El dissabte 3 de desembre de 2022 se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que defensa la inclusió de la discapacitat per al respecte dels drets humans, el desenvolupament sostenible, la seguretat i la pau. Nacions Unides ha proposat enguany que el tema sigui el de “Solucions transformadores per a un desenvolupament inclusiu: el paper de la innovació per a impulsar un món accessible i equitatiu”.

L’Agenda 2030 té com a lema “no deixar a ningú enrere” per a un desenvolupament sostenible. Així es reivindicarà aquest dissabte, amb l’objectiu que les persones més oblidades i vulnerables –com les persones amb discapacitat– es tinguin en compte per a fer del món un lloc més accessible i equitatiu.

Aquest 2022, el Dia internacional de les Persones amb Discapacitat compleix 22 anys. Va ser declarat en 1992 per l’Assemblea General de les Nacions Unides per a promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits, en la societat i en el desenvolupament. Per aquest motiu, moltes entitats i associacions realitzen esdeveniments per a mostrar aquesta realitat. Entre ells, un esdeveniment virtual programat per Nacions Unides dilluns que ve 5 de desembre, de 9 a 12 h del matí, per a parlar del desenvolupament inclusiu de la discapacitat en l’ocupació. Podeu accedir a l’esdeveniment virtual des d’aquí: https://www.un.org/es/observances/day-of-persons-with-disabilities

Font: Tododisca

Segons l’estudi de prevenció, identificació i detecció de situacions de violència cap a les dones i nenes amb discapacitat, el 71% de dones amb discapacitat s’ha sentit discriminada per tenir una discapacitat i ser dona. La Confederació Estatal de Dones amb Discapacitat (Cemudis) ha realitzat un estudi amb 1.080 entrevistes i ha revelat que:

• El 47% s’ha sentit discriminada “alguna vegada” en la seva vida; el 5% “de manera constant”, el 19% “amb freqüència” i només el 20% afirma que “mai” ha estat discriminada.
• El 54% de les dones es van sentir discriminades en l’àmbit educatiu; un 59% en el seu entorn laboral i el 54,4% en espais d’oci i temps lliure.
• El 79% de les dones va presentar alguna denúncia o queixa pels motius anteriors. El 20% ho va fer davant institucions estatals, l’11% en instàncies autonòmiques, el 12% en administracions locals, i el 20% es va remetre a entitats de persones amb discapacitat.

També s’ha analitzat la prevalença de la violència física, sexual, psicològica, obstètrica, econòmica i estructural, i el treball apunta que la prevalença és major en tots els casos respecte a la població femenina en general i que augmenta segons el tipus de discapacitat i el grau. En quant els que exerceixen aquesta violència, l’estudi conclou que:

• El 26% de les víctimes de violència física assenyalen als seus cuidadors/as; el 22% a les seves parelles; el 20% als seus familiars; el 17% a persones desconegudes, i el 15% a professionals sanitaris.
• Durant l’embaràs, el 26% de les enquestades va afirmar haver patit violència a les mans dels seus cuidadors, un 25% la va experimentar a les mans de la seva parella i el 14% per part dels professionals sanitaris.

Finalment, Laura Seara, exsecretària d’Estat d’Igualtat i experta en consultoria de gènere, va explicar que existeix “una demanda unànime de més formació sobre discapacitat i violència de gènere” entre els treballadors sociosanitaris.

Els treballadors sanitaris apunten també que el poc temps disponible, l’absència d’espais habilitats i la falta de personal de suport (intèrprets, assistents…) dificulten la detecció de casos de violència de gènere en dones i nenes amb discapacitat.

Font: Servimedia