Consells

Les persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19

Les persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19

Segons l’estudi de GAD3 per a Servimedia “Vacunació contra la covid-19 en persones amb discapacitat”, la majoria de les persones amb discapacitat volen estar informades sobre la pandèmia, però se senten “saturades i sobrepassades” amb la gran quantitat d’informació que obtenen. Aquesta sobrecàrrega i desinformació suposa un risc atès que uns certs col·lectius no diferencien la informació veraç de la qual no ho és; i això comporta l’augment de la desconfiança en la vacuna, així com incertesa, dubtes i inseguretats en la població.

Aquest estudi qualitatiu es basa en opinions de persones amb discapacitat i analitza la percepció que tenen sobre les vacunes i com s’informen. Els participants sostenen que no es coneixen campanyes de conscienciació per a la vacunació i demanden més informació per a combatre faules i notícies falses.

Font: Servimedia

Alina RibesLes persones amb discapacitat estan “saturades i sobrepassades” per la informació i les faules de la covid-19
Llegeix més

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Així han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat

Aquest 2022 ja s’ha posat en marxa la nova normativa d’accessibilitat a Espanya, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat no siguin discriminades a l’hora d’utilitzar els espais públics urbanitzats.

La nova normativa d’accessibilitat considera itineraris per als vianants accessibles aquells que “garanteixen l’ús i la circulació de manera segura, còmoda, autònoma i contínua de totes les persones. Sempre que existeixi més d’un itinerari possible entre dos punts, i en l’eventualitat que no tots puguin ser accessibles, s’habilitaran les mesures necessàries perquè el recorregut de l’itinerari per als vianants accessible no resulti en cap cas discriminatori. Ni per la seva longitud, ni per transcórrer fora de les àrees de major afluència de persones”.

Els itineraris per als vianants accessibles hauran de complir els requisits:

  1. Discorrerà de manera confrontant a la línia de façana o referència edificada a nivell del sòl. No obstant això, quan les característiques i l’ús de l’espai recomanin una altra disposició de l’itinerari per als vianants accessible o quan aquest manqui d’aquesta línia de façana o referència edificada, es facilitarà l’orientació i l’encaminament mitjançant una franja-guia longitudinal.
  2. En tot el seu desenvolupament posseirà una amplària lliure de pas no inferior a 1,80 metres. D’aquesta manera s’ha de garantir el gir, encreuament i canvi de direcció de les persones, independentment de les seves característiques o manera de desplaçament.
  3. En tot el seu desenvolupament posseirà una altura lliure de pas no inferior a 2,20 m.
  4. No presentarà graons aïllats.
  5. La seva pavimentació reunirà les característiques definides en l’article 11.
  6. El pendent transversal màxim serà del 2%.
  7. El pendent longitudinal màxim serà del 6%.
  8. En tot el seu desenvolupament s’ajustaran els nivells d’il·luminació del recorregut als especificats en el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
  9. Disposarà d’una correcta comunicació i senyalització complint les condicions establertes en el capítol XI.

A més, si l’itinerari per als vianants accessible i la calçada estan al mateix nivell, el disseny s’ajustarà a l’ús previst i incorporés senyalització i informació per a garantir la seguretat com també es preveuran àrees de descans al llarg de l’itinerari, entre altres.

Font: Tododisca

Alina RibesAixí han de ser els itineraris vianants accessibles amb la nova normativa d’accessibilitat
Llegeix més

Android introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils

Android introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils

El sistema operatiu Android de Google ha incorporat la funció TalkBack, un nou teclat braille virtual, que facilitarà l’escriptura del mòbil a les persones amb discapacitat visual.

TalkBack s’empra a través de sis tecles, tres a cada costat de la pantalla, i cadascuna representa “un dels sis punts dels quals compon cada símbol en braille, amb suport per als graus un i dos d’aquest alfabet”. A més, aquest teclat es pot usar per a qualsevol tasca i inclou funcions bàsiques com eliminar lletres i paraules, afegir línies o enviar text.

Per a poder accedir, només s’ha d’activar d’igual forma a com es canvia entre teclats internacionals, és a dir, des de la secció d’accessibilitat dels ajustos de configuració d’Android.

Font: Tododisca

Alina RibesAndroid introdueix TalkBack, el teclat braille per a mòbils
Llegeix més

La llei d’FP permetrà matrícules parcials i adaptacions metodològiques a les persones amb discapacitat

La llei d’FP permetrà matrícules parcials i adaptacions metodològiques a les persones amb discapacitat

Clara Sanz, secretària general de Formació Professional, ha comentat que la futura llei d’FP trenca les barreres i posa el sistema al servei de les persones. És a dir, tractarà que el sistema de formació s’adapti a la realitat de cada persona amb discapacitat, ja que “l’abandó d’hora té molt a veure amb no cuidar amb la individualització de l’ensenyament”.

Aquesta nova llei permetrà als estudiants: obtenir un certificat dels seus estudis (abans havies de fer un cicle formatiu complet per a obtenir el títol i no podies accedir al subsector laboral); permetre adaptacions metodològiques i d’accés per a aconseguir els objectius; formació a l’equip docent; ampliació de l’edat de permanència en el sistema educatiu fins als 21 anys, entre altres.

Segons un recent estudi de CaixaBank Dualiza i Orkestra-Institut Basc de Competitivitat les dades mostren que “els joves amb discapacitat a penes suposen el 1,5% de l’alumnat d’FP, quan suposen gairebé el 10% del total de la població”.

Font: Servimedia

Alina RibesLa llei d’FP permetrà matrícules parcials i adaptacions metodològiques a les persones amb discapacitat
Llegeix més

Guia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0

Guia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha elaborat la “Guia d’Accessibilitat en els espais públics urbanitzats v.1.0” on hi ha recomanacions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

Per a això, la guia es divideix en diferents capítols, sent aquests: disposicions generals, espais públics urbanitzats i zones d’ús per als vianants, itineraris per als vianants, àrees d’estada, elements d’urbanització, creus entre itineraris per als vianants i itineraris vehiculessis, urbanització de fronts de parcel·la, mobiliari urbà, elements vinculats al transport, obres i intervencions i, finalment, comunicació i senyalització.

Font: CERMI

Alina RibesGuia d’Accessibilitat en els Espais Públics Urbanitzats V.1.0
Llegeix més

Transport accessible

Transport accessible

El transport accessible és un dret de totes les persones, poder desplaçar-se autònomament en autobusos, vehicles propis, trens, metres, autocars, etc. Tant els organismes com les empreses han de tenir clar i aplicar l’accessibilitat perquè una persona amb discapacitat tingui la màxima mobilitat.

La mobilitat és important per a totes les persones, però també ho és no trobar-se amb obstacles per a poder anar d’un lloc a un altre, tant per a anar al treball, col·legi, compres, cinema, museus, … independentment del transport.

L’accessibilitat encara queda camí que treballar, però ja sigui mitjançant rampes, rebaixis de voreres, autobusos accessibles, estacions de Renfe, semàfors sonors, taxis adaptats, … fa una ciutat que totes les persones es puguin beneficiar. Com esmenta Discapnet “Una ciutat accessible és la que cuida fins al més mínim detall ja sigui als seus carrers, edificis, parcs, etc., es té el deure i l’obligació i per a això s’han de dur a terme les modificacions que siguin necessàries per a una completa accessibilitat”.

Font: Discapnet

Alina RibesTransport accessible
Llegeix més

Claus per a millorar l’entorn empresarial per a les persones amb discapacitat

Claus per a millorar l’entorn empresarial per a les persones amb discapacitat

La Fundació Adecco ha exposat algunes claus perquè les empreses es converteixin en entorns oberts i inclusius per a les persones amb discapacitat, per a aconseguir trencar barreres quant al desconeixement, els prejudicis i indiferència.

Algunes claus per a aconseguir aquest objectiu són:

  • Compromís del Comitè de Direcció: el compromís del comitè és necessària per a la implementació d’una estratègia que s’apliqui en tots els departaments. Sense les accions adequades es desenvoluparan accions puntuals i disperses, però mai una estratègia comuna.
  • Formació en discapacitat i tracte adequat a la plantilla: la discapacitat continua sent una realitat desconeguda i és important acostar-la a totes les àrees de l’empresa, perquè es puguin superar prejudicis, temors i actituds discriminatòries.
  • Conscienciació i sensibilització: es treballarà mitjançant jornades que donin veu a persones amb discapacitat per a visibilitzar i treballar aquest objectiu, a més dels valors, competències i actituds que s’han aconseguit. Amb la seva visibilitat derroquessin estigmes i a construir una nova visió de la discapacitat.
  • Voluntariat corporatiu com a eina estratègica: es busca connectar als treballadors amb la discapacitat, compartint jornades i acosten a una major proximitat a nivell empresarial.
  • Cerca de partners referents en la promoció de l’ocupació de les persones amb discapacitat: poder col·laborar amb iniciatives, programes d’ocupació o campanyes de sensibilització d’entitats serà important per a la màxima inclusió de les persones amb discapacitat.
  • Aposta per l’Accessibilitat universal: eliminar les barreres físiques, però també cognitives, com adaptar els textos i materials a lectura fàcil, l’adaptació dels llocs de treball, etc.

Font: Tododisca

 

Alina RibesClaus per a millorar l’entorn empresarial per a les persones amb discapacitat
Llegeix més

Llei d’accessibilitat universal

Llei d’accessibilitat universal

L’accessibilitat és la qualitat de fàcil accés perquè totes les persones, fins i tot amb dificultats de mobilitat, de comunicació o de l’enteniment, puguin accedir a un lloc, objecte o servei.

L’accessibilitat universal és aquella que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, com també dels objectes o instruments, eines i dispositius perquè totes les persones el puguin utilitzar de la forma més autònoma i natural possible. La podem relacionar amb:

  • Arquitectònica: referida a edificis públics com també privats.
  • Urbanística: al mitjà urbà o físic.
  • Transport: als mitjans de transport públics.
  • Comunicació: a la informació individual i col·lectiva.
  • Digital: facilitat d’accés a les TIC i als continguts d’Internet.

L’accessibilitat és un dret de tota persona i és important per a garantir l’empleno del principi d’igualtat. Com comenta Tododisca “Des del punt de vista poblacional, podem dir que l’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, per a un 40% és necessari i per al 100% és confortable”.

Font: Tododisca

Alina RibesLlei d’accessibilitat universal
Llegeix més

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

La formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social

En l’actualitat, ens trobem davant un repte en relació amb la qualificació professional de la figura laboral en l’assistència personal, que no encaixa en els processos en els quals es regulen altres figures professionals del sistema d’atenció a l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

L’Assistència Personal (AP) és un dret humà i l’objectiu principal és facilitar que la persona amb discapacitat exerceixi el seu dret a prendre decisions sobre la base de les seves emocions, sentiments i desitjos, per a poder dur a terme el seu projecte de vida i gestionar el seu propi servei.

Aquesta situació de falta de comprensió de la naturalesa de la figura d’AP i de buit normatiu ha forçat a les entitats i moviments activistes que promouen l’AP a defensar el desenvolupament del model i la gestió de la figura tal com és, i sobre la base dels principis fonamentals amb els quals es va crear.

Font: Institut Guttmann Revista Sobreruedas

Alina RibesLa formació de la figura d’assistent personal: resistència del sistema i reptes del model social
Llegeix més

Dos guies ajudaran a dones amb discapacitat visual o amb sordceguesa i als professionals de la Justícia a millorar el seu accés a processos judicials

Dos guies ajudaran a dones amb discapacitat visual o amb sordceguesa i als professionals de la Justícia a millorar el seu accés a processos judicials

El Grup Social ONCE i el Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid han presentat dues guies senzilles i accessibles per a facilitar l’accés a la Justícia a les dones amb discapacitat visual o sordceguesa amb l’objectiu que accedeixin i puguin participar en els procediments judicials amb els suports i ajustos necessaris com també dirigit a professionals que treballen en aquest àmbit perquè puguin oferir un millor servei.

Actualment les dones amb discapacitat visual o sordceguesa no participen en els processos judicials en igualtat de condicions i la ministra de Justícia Pilar Llop comento que “és la Justícia la que s’ha d’adaptar a les persones amb discapacitat i no a l’inrevés, per a evitar així qualsevol tipus de discriminació”.

Dins de la notícia es troben les dues guies.

Font: ONCE

Alina RibesDos guies ajudaran a dones amb discapacitat visual o amb sordceguesa i als professionals de la Justícia a millorar el seu accés a processos judicials
Llegeix més