja-guia longitudinal.
  2. En tot el seu desenvolupament posseirà una amplària lliure de pas no inferior a 1,80 metres. D’aquesta manera s’ha de garantir el gir, encreuament i canvi de direcció de les persones, independentment de les seves característiques o manera de desplaçament.
  3. En tot el seu desenvolupament posseirà una altura lliure de pas no inferior a 2,20 m.
  4. No presentarà graons aïllats.
  5. La seva pavimentació reunirà les característiques definides en l’article 11.
  6. El pendent transversal màxim serà del 2%.
  7. El pendent longitudinal màxim serà del 6%.
  8. En tot el seu desenvolupament s’ajustaran els nivells d’il·luminació del recorregut als especificats en el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
  9. Disposarà d’una correcta comunicació i senyalització complint les condicions establertes en el capítol XI.

A més, si l’itinerari per als vianants accessible i la calçada estan al mateix nivell, el disseny s’ajustarà a l’ús previst i incorporés senyalització i informació per a garantir la seguretat com també es preveuran àrees de descans al llarg de l’itinerari, entre altres.

Font: Tododisca

Alina RibesAixí han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat
Llegeix més

Android introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils

Android introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils

El sistema operatiu Android de Google ha incorporat la funció TalkBack, un nou teclat braille virtual, que facilitarà l’escriptura del mòbil a les persones amb discapacitat visual.

TalkBack s’empra a través de sis tecles, tres a cada costat de la pantalla, i cadascuna representa “un dels sis punts dels quals compon cada símbol en braille, amb suport per als graus un i dos d’aquest alfabet”. A més, aquest teclat es pot usar per a qualsevol tasca i inclou funcions bàsiques com eliminar lletres i paraules, afegir línies o enviar text.

Per a poder accedir, només s’ha d’activar d’igual forma a com es canvia entre teclats internacionals, és a dir, des de la secció d’accessibilitat dels ajustos de configuració d’Android.

Font: Tododisca

Alina RibesAndroid introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils
Llegeix més