Mobilitat

Què és l’accessibilitat cognitiva?

Què és l’accessibilitat cognitiva?

L’accessibilitat cognitiva és la propietat amb la qual compten els entorns, edificis, processos, béns, productes, serveis, objectes, eines, instruments, tecnologies i dispositius que són fàcils d’entendre. L’accessibilitat cognitiva pot beneficiar a totes les persones i, especialment, a aquelles que tenen majors dificultats de compressió, com a persones amb discapacitat intel·lectual, amb autisme, majors o que no entenen la llengua.

Alguns recursos i eines per a aconseguir aquest tipus d’accessibilitat són:

  • Lectura fàcil
  • Continguts digitals comprensibles i accessibles
  • Suports per a la comunicació social
  • Llenguatge clar
  • Senyalització comprensible
  • Criteris mediambientals

L’accessibilitat cognitiva és un dret recollit en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, que s’inclou dins del concepte d’Accessibilitat i Disseny Universal, i es concreta en la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (normativa espanyola).

Font: Tododisca

 

Alina RibesQuè és l’accessibilitat cognitiva?
Llegeix més

El Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria

El Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha demanat a les companyies asseguradores espanyoles que es proporcionin vehicles adaptats als conductors amb discapacitat en cas de substitució del vehicle per sinistre o avaria.

Moltes asseguradores tenen establert oferir, sense cap cost, un vehicle de substitució, però l’oferta de vehicles de substitució són generalment automòbils estàndard, sense adaptacions o condicionaments específics per a persones amb discapacitat, provocant així una discriminació als conductors i posicionant-los en situació de desavantatge, ja que es veu afectat el dret a la mobilitat.

Font: CERMI

Alina RibesEl Cermi demana a les asseguradores que proporcionin vehicles adaptats a conductors amb discapacitat en cas de substitució per sinistre o avaria
Llegeix més

El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha presentat 56 denúncies documentades en el Defensor del Poble i l’Oficina d’Atenció a la Discapacitat (OADIS) del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per la falta d’accessibilitat en dependències, entorns i serveis de l’Administració General de l’Estat (AGE) en els diferents territoris autonòmics.

El CERMI estatal ha elaborat un document global amb exemples representatius de serveis públics, dependents de la AGE i situats o prestats en les diferents comunitats i ciutats autònomes que incompleixen la normativa d’accessibilitat universal i vulneren els drets de les persones amb discapacitat.

D’aquestes 56 denúncies s’abasten àmbits com: edificació i urbanisme, mitjans audiovisuals, entorns digitals i atenció a la ciutadania, entre altres.

Font: Servimedia

Alina RibesEl Cermi presenta 56 denúncies per absència d’accessibilitat de l’Administració de l’Estat en les comunitats autònomes
Llegeix més

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Aquest 2022 ja s’ha posat en marxa la nova normativa d’accessibilitat a Espanya, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat no siguin discriminades a l’hora d’utilitzar els espais públics urbanitzats.

La nova normativa d’accessibilitat considera itineraris per als vianants accessibles aquells que “garanteixen l’ús i la circulació de manera segura, còmoda, autònoma i contínua de totes les persones. Sempre que existeixi més d’un itinerari possible entre dos punts, i en l’eventualitat que no tots puguin ser accessibles, s’habilitaran les mesures necessàries perquè el recorregut de l’itinerari per als vianants accessible no resulti en cap cas discriminatori. Ni per la seva longitud, ni per transcórrer fora de les àrees de major afluència de persones”.

Els itineraris per als vianants accessibles hauran de complir els requisits:

  1. Discorrerà de manera confrontant a la línia de façana o referència edificada a nivell del sòl. No obstant això, quan les característiques i l’ús de l’espai recomanin una altra disposició de l’itinerari per als vianants accessible o quan aquest manqui d’aquesta línia de façana o referència edificada, es facilitarà l’orientació i l’encaminament mitjançant una franja-guia longitudinal.
  2. En tot el seu desenvolupament posseirà una amplària lliure de pas no inferior a 1,80 metres. D’aquesta manera s’ha de garantir el gir, encreuament i canvi de direcció de les persones, independentment de les seves característiques o manera de desplaçament.
  3. En tot el seu desenvolupament posseirà una altura lliure de pas no inferior a 2,20 m.
  4. No presentarà graons aïllats.
  5. La seva pavimentació reunirà les característiques definides en l’article 11.
  6. El pendent transversal màxim serà del 2%.
  7. El pendent longitudinal màxim serà del 6%.
  8. En tot el seu desenvolupament s’ajustaran els nivells d’il·luminació del recorregut als especificats en el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
  9. Disposarà d’una correcta comunicació i senyalització complint les condicions establertes en el capítol XI.

A més, si l’itinerari per als vianants accessible i la calçada estan al mateix nivell, el disseny s’ajustarà a l’ús previst i incorporés senyalització i informació per a garantir la seguretat com també es preveuran àrees de descans al llarg de l’itinerari, entre altres.

Font: Tododisca

Alina RibesAixí han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat
Llegeix més

Guia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0

Guia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha elaborat la “Guia d’Accessibilitat en els espais públics urbanitzats v.1.0” on hi ha recomanacions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

Per a això, la guia es divideix en diferents capítols, sent aquests: disposicions generals, espais públics urbanitzats i zones d’ús per als vianants, itineraris per als vianants, àrees d’estada, elements d’urbanització, creus entre itineraris per als vianants i itineraris vehiculessis, urbanització de fronts de parcel·la, mobiliari urbà, elements vinculats al transport, obres i intervencions i, finalment, comunicació i senyalització.

Font: CERMI

Alina RibesGuia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0
Llegeix més

Transport accessible

Transport accessible

El transport accessible és un dret de totes les persones, poder desplaçar-se autònomament en autobusos, vehicles propis, trens, metres, autocars, etc. Tant els organismes com les empreses han de tenir clar i aplicar l’accessibilitat perquè una persona amb discapacitat tingui la màxima mobilitat.

La mobilitat és important per a totes les persones, però també ho és no trobar-se amb obstacles per a poder anar d’un lloc a un altre, tant per a anar al treball, col·legi, compres, cinema, museus, … independentment del transport.

L’accessibilitat encara queda camí que treballar, però ja sigui mitjançant rampes, rebaixis de voreres, autobusos accessibles, estacions de Renfe, semàfors sonors, taxis adaptats, … fa una ciutat que totes les persones es puguin beneficiar. Com esmenta Discapnet “Una ciutat accessible és la que cuida fins al més mínim detall ja sigui als seus carrers, edificis, parcs, etc., es té el deure i l’obligació i per a això s’han de dur a terme les modificacions que siguin necessàries per a una completa accessibilitat”.

Font: Discapnet

Alina RibesTransport accessible
Llegeix més

Llei d’accessibilitat universal

Llei d’accessibilitat universal

L’accessibilitat és la qualitat de fàcil accés perquè totes les persones, fins i tot amb dificultats de mobilitat, de comunicació o de l’enteniment, puguin accedir a un lloc, objecte o servei.

L’accessibilitat universal és aquella que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, com també dels objectes o instruments, eines i dispositius perquè totes les persones el puguin utilitzar de la forma més autònoma i natural possible. La podem relacionar amb:

  • Arquitectònica: referida a edificis públics com també privats.
  • Urbanística: al mitjà urbà o físic.
  • Transport: als mitjans de transport públics.
  • Comunicació: a la informació individual i col·lectiva.
  • Digital: facilitat d’accés a les TIC i als continguts d’Internet.

L’accessibilitat és un dret de tota persona i és important per a garantir l’empleno del principi d’igualtat. Com comenta Tododisca “Des del punt de vista poblacional, podem dir que l’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, per a un 40% és necessari i per al 100% és confortable”.

Font: Tododisca

Alina RibesLlei d’accessibilitat universal
Llegeix més

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

En l’actualitat, ens trobem davant un repte en relació amb la qualificació professional de la figura laboral en l’assistència personal, que no encaixa en els processos en els quals es regulen altres figures professionals del sistema d’atenció a l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

L’Assistència Personal (AP) és un dret humà i l’objectiu principal és facilitar que la persona amb discapacitat exerceixi el seu dret a prendre decisions sobre la base de les seves emocions, sentiments i desitjos, per a poder dur a terme el seu projecte de vida i gestionar el seu propi servei.

Aquesta situació de falta de comprensió de la naturalesa de la figura d’AP i de buit normatiu ha forçat a les entitats i moviments activistes que promouen l’AP a defensar el desenvolupament del model i la gestió de la figura tal com és, i sobre la base dels principis fonamentals amb els quals es va crear.

Font: Institut Guttmann Revista Sobreruedas

Alina RibesLa formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social
Llegeix més

El congrés aprova demà la reforma de la llei general de discapacitat per a regular l’accessibilitat cognitiva

El congrés aprova demà la reforma de la llei general de discapacitat per a regular l’accessibilitat cognitiva

La Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals per a la Discapacitat aprovarà la proposició de Llei de modificació del Text Refós de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió.

Aquesta iniciativa modifica el text amb l’objectiu de recollir el dret de les persones amb discapacitat per a accedir a la informació i al coneixement del seu entorn, per a la seva màxima inclusió i participació en la societat.

Aquesta reforma suposarà un avanç en l’accessibilitat cognitiva dins de l’accessibilitat universal perquè: establirà els àmbits, condicions i terminis en els quals serà exigible; crearà el Centre de Referència Estatal d’Accessibilitat Cognitiva; inclourà aquesta dimensió en el Pla Nacional d’Accessibilitat i habilitarà al Govern per a abordar diferents desenvolupaments, entre altres.

Després de la seva aprovació demà, la iniciativa serà enviada directament al Senat, on després serà portada al tràmit per a la seva segona lectura.

Font: CERMI

Alina RibesEl congrés aprova demà la reforma de la llei general de discapacitat per a regular l’accessibilitat cognitiva
Llegeix més

Tretze anys després de la seva entrada en vigor, bona part dels mandats de la convenció de discapacitat s’incompleixen a Espanya

Tretze anys després de la seva entrada en vigor, bona part dels mandats de la convenció de discapacitat s’incompleixen a Espanya

La Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat va entrar en vigor fa 13 anys i Espanya segueix encara lluny d’aplicar aquest tractat internacional de drets humans.

La Convenció ha servit per a reactivar l’agenda política i legislativa de la discapacitat a tot el món i és un marc de referència en drets humans. No obstant això, encara hi ha molts àmbits de reforma a Espanya: des de la desfasada terminologia de la Constitució Espanyola, la falta d’un model d’educació inclusiva, la permanència dels models socials institucionalizadores, fins a l’absència d’accessibilitat universal en entorns, béns, productes i serveis.

Malgrat que encara existeixin aquests desajustaments, com esmenta CERMI “la Convenció continua sent el major fet social, polític i jurídic que ha conegut la discapacitat i té encara un arsenal de mesures en favor de la inclusió, el benestar i els drets de les persones amb discapacitat pel que continua sent la millor eina que tenim per a fer que les persones amb discapacitat siguin presents, participin i dirigeixin les seves pròpies vides col·laborant i aportant a la millora col·lectiva”.

Font: CERMI

Alina RibesTretze anys després de la seva entrada en vigor, bona part dels mandats de la convenció de discapacitat s’incompleixen a Espanya
Llegeix més